Diferència entre les revisions de "La Pobla de Farnals"

La Pobla de Farnals és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. És tambe dita La Creu. Pertany a la Provincia de Valencia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan cami entre Sagunt i Valencia. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterraneu.

En la marjal abans plantat d'arros, creix ara una vegetacio de juncs i bogues.

S'accedix ad esta localitat des de Valencia, per carretera, prenent la V-21. Tambe se pot accedir a traves de la llinea 3 de MetroValencia.

Barris i pedanies

En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba tambe el nucleu de poblacio de la Plaja Pobla de Farnals 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O.

El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.

Localitats limitrofes

El terme municipal de La Pobla de Farnals limita en les següents localitats de Massamagrell, El Puig i Rafelbunyol, totes elles de la provincia de Valencia.

Historia

L'orige d'esta poblacio pareix estar en una primitiva alqueria de qui els propietaris eren els Farnals, familia musulmana, i que degue d'estar, segons la tradicio, en el lloc que hui ocupa l'iglesia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretacio que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponimic de la regio valenciana" és que Farnals seria un toponim d'orige llati (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. Tambe, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un toponim arap. Cal dir que tambe en un antic pergami que recull varies donacions fetes pel Cit a l'efimer bisbe de Valencia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.

Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islamic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglesia i el Cami dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuos trayecte, cap al litoral.

En el codex migeval de les donacions fetes en l'antic Regne de Valencia pel rei Jaume I esta poblacio apareix com alqueria de Fernalis. D'esta es fa donacio a data de 28 de decembre de 1240 a Deusdat, Sanç d'Aima i el correger Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademes, que la donacio comprenia el nucleu de damunt (Aufaquia) com el de baix (Aciflia).

Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensacio (per la revocacio de la donacio) de Fernalis se li entrega el 29 de decembre de 1240 l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de 17 de juny de 1238, la donacio que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Aço no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.

Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de 1238. Dos anys despres, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals y a tres individus: els mencionats Deudat, Aima y Marti. El mateix any de 1240, Jaume I revocà la donacio que de Farnals havia fet a G. Alcala y li entregà, en compensacio, la alqueria de Godella.

En tiemps del croniste Gaspar Joan Escolano Farnals rebia tambe el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els segles XVI i XVII, la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es a dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valencia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, toponim que ya es troba registrat en la primera mitat del segle XV al llibre de veïnades de la ciutat de Valencia.

La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertanye per les rodalies de 1340 a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendencia, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdiccio criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdiccio civil passà en el tiemps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de Rafelbunyol.

En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passado entre els dos nucleus de Farnals, tal i com se despren de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la poblacio musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del segle XVIII i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'Horta Nort, quedant por lo tant despoblat en l'expulsio dels moriscs en 1609, un any despres de que la Pobla deixara de depender d'El Puig Santa Maria. Por eixos anys mos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és a dir, unos 680 habitants, i que algunos autors como Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.

Un fill de la poblacio, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vatica que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, peticio que fon concedida pel pontifex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any 1785, convertint-se des d'aquell moment en el patro del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la reliquia, se construi una nova iglesia –encara no tenia el titul de parroquia y depenia eclesiasticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia 16 d'agost de 1789, on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valencia acompanyada per solemne comitiva.

El temple creueti fon posteriorment eixamplat (1887) y elevat a curat independent l'any 1902..

Administracio

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Peris	PCE
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003	Josep Vicent Sanchis Marqués	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Josep Vicent Sanchis Marqués	PSPV-PSOE (en coalicio)
2007 - 2011	Josep Manuel Peralta González (2007-08) Nativitat Garcia Castelar (2008-)	PPCV (2007-08) Transfugues + PSPV-PSOE (2008-)
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
4.865	4.663	5.161	4.960	5.191	5.473	5.479	6.172	6.191	6.752

Economia

La poblacio, tradicionalment agricola, travessa ara un periodo d'industrialisacio. El terreny cultivat està dedicat pricipalment a agres (tarongers, llimeres), mentres que el rest se suceïxen en cultiu intensiu de diverses hortalices. L'aigua per al riu procedix de la Sequia Real de Moncada.

El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fabrica de productes alimenticis i empreses metalurgiques de relaminacio en calent. Ademes conta en tallers de manyaneria, ceramica, construccio, etc.

L'industria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupacio a més de 150 persones. El sector turistic s'ha desenrollat de manera important en els ultims anys.

Monuments

Iglesia Parroquial. En la primera mitat del segle XVIII fon construïda la nova iglesia, que tingue que ser ampliada en 1887. Des de 1902 és parroquia independent.

Festes locals

Festes Majors. Celebren estes festes durant la segona semana de setembre, en honor a Sant Felix Martir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Inmaculada Concepcio.

Festes de la Plaja Pobla de Farnals

Falles: Del 15 al 19 de març.

Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del mes de juliol.

Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'agost.

Vore tambe

Port Deportiu Pobla Marina

Referencies

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Puebla_de_Farnals de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa

@@ Llínea 99: / Llínea 99: @@
 La poblacio, tradicionalment agricola, travessa ara un periodo d'industrialisacio. El terreny cultivat està dedicat pricipalment a agres ([[tarongers]], [[llimeres]]), mentres que el rest se suceïxen en cultiu intensiu de diverses [[hortaliça|hortalices]]. L'aigua per al riu procedix de la [[Sequia Real de Moncada]].
-El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fabrica de productes alimenticis i empreses metalurgiques de relaminacio en calent. Ademes conta en tallers de manyaneria, ceramica, contruccio, etc.
+El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fabrica de productes alimenticis i empreses metalurgiques de relaminacio en calent. Ademes conta en tallers de manyaneria, ceramica, construccio, etc.
 L'industria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupacio a més de 150 persones. El sector turistic s'ha desenrollat de manera important en els ultims anys.