Diferència entre les revisions de "Vinalesa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 7: Llínea 7:
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 
Conta en una població de 3.451 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]].  
 
Conta en una població de 3.451 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]].  
 +
 +
== Economia ==
 +
L'agricultura és relativament important, i en l'any [[2001]] concentrava a un 6,5 % de la població activa. En l'any [[1997]] estaven cultivades 109 ha, predominant les [[hortalices]] (42 ha), les [[creïlles]] (21 ha) i els cítrics (45 ha).
 +
 +
Vinalesa va albergar una de les primeres fàbriques de la Comunitat Valenciana, i eixa tradició va seguir en la [[década de 1930]] en l'instalació de diverses fàbriques de [[Rajola|rajoles]]. Pese a tot, l'indústria solament ocupava al 33,5 % de la població en l'any [[2003]].​ Els rams més destacats són l'alimentari, manufacturats de [[Plàstic|plàstics]], indústries del [[paper]] i textil. El sector més important és el servicis, en un 60 % d'actius eixe mateix any.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 17:02 28 jun 2024

Ermita de Santa Barbara, en Vinalesa

Vinalesa és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Es troba a la vora del barranc del Carraixet i conectada en Alfara del Patriarca i l'antiga carretera de Barcelona.

Demografia

Conta en una població de 3.451 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.

Economia

L'agricultura és relativament important, i en l'any 2001 concentrava a un 6,5 % de la població activa. En l'any 1997 estaven cultivades 109 ha, predominant les hortalices (42 ha), les creïlles (21 ha) i els cítrics (45 ha).

Vinalesa va albergar una de les primeres fàbriques de la Comunitat Valenciana, i eixa tradició va seguir en la década de 1930 en l'instalació de diverses fàbriques de rajoles. Pese a tot, l'indústria solament ocupava al 33,5 % de la població en l'any 2003.​ Els rams més destacats són l'alimentari, manufacturats de plàstics, indústries del paper i textil. El sector més important és el servicis, en un 60 % d'actius eixe mateix any.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Llibres D. Vicente Llatas Burgos, El Vilar
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa