Diferència entre les revisions de "Eslovènia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 43: Llínea 43:
 
| moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
 
| moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
 
| gentilici = eslové, -na
 
| gentilici = eslové, -na
| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)
+
| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
+
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)
 
| cctld = .si
 
| cctld = .si
 
| còdic_telefònic = 386
 
| còdic_telefònic = 386
Llínea 72: Llínea 72:
 
Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.
 
Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.
  
En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també cridada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.
+
En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també nomenada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.
  
 
Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.
 
Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.
Llínea 88: Llínea 88:
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 
[[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]]
 
[[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]]
{{AP|Economia d'Eslovènia}}
 
  
Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en l'any [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantengut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en l'any [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.
+
Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en l'any [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en l'any [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.
  
 
Des del [[1 de giner]] de [[2007]], Eslovènia pertany a la [[zona euro]], abandonant el [[Tólar eslové|tólar]] per la moneda comuna de la [[Unió Europea]], l'euro. Eslovènia junt en [[Croàcia]] varen ser els països més desenrollats de l'extinta [[Yugoslàvia]].
 
Des del [[1 de giner]] de [[2007]], Eslovènia pertany a la [[zona euro]], abandonant el [[Tólar eslové|tólar]] per la moneda comuna de la [[Unió Europea]], l'euro. Eslovènia junt en [[Croàcia]] varen ser els països més desenrollats de l'extinta [[Yugoslàvia]].
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Slovenia}}
 +
  
 
{{Països Europa}}
 
{{Països Europa}}

Última revisió del 10:42 31 maig 2024

Republika Slovenija
República d'Eslovènia
Bandera de Eslovènia Escut de Eslovènia
Bandera Escut
 
Situació de Eslovènia
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Liubliana
Blason ville si Ljubljana (Slovénie).svg

265 881 (2002)
46_03_N_14_30_E_ 46°03′ N 14°30′ E
ciutat més poblada Liubliana
Blason ville si Ljubljana (Slovénie).svg
Idiomes oficials
Forma de govern República parlamentària
Borut Pahor
Independència
 •  • Declarada
 • Reconeguda
De Yugoslàvia
25 de juny de 1991
1992
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 153º
20 253 km2
0,6%
1334 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 143º
2 046 120
101 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 68º
US$ 46 084 millons
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita
Lloc 81º
€ 44 429 millons
n/d
IDH (2013) 0,874 (25º) – Molt Alt
Moneda Euro (EUR)
‎Gentilici eslové, -na
Fus horari
 • en estiu
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Domini Internet .si
Prefix telefònic +386
Prefix radiofònic S5A-S5Z
Còdic ISO 705 / SVN / SI
Membre de: Unió Europea ONU, OTAN, OSCE, COE, OCDE

La República d'Eslovènia és un país d'Europa Central i des de l'any 2004 un estat membre de l'Unió Europea. Llimita en Itàlia a l'oest, en el mar Adriàtic al sur-oest, en Croàcia al sur i a l'est, en Hongria al nort-est i en Àustria al nort.

Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en Itàlia, Àustria i Estats Units.

L'actual Eslovènia se formà el 25 de juny de 1991 a l'independisar-se de Yugoslàvia, despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que l'opongué a l'eixèrcit de l'antiga federació.

Historia[editar | editar còdic]

Artícul principal → Historia d'Eslovènia.

Prehistòria i antiguetat[editar | editar còdic]

En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la cultura dels camps d'urnes, posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la cultura de Hallstatt.

En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, als qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist Noricum s'associa al Imperi romà a on va preservar la seua autonomia en els térmens del “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en Noricum.

Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment Celje), Emona (Ljubljana), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio (Ptuj). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.

En el sigle IV, Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també nomenada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels ostrogots, va declarar la pròpia independència.

Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del sigle VI. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.

Política[editar | editar còdic]

Artícul principal → Política d'Eslovènia.
Palau governamental i presidencial, Ljubljana.

Eslovènia és una república parlamentària segons la seua Constitució. El president d'Eslovènia és, des de 2012, Borut Pahor. El president és el cap d'estat i és elegit cada cinc anys pel vot popular. El cap de govern és el Primer Ministre, que és elegit pel Parlamente. Per la moció de censura aprovada pel parlament, la nova Primera Ministra d'Eslovènia és Alenka Bratusek.

El Parlament és bicameral, format per la Assamblea Nacional i el Consell Nacional. En l'actualitat ningú té la majoria parlamentària. Els principals partits són el Partit Democràtic Eslové i Democràcia Lliberal d'Eslovènia.

Poder Judicial[editar | editar còdic]

El Poder Judicial en Eslovènia és assumit per juges, que són elegits per l'Assamblea Nacional. Es porta a terme pels tribunals de competència general i tribunals especialisats que s'ocupen d'assunts relacionats en àrees llegals específiques. El Fiscal de l'Estat és un càrrec estatal independent encarregat de processar els casos presentats contra els sospitosos de cometre delictes. El Tribunal Constitucional està compost per nou magistrats que són elegits per un periodo de nou anys, s'encarreguen de decidir la conformitat de les lleis en la Constitució. Totes les lleis i els reglaments deuen ajustar-se als principis generals dels drets internacionals i als acorts internacionals ratificats.

Economia[editar | editar còdic]

Negocis del mercat central de Ljubljana.

Eslovènia és un país desenrollat, en un PIB per càpita de 23.335 dólars. Encara que en l'any 2006 la relativament alta inflació va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del euro), en 2007 va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en 2004 i 2005, el 5,9 % en 2006 i el 6,8 % en l'any 2007. En els primers tres trimestres del 2008, l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.

Des del 1 de giner de 2007, Eslovènia pertany a la zona euro, abandonant el tólar per la moneda comuna de la Unió Europea, l'euro. Eslovènia junt en Croàcia varen ser els països més desenrollats de l'extinta Yugoslàvia.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia