Diferència entre les revisions de "Edat Antiga en la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{endesenroll}} == Época antigua == thumb|right|150px|El guerrero de [[Mogente, escultura ibérica contestana del siglo IV...»)
 
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{endesenroll}}
+
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
  
== Época antigua ==
+
[[Archiu:guerrero de Mogente.jpg|thumb|right|150px|El [[guerrer de Moixent]], escultura iberica contestana del sigle IV o V a. C.]]
[[Archivo:guerrero de Mogente.jpg|thumb|right|150px|El guerrero de [[Mogente]], escultura ibérica contestana del siglo IV o V a. C.]]
 
=== Pueblos prerromanos ===
 
{{VT|Íberos}}
 
El pueblo autóctono de la Comunidad Valenciana que se distingue frente a los posteriores colonizadores semíticos, griegos y romanos fueron los [[íbero]]s, que se consolidaron en toda la fachada mediterránea comprendida entre el sur de Francia y el este de Andalucía. Al contrario de otras partes de España, en la región no hubo presencia [[celta]].
 
  
Los íberos se dividían a su vez en diversos pueblos; en la zona sur de la Comunidad habitaban los [[contestano]]s, en el centro los [[edetano]]s, y en el norte los [[ilercavones]]. Aunque se conocen mal sus diferencias y similitudes, se sabe que estos tres pueblos íberos usaban la escritura en [[signario ibérico]] nordoriental.
+
L''''Edat Antiga en la Comunitat Valenciana''' és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'[[Edat Antiga]] general i llimitada espacialment a la [[Comunitat Valenciana]].
  
Contestanos, edetanos e ilercavones mantuvieron relaciones comerciales marítimas con [[Fenicia|fenicios]], [[Antigua Grecia|griegos]], y [[Cartago|cartagineses]], fundando los fenicios en la costa de la actual [[Guardamar del Segura]] la colonia de [[Herna]].
+
== Pobles prerromans ==
 +
{{VT|Ibers}}
 +
El poble autòcton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] foren els [[ibers]], que se consolidaren en tota la fachada mediterrànea compresa entre el sur de França i l'est d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regió no hi hagué presència [[celta]].
  
=== La etapa romana ===
+
Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els [[contestan]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en [[signari iberic]] nort-oriental.
 +
 
 +
Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en [[Fenicia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartago|cartaginesos]], fundant els fenicis en la costa de l'actual [[Guadamar de la Segura]] la colonia de [[Herna]].
 +
 
 +
== L'etapa romana ==
 
{{VT|Hispania romana}}
 
{{VT|Hispania romana}}
Según el ''tratado del Ebro'' firmado entre Roma y Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], las dos potencias mediterráneas se repartieron sus zonas de influencia respectivamente al norte y al sur del [[río Ebro]]. Con la fundación de [[Carthago Nova]] (Cartagena) por los púnicos en el [[227 a. C.|227 a. C.]], comienza una colonización progresiva cartaginesa del levante peninsular.  
+
Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en l'any [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en l'any [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.
[[Archivo:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Primera división de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincias: [[Hispania Citerior|Citerior]] y [[Hispania Ulterior|Ulterior]]]]
+
 
[[Archivo:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|División provincial de [[César Augusto|Augusto]]]]
+
[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera divisió de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior|Citerior]] i [[Hispania Ulterior|Ulterior]].]]
[[Archivo:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|right|175px|División provincial de [[Diocleciano]] en [[298]].]]
+
[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Divisió provincial d'[[Cesar August|August]].]]
El ataque cartaginés en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciudad íbera de [[Sagunto]], aliada de la colonia griega de [[Marsella|Massilia]] e indirectamente de Roma, fue el pretexto que sirvió de desencadenante para la [[Segunda Guerra Púnica]] entre cartagineses y [[Imperio romano|romanos]]. Hispania se convirtió en uno de los teatros de las operaciones militares, lo que provocó que las tribus locales debiesen de pronunciarse como aliadas de una u otra potencia, mientras que se producía por primera vez la llegada de tropas romanas a Hispania y, tras la victoria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], todo el litoral mediterráneo acabó sometido a la autoridad militar de [[República romana|Roma]].
+
[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]
 +
L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]].
  
Bajo el dominio romano, los íberos se fueron integrando paulatinamente en la nueva organización política, económica y social y adquiriendo el [[latín]] como lengua; no existe constancia de revueltas indígenas como las que hubo en otras zonas íberas de España. La fundación, en el año 138 a. C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], siendo [[cónsul romano]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], dio origen a la ciudad de [[Valencia]], mientras que la colonia íbera de ''[[Historia de Elche|Hélike]]'' fue ocupada y rebautizada como [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estas dos fueron las únicas colonias romanas en la Comunidad.
+
Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.
  
Las ansias de la población autóctona de conseguir títulos romanos, tanto para las personas como para las ciudades, llevó a la división de la sociedad en clases. Las primeras ciudades en conseguir estatus jurídicos importantes fueron: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elche]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Liria]]), ''Lucentum'' (anteriormente ''Leucant'', [[Alicante]]), ''Saetabis Augusta '' (anteriormente ''Sitib'', [[Játiva]]) y ''[[Dianium]]'' ([[Denia]]). A pesar de ello, las subdivisiones administrativas romanas de la [[Tarraconensis]] respetaron, en cierta medida, la anterior presencia territorial íbera de cada respectiva tribu, con las gobernaciones de [[Edetania]], [[Contestania]], e [[Ilercavonia]].
+
Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment  ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].
  
 
{{Regne de Valéncia}}
 
{{Regne de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 10:46 29 jul 2024


Història de la Comunitat Valenciana
Escudo de la Comunidad Valenciana.svg
Formació geològica
Prehistòria
Periodo íber
Periodo cartaginés
Periodo romà
Periodo visigot
Edat Mija (Periodo musulmà)
Conquista omeya
Valiat de l'Àndalus
Emirat de Qurtuba
Califat de Qurtuba
Emirat d'Alpont
Emirat de Balansiya
Emirat de Dàniyya
Regne de Valéncia
Conquista de Valéncia
Sigle d'or
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporànea
Història de Valéncia
Llista de presidents de la Generalitat
El guerrer de Moixent, escultura iberica contestana del sigle IV o V a. C.

L'Edat Antiga en la Comunitat Valenciana és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'Edat Antiga general i llimitada espacialment a la Comunitat Valenciana.

Pobles prerromans[editar | editar còdic]

Vore també: Ibers

El poble autòcton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, grecs i romans foren els ibers, que se consolidaren en tota la fachada mediterrànea compresa entre el sur de França i l'est d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regió no hi hagué presència celta.

Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els contestans, en el centre els edetans, i en el nort els ilercavons. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en signari iberic nort-oriental.

Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en fenicis, grecs, i cartaginesos, fundant els fenicis en la costa de l'actual Guadamar de la Segura la colonia de Herna.

L'etapa romana[editar | editar còdic]

Vore també: Hispania romana

Segons el tractat de l'Ebre firmat entre Roma i Cartago en l'any 226 a. C., les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del riu Ebre. En la fundacio de Carthago Nova (Cartagena) pels púnics en l'any 227 a. C., escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

Primera divisió de Hispania en dos provincies: Citerior i Ulterior.
Divisió provincial d'August.
Divisió provincial de Dioclecià en 298.

L'atac cartagines en l'any 219 a. C. a la ciutat ibera de Sagunt, aliada de la colonia grega de Massilia i indirectament de Roma, fon el pretext que serví de desencadenant per a la Segona Guerra Punica entre cartaginesos i romans. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el 202 a. C., tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de Roma.

Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138 a. C. de Colonia Valentia Edetanorum, sent consul romà Décimo Junio Bruto, donà orige a la ciutat de Valencia, mentres que la colonia ibera de Helike fon ocupada i rebatejada com Colonia Julia Illici Augusta en l'any 27 a. C.; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: Valentia, Illici Augusta (Elig), Saguntum, Bisgargis (¿el Forcall?), Edeta (Llíria), Lucentum (anteriorment Leucant, Alacant), Saetabis Augusta (anteriorment Sitib, Játiva) i Dianium (Dénia). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la Tarraconensis respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'Edetania, Contestania, i Ilercavonia.