Diferència entre les revisions de "Cosme García Sáez"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Cosme García Sáez''' ([[Logronyo]], [[1818]] - [[Madrit]], [[1874]]) fon un ingenier i inventor [[Espanya|espanyol]]. Fon dels primers espanyols en desenrollar un [[submarí|sumergible]], provat en l'any [[1860]], abans de la prova oficial del de [[Narciso Monturiol]] ([[1861]]) i del d'[[Isaac Peral]] ([[1888]]). Era malnomenat ''El Pinche'' (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i ''García el Riojano'' (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Cosme García Sáez | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Ingenier i inventor. | ||
| + | | data_naix = [[1818]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Logronyo]], [[La Rioja]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1874]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Cosme García Sáez''' ([[Logronyo]], [[1818]] - † [[Madrit]], [[1874]]) fon un ingenier i inventor [[Espanya|espanyol]]. Fon dels primers espanyols en desenrollar un [[submarí|sumergible]], provat en l'any [[1860]], abans de la prova oficial del de [[Narciso Monturiol]] ([[1861]]) i del d'[[Isaac Peral]] ([[1888]]). Era malnomenat ''El Pinche'' (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i ''García el Riojano'' (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El [[30 d'octubre]] [[1837]], ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el [[12 de giner]] de [[1838]], als dos mesos i pocs dies de la boda. | Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El [[30 d'octubre]] [[1837]], ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el [[12 de giner]] de [[1838]], als dos mesos i pocs dies de la boda. | ||
| − | El fill, | + | El fill, nomenat Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el [[13 de giner]] de [[1838]]. Any i mig despuix, el [[13 de juliol]] de [[1839]], naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'[[iglésia]]. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de [[1845]] en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la [[Milícia Nacional Urbana]] es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al [[29 de giner]] de [[1843]], i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders. |
| − | Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el | + | Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el nomenat "[[Sexeni Democràtic]]", de [[1868]] a [[1874]]. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a [[Amèrica]], mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a [[Tolosa]], i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que [[José de Salamanca y Mayol]], marqués de Salamanca. |
El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'[[Oviedo]] quan es feyen allí els fusils. | El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'[[Oviedo]] quan es feyen allí els fusils. | ||
| Llínea 35: | Llínea 46: | ||
Patentà el vehícul en Espanya el 8 de maig de 1860, baix el nom de "Aparat-Buç" (''Aparato-Buzo'', en castellà), i el 16 de novembre de 1860 va obtindre també la patent en [[París]], en el nom de ''Bateau Plongeur''. Preveent l'opció d'utilisar el submarí en combat, va planejar ademés equipar futurs models en un canó de retrocàrrega que dispararia per obertures a proa i popa. | Patentà el vehícul en Espanya el 8 de maig de 1860, baix el nom de "Aparat-Buç" (''Aparato-Buzo'', en castellà), i el 16 de novembre de 1860 va obtindre també la patent en [[París]], en el nom de ''Bateau Plongeur''. Preveent l'opció d'utilisar el submarí en combat, va planejar ademés equipar futurs models en un canó de retrocàrrega que dispararia per obertures a proa i popa. | ||
| − | L'èxit de les proves feu albergar a Cosme García esperances, i aixina va construir un model de l'aparat tot de coure que va traslladar a [[Madrit]] per a presentar-ho a [[Isabel II]]. Fon | + | L'èxit de les proves feu albergar a Cosme García esperances, i aixina va construir un model de l'aparat tot de coure que va traslladar a [[Madrit]] per a presentar-ho a [[Isabel II]]. Fon nomenat a palau i la reina va admirar el sumergible, pero va avisar a García que el govern no podia finançar ni comprar l'aparat per les despeses de la [[Guerra d'Àfrica]]. |
Cosme García va viajar llavors a París, a on creïa que la seua obra seria tinguda més en conte. [[Napoleón III]] i els seus tècnics varen examinar el submarí i se li va convidar a traslladar-se a [[Tolón]] per a construir un, pero García va rebujar l'oferta. | Cosme García va viajar llavors a París, a on creïa que la seua obra seria tinguda més en conte. [[Napoleón III]] i els seus tècnics varen examinar el submarí i se li va convidar a traslladar-se a [[Tolón]] per a construir un, pero García va rebujar l'oferta. | ||
| Llínea 50: | Llínea 61: | ||
* En [[1985]] es va inaugurar en Logronyo un institut d'ensenyança secundària en el nom de l'inventor. | * En [[1985]] es va inaugurar en Logronyo un institut d'ensenyança secundària en el nom de l'inventor. | ||
* En [[1993]] un comité en [[la Rioja]] va intentar a través de vàries activitats traure de l'oblit a l'inventor. | * En [[1993]] un comité en [[la Rioja]] va intentar a través de vàries activitats traure de l'oblit a l'inventor. | ||
| − | * En [[2026]] es preveu que un submarí S-80 Plus de l'Armada duga el seu nom, el Cosme García (S-83). | + | * En [[2026]] es preveu que un submarí S-80 Plus de l'Armada duga el seu nom, el Cosme García (S-83). |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:34 20 ago 2024
| Cosme García Sáez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ingenier i inventor. | ||
| Naiximent: | 1818 | ||
| Lloc de naiximent: | Logronyo, La Rioja, Espanya | ||
| Defunció: | 1874 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Cosme García Sáez (Logronyo, 1818 - † Madrit, 1874) fon un ingenier i inventor espanyol. Fon dels primers espanyols en desenrollar un sumergible, provat en l'any 1860, abans de la prova oficial del de Narciso Monturiol (1861) i del d'Isaac Peral (1888). Era malnomenat El Pinche (en valencià, el Punche) en la seua localitat natal i García el Riojano (en valencià, Garcia el Rioixà) en Madrit.
Biografia[editar | editar còdic]
Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El 30 d'octubre 1837, ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el 12 de giner de 1838, als dos mesos i pocs dies de la boda.
El fill, nomenat Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el 13 de giner de 1838. Any i mig despuix, el 13 de juliol de 1839, naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'iglésia. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de 1845 en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la Milícia Nacional Urbana es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al 29 de giner de 1843, i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders.
Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el nomenat "Sexeni Democràtic", de 1868 a 1874. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a Amèrica, mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a Tolosa, i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que José de Salamanca y Mayol, marqués de Salamanca.
El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'Oviedo quan es feyen allí els fusils.
Mor en l'any 1874, als 55 anys, desilusionat i sumit en la pobrea, fins al punt de que algun dels seus fills va aplegar a demanar pels carrers de Madrit.
Obra[editar | editar còdic]
Va oferir millores per al correu postal, a on va construir les màquines per a sagellar en les oficines de correus, i sent regent de l'Imprenta Nacional, va idear millores en la fundició dels caràcters d'imprenta. El rector de l'Universitat Central li va encarregar una imprenta en caràcters grecs. Cosme va construir també les màquines de timbre de la Casa de la Moneda, i va inventar una carabina de retrocàrrega, de la que es varen aplegar a fabricar 500 unitats en Oviedo per a dos batallons de caçadors; el certificat oficial reflectia que podien realisar més de 3.000 tirs sense que fallara el mecanisme i sense necessitat de netejar l'arma. Les armes varen ser furtades durant la Gloriosa, moment en el que varen desaparéixer la majoria d'elles.
Invents[editar | editar còdic]
Ademés del submarí, les més conegudes creacions del citat anteriorment Cosme García varen ser l'imprenta, la màquina de sagellar i posteriorment el fusil.
- L'imprenta constava d'un tinter receptàcul per a la tinta, un cilindre i varis rodells prenedors i distribuïdors de la tinta sobre la platina a on es troba fixada la forma en la lletra. No té cintes i és tan fàcil fer-la funcionar que es conseguix en només la força d'un chiquet, donant tornades sempre en una mateixa direcció a una roda en el seu manobre que té dita màquina a un dels seus costats.
- La màquina de correus consistix en una màquina menuda, que es compon d'armadura de ferro, un émbol i varis rodells que arrepleguen i distribuïxen la tinta continguda en el pot sobre una platina de bronze. I havent fet funcionar dita màquina, instantàneament varen ser sagellades vàries cartes en la major claritat i neteja en l'estampació del sagells.
- El funcionament del fusil era el següent: per a carregar l'arma, es gira a la dreta la palanca i, s'afluixa per lo tant el tornell deixant el tambor en llibertat; es fa girar este per mig del botó, fins a descobrir la recambra. Es torna despuix fins que l'eix del proyectil corresponga en el del canó, i es tanca, apretant el tornell a favor d'un moviment invers de la palanca; d'esta manera el tornell alvança en la seua femella i apreta el tambor.
El submarí[editar | editar còdic]
Despuix de les proves realisades en anys anteriors, Cosme García va construir el seu sumergible en Barcelona i el va traslladar en buc fins a Alacant, a on va ser provat el 4 d'agost de 1860 manejat per l'inventor i el seu fill. Segons l'acta oficial de la Comandància de Marina d'Alacant, les proves es varen realisar a satisfacció dels presents.
Cosme va construir primer un prototip de 3 metros d'eslora, seguit per una primera unitat de 6 metros. El caixco de l'ingeni estava fet de chapa de ferro, i podia albergar en el seu interior a dos persones, que feyen girar una hèliç en força motriu humana.
Patentà el vehícul en Espanya el 8 de maig de 1860, baix el nom de "Aparat-Buç" (Aparato-Buzo, en castellà), i el 16 de novembre de 1860 va obtindre també la patent en París, en el nom de Bateau Plongeur. Preveent l'opció d'utilisar el submarí en combat, va planejar ademés equipar futurs models en un canó de retrocàrrega que dispararia per obertures a proa i popa.
L'èxit de les proves feu albergar a Cosme García esperances, i aixina va construir un model de l'aparat tot de coure que va traslladar a Madrit per a presentar-ho a Isabel II. Fon nomenat a palau i la reina va admirar el sumergible, pero va avisar a García que el govern no podia finançar ni comprar l'aparat per les despeses de la Guerra d'Àfrica.
Cosme García va viajar llavors a París, a on creïa que la seua obra seria tinguda més en conte. Napoleón III i els seus tècnics varen examinar el submarí i se li va convidar a traslladar-se a Tolón per a construir un, pero García va rebujar l'oferta.
El submarí va quedar ancorat en Alacant, fins que l'autoritat portuària li va informar de que molestava al tràfic marí, per lo que el seu fill Enrique García el va enviar al fondo de la mar, a on encara permaneix.
Pobre, sense ilusió i tenint que demanar almoina, Sáez va fallir en Madrit als 55 anys.
El seu fill, Enrique, va tornar a oferir el proyecte de submarí al govern espanyol en motiu de la Guerra Hispà-Nortamericana, pero l'oferta fon desestimada. Com a curiositat, hauria coincidit en açò en l'ingeni d'Antonio Sanjurjo, que ho va construir en similars objectius.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- En 1917 es varen construir en Itàlia tres submarins per a l'Armada Espanyola de la Classe F (Tipo Laurenti). Un d'ells, l'A2, fon rebatejat com «Cosme García A2». Fon donat de baixa en 1931.
- En 1985 es va inaugurar en Logronyo un institut d'ensenyança secundària en el nom de l'inventor.
- En 1993 un comité en la Rioja va intentar a través de vàries activitats traure de l'oblit a l'inventor.
- En 2026 es preveu que un submarí S-80 Plus de l'Armada duga el seu nom, el Cosme García (S-83).