Diferència entre les revisions de "Palau dels Mercader"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Situat en el [[carrer de Cavallers]] nº 26 de [[Valéncia]], el '''Palau dels Mercader''', és un gran palau gòtic que albergà, des de finals del [[sigle XIV]] i fins el primer terç del [[sigle XIX]], als marquesos de Mercader. | Situat en el [[carrer de Cavallers]] nº 26 de [[Valéncia]], el '''Palau dels Mercader''', és un gran palau gòtic que albergà, des de finals del [[sigle XIV]] i fins el primer terç del [[sigle XIX]], als marquesos de Mercader. | ||
| − | ==Història== | + | == Història == |
Fon construït entre finals del [[sigle XIII]] i principis del [[sigle XIV]] pels Mercader, una família de juristes catalans que acompanyà al rei [[Jaume I]] en la seua campanya de conquista del [[Regne de Valéncia]]. Els Mercader, que pels servicis prestats al rei obtingueren títuls nobiliaris, acompanyaren a Jaume I el [[9 d'octubre]] de [[1238]] quan flanquejà les portes de [[Valéncia]] i conquistà la ciutat. Està documentat que el net del senyor Mercader que acompanyà al monarca en la conquista de la ciutat ya fallí en el Palau, per l'any [[1328]]. | Fon construït entre finals del [[sigle XIII]] i principis del [[sigle XIV]] pels Mercader, una família de juristes catalans que acompanyà al rei [[Jaume I]] en la seua campanya de conquista del [[Regne de Valéncia]]. Els Mercader, que pels servicis prestats al rei obtingueren títuls nobiliaris, acompanyaren a Jaume I el [[9 d'octubre]] de [[1238]] quan flanquejà les portes de [[Valéncia]] i conquistà la ciutat. Està documentat que el net del senyor Mercader que acompanyà al monarca en la conquista de la ciutat ya fallí en el Palau, per l'any [[1328]]. | ||
L'historia del Palau també deixa atres anècdotes i senyes curioses, com el fet de que pogué ser el lloc a on [[Lluís de Santangel]] firmà el préstam de 1.140.000 maravedies a la corona en el que se finançà part del viage de [[Cristofol Colón|Colon]] que desembocà en el descobriment d'[[Amèrica]]. Aixina mateixa, durant la [[Guerra Civil]], quan el Govern republicà se traslladà a Valéncia, el Palau dels Mercader acollí la seu del Ministeri de Justícia. | L'historia del Palau també deixa atres anècdotes i senyes curioses, com el fet de que pogué ser el lloc a on [[Lluís de Santangel]] firmà el préstam de 1.140.000 maravedies a la corona en el que se finançà part del viage de [[Cristofol Colón|Colon]] que desembocà en el descobriment d'[[Amèrica]]. Aixina mateixa, durant la [[Guerra Civil]], quan el Govern republicà se traslladà a Valéncia, el Palau dels Mercader acollí la seu del Ministeri de Justícia. | ||
| + | |||
| + | L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, "El Parlament", en casa de Berenguer Mercader, a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. L'alcalde general de Valéncia, Berenguer Mercader, reunia ya major en la seua casa una tertúlia lliterària, casi familiar, reflectida en el ''Parlament en casa de Berenguer Mercader'' de [[Joan Roís de Corella]]. | ||
[[File:València, pati del palau dels Mercader.JPG|thumb|300px|Escala en el pati del Palau dels Mercader]] | [[File:València, pati del palau dels Mercader.JPG|thumb|300px|Escala en el pati del Palau dels Mercader]] | ||
| − | ==Descripció== | + | == Descripció == |
En els sigles posteriors a la seua construcció, el Palau patí una série de reformes que alteraren el seu aspecte gòtic original, del que se conserven encara alguns arcs apuntats que se poden observar en claritat des del pati. Les successives modificacions, de caràcter renaixentiste foren tant de caràcter funcional com estructural i estètic. Són de gran interés les mostres de treginat que s'han conservat o algunes de les estàncies del Palau, com el saló principal. | En els sigles posteriors a la seua construcció, el Palau patí una série de reformes que alteraren el seu aspecte gòtic original, del que se conserven encara alguns arcs apuntats que se poden observar en claritat des del pati. Les successives modificacions, de caràcter renaixentiste foren tant de caràcter funcional com estructural i estètic. Són de gran interés les mostres de treginat que s'han conservat o algunes de les estàncies del Palau, com el saló principal. | ||
| − | Consta de planta baixa en semisoterràneu i entrebaix, principal i pis superior, i a totes elles s'accedix des de l'interior del pati central. | + | Consta de planta baixa en semisoterràneu i entrebaix, principal i pis superior, i a totes elles s'accedix des de l'interior del pati central. Al primer pis o principal podem accedir per una escala d'estructura gòtica que s'eleva des del pati central i des del primer pis s'accedix al superior per una escala interna. |
| − | Utilisat durant molts anys com centre educatiu i cultural, (Acadèmia Martí), en l'actualitat és la seu de l'Unió de Cooperatives Agrícoles de Valéncia. | + | La frontera principal mostra l'aspecte adquirit posteriorment a les intervencions del [[sigle XVIII]]; portaló d'accés en escut nobiliari sobre el llindar, finestres enreixades, enormes portes allindades en balcons correguts, i finestres a modo de galeria. |
| + | |||
| + | Utilisat durant molts anys com centre educatiu i cultural, (Acadèmia Martí), en l'actualitat és la seu de l'Unió de Cooperatives Agrícoles de Valéncia. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * [ | + | |
| + | * [http://arquitectosdevalencia.es/arquitectura-de-valencia/i-ac-xvi/antiguo-palacio-de-los-marqueses-de-mercader/ Antiguo Palacio de los Marqueses de Mercader. Arquitectos de Valencia] | ||
| + | * Carré Pons, Antònia. És l’amor que mou el cel i les estrelles, p. 72 y 74 | ||
* [http://www.cooperativesagroalimentariescv.com/el-palacio-de-los-mercader-abrira-sus-puerta-al-publico-el-4-de-octubre/ El Palacio de los Mercader. Coop. agroalimentaries] | * [http://www.cooperativesagroalimentariescv.com/el-palacio-de-los-mercader-abrira-sus-puerta-al-publico-el-4-de-octubre/ El Palacio de los Mercader. Coop. agroalimentaries] | ||
* [https://elpais.com/diario/2000/02/24/cvalenciana/951423502_850215.html Martínez, Francesc «De la seda a la naranja» (en [[castellà]]). El País [Madrid], 23-02-2000. ISSN: 1134-6582] | * [https://elpais.com/diario/2000/02/24/cvalenciana/951423502_850215.html Martínez, Francesc «De la seda a la naranja» (en [[castellà]]). El País [Madrid], 23-02-2000. ISSN: 1134-6582] | ||
| − | * [ | + | * Palomero i Almela, Josep. Els secrets de Meissen, p. 66 |
| + | * Roís de Corella, Joan. Parlament en casa de Berenguer Mercader, p. 137 | ||
| + | * Vives i March, Joan LLuís. Diàlegs, p. 193-196 | ||
| + | * [https://roderic.uv.es/handle/10550/48837 Wittlin, Curt «La biblioteca de la Família Mercader de Valéncia en l'any 1489». En: Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 1998, No. 24: 93, 1998] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelosmercader.html JDiez Arnal. Palau dels Mercader] | ||
| + | * [http://valenciaactua.es/palacio-los-mercader/ Moreno Pérez,R. (23/02/2018). Edificios singulares zona Caballeros. Valencia actúa. Palacio de los Mercader] | ||
* [https://www.alfonselmagnanim.net/libro/els-comtes-de-bunyol-segles-xvi-xvii_114908/ Muñoz Altabert, Maria Lluïsa. Els comtes de Bunyol (sigles XVI-XVII). Valéncia: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 01-09-2019. ISBN 978-84-7822-790-7] | * [https://www.alfonselmagnanim.net/libro/els-comtes-de-bunyol-segles-xvi-xvii_114908/ Muñoz Altabert, Maria Lluïsa. Els comtes de Bunyol (sigles XVI-XVII). Valéncia: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 01-09-2019. ISBN 978-84-7822-790-7] | ||
| − | + | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Palau dels Mercader}} | ||
| + | |||
{{Monuments de Valéncia}} | {{Monuments de Valéncia}} | ||
Última revisió del 12:32 7 jul 2024
Situat en el carrer de Cavallers nº 26 de Valéncia, el Palau dels Mercader, és un gran palau gòtic que albergà, des de finals del sigle XIV i fins el primer terç del sigle XIX, als marquesos de Mercader.
Història[editar | editar còdic]
Fon construït entre finals del sigle XIII i principis del sigle XIV pels Mercader, una família de juristes catalans que acompanyà al rei Jaume I en la seua campanya de conquista del Regne de Valéncia. Els Mercader, que pels servicis prestats al rei obtingueren títuls nobiliaris, acompanyaren a Jaume I el 9 d'octubre de 1238 quan flanquejà les portes de Valéncia i conquistà la ciutat. Està documentat que el net del senyor Mercader que acompanyà al monarca en la conquista de la ciutat ya fallí en el Palau, per l'any 1328.
L'historia del Palau també deixa atres anècdotes i senyes curioses, com el fet de que pogué ser el lloc a on Lluís de Santangel firmà el préstam de 1.140.000 maravedies a la corona en el que se finançà part del viage de Colon que desembocà en el descobriment d'Amèrica. Aixina mateixa, durant la Guerra Civil, quan el Govern republicà se traslladà a Valéncia, el Palau dels Mercader acollí la seu del Ministeri de Justícia.
L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, "El Parlament", en casa de Berenguer Mercader, a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. L'alcalde general de Valéncia, Berenguer Mercader, reunia ya major en la seua casa una tertúlia lliterària, casi familiar, reflectida en el Parlament en casa de Berenguer Mercader de Joan Roís de Corella.
Descripció[editar | editar còdic]
En els sigles posteriors a la seua construcció, el Palau patí una série de reformes que alteraren el seu aspecte gòtic original, del que se conserven encara alguns arcs apuntats que se poden observar en claritat des del pati. Les successives modificacions, de caràcter renaixentiste foren tant de caràcter funcional com estructural i estètic. Són de gran interés les mostres de treginat que s'han conservat o algunes de les estàncies del Palau, com el saló principal.
Consta de planta baixa en semisoterràneu i entrebaix, principal i pis superior, i a totes elles s'accedix des de l'interior del pati central. Al primer pis o principal podem accedir per una escala d'estructura gòtica que s'eleva des del pati central i des del primer pis s'accedix al superior per una escala interna.
La frontera principal mostra l'aspecte adquirit posteriorment a les intervencions del sigle XVIII; portaló d'accés en escut nobiliari sobre el llindar, finestres enreixades, enormes portes allindades en balcons correguts, i finestres a modo de galeria.
Utilisat durant molts anys com centre educatiu i cultural, (Acadèmia Martí), en l'actualitat és la seu de l'Unió de Cooperatives Agrícoles de Valéncia.
Referències[editar | editar còdic]
- Antiguo Palacio de los Marqueses de Mercader. Arquitectos de Valencia
- Carré Pons, Antònia. És l’amor que mou el cel i les estrelles, p. 72 y 74
- El Palacio de los Mercader. Coop. agroalimentaries
- Martínez, Francesc «De la seda a la naranja» (en castellà). El País [Madrid, 23-02-2000. ISSN: 1134-6582]
- Palomero i Almela, Josep. Els secrets de Meissen, p. 66
- Roís de Corella, Joan. Parlament en casa de Berenguer Mercader, p. 137
- Vives i March, Joan LLuís. Diàlegs, p. 193-196
- Wittlin, Curt «La biblioteca de la Família Mercader de Valéncia en l'any 1489». En: Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 1998, No. 24: 93, 1998
Bibliografia[editar | editar còdic]
- JDiez Arnal. Palau dels Mercader
- Moreno Pérez,R. (23/02/2018). Edificios singulares zona Caballeros. Valencia actúa. Palacio de los Mercader
- Muñoz Altabert, Maria Lluïsa. Els comtes de Bunyol (sigles XVI-XVII). Valéncia: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 01-09-2019. ISBN 978-84-7822-790-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau dels Mercader.
