Diferència entre les revisions de "Favara"
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
Revisió de 16:58 3 set 2024
Favara (en castellà Favareta), és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.
Geografia
El poble està situat a les faldes de la part nort de la serra de Corbera.
La superfície del terme té forma romboidal, molt accidentada, en un chicotet sector al nort-est que penetra en la plana litoral del delta del Xúquer, cobert de marjals. Les altures principals són: dels Germanells (589 m) i el Pic de la Mola (625 m), tots dos vèrtiços geodèsics de tercer orde. Drenen el terme els barrancs dels Germanells, de l'Infern, de Borja, del Fondo i de la Sima.
La superfície no conreada està ocupada per pins i montanya baixa. Des Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332.
Localitats fitants
El terme municipal de Favara llimita en les següents localitats: Alzira, Cullera, Llaurí i Tavernes de la Valldigna.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Palomares Victoria | PCE |
| 1983 - 1987 | Cayetano Julián Victoria | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Cayetano Julián Victoria | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Cayetano Julián Victoria | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Joan Antoni Cuñat | EUPV |
| 1999 - 2003 | Joan Antoni Cuñat | EUPV |
| 2003 - 2007 | Pedro Juan Victoria Miñana | PP |
| 2007 - 2011 | Pedro Juan Victoria Miñana | PP |
| 2011 - 2015 | Pedro Juan Victoria Miñana | PP |
| 2015 - 2019 | Oro Azorín Canet | Compromís |
| 2019 - 2023 | Oro Azorín Canet | Compromís |
| 2023 | José Francisco Vicedo Molina | Compromís |
Demografia
Conta en una població de 2.578 habitants, segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2014 | 2021 | 2022 | |||||||
| 1759 | 1723 | 1713 | 1726 | 1723 | 1755 | 1777 | 1855 | 1903 | 2048 | 2430 | 2563 | 2578 | |||||||
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius principals són de regadiu: taronges, hortalices i arròs.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Favara
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Favara
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Favara.
| Municipis de La Ribera Baixa | |
|---|---|
| Albalat de la Ribera • Almussafes • Benicull • Corbera • Cullera • Favara • Fortaleny • Llaurí • Polinyà • Riola • Sollana • Sueca | |