Diferència entre les revisions de "Federico Jiménez Losantos"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
| ocupació = Periodiste, empresari i escritor. | | ocupació = Periodiste, empresari i escritor. | ||
| data_naix = [[15 de setembre]] de [[1951]] | | data_naix = [[15 de setembre]] de [[1951]] | ||
| − | | lloc_naix = [[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[Aragó]] | + | | lloc_naix = [[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[Aragó]], [[Espanya]] |
| data_mort = | | data_mort = | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
Última revisió del 17:44 13 març 2024
| Federico Jiménez Losantos | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste, empresari i escritor. | ||
| Naiximent: | 15 de setembre de 1951 | ||
| Lloc de naiximent: | Orihuela del Tremedal, Terol, Aragó, Espanya | ||
Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, Aragó, 15 de setembre de 1951) És un periodiste, empresari i escritor espanyol.
És vicepresident i editor del diari digital Libertad Digital, director i presentador del programa Es la Mañana de Federico de la cadena esRadio, columniste del diari El Mundo i columniste i director de la revista La ilustración liberal. Fins el 10 de juliol de 2009 fon director i presentador del programa La Mañana en la Cadena COPE.
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i sent crític en el poder polític siga del color que siga, es a dir, en independència política.
Biografia[editar | editar còdic]
Joventut[editar | editar còdic]
De pare sabater, de mare mestra i net de mestres, Federico Jiménez Losantos és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca rural que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de Terol (on va tindre com a professor al cantautor i, posteriorment, polític José Antonio Labordeta i al dramaturc José Sanchis Sinisterra). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
Va estudiar Filosofia i Lletres en Saragossa i en 1971 es traslladà per a cursar l'especialitat de Filologia Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els esperpents de Valle-Inclán, dirigida per Joaquín Marco. El tribunal presidit per José Manuel Blecua li va otorgar un excelent per unanimitat.
Va estudiar Psicoanàlisis en Óscar Masotta i va ser un dels fundadors de la Biblioteca Freudiana de Barcelona aixina com de l'universitària Revista de Lliteratura. En giner de 1978 va fundar i va dirigir junt ad Alberto Cardín la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis Diwan, considerada pel diari El País com la revista cultural més important, oberta i viva del moment.
Militància comunista i antifranquista[editar | editar còdic]
Durant el franquisme milità en algunes organisacions clandestines comunistes i maoistes com Bandera Roja, d'ideologia maoista, i el Partit Socialiste Unificat de Catalunya (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics (Grupo de trama) d'extrema esquerra fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la China comunista en 1979 i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
Ya en la Transició entrà a militar en el Partit Socialiste d'Aragó (pertanyent a l'antiga Federació de Partits Socialistes i fora de l'òrbita del PSOE), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980 per este partit, pero va rebre l'oposició del PSOE i del Partit Socialiste Andalús, finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de Catalunya contra l'imposició del català front al castellà i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols immigrants, al seu juí, insuficientment defesos pel PSC-PSOE i PCE-PSUC (segons ell, influenciats pel nacionalisme català).
El PSA obtingué dos escans en el Parlament de Catalunya, sent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del PSA, lo va portar a enfrontaments contra Alberto Cardín, director de la revista Diwan, ya que ell sempre havia defés l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari El País i passara a fer-ho en Diario 16, acompanyat de Fernando Sánchez Dragó. El diari dirigit per Pedro J. Ramírez publica el 25 de giner de 1981 el Manifest dels 2.300, en favor dels drets llingüístics en Catalunya entre el castellà i el català.
Poc temps despuix, el 21 de maig de 1981, va ser seqüestrar pel grup terroriste català Terra Lliure (que no anuncià la seua existència fins el 24 de juny) i va ser lliberat el mateix dia, havent rebut ans un tir en el genoll. Arraïl d'açò va abandonar Catalunya junt ad atres firmants del Manifest dels 2.300. La condena de tots els polítics ad este succés va ser unànim i rebujant la forma d'actuar de Terra Lliure.
ABC i Antena 3 Ràdio[editar | editar còdic]
En 1982 se va establir en Madrit i passà de colaborar en El País a fer-ho en Diario 16, llabor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista Cambio 16. En 1987 va fichar com a columniste de l'ABC. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora Antena 3, en el programa d'Antonio Herrero El primero de la mañana i en la Cadena COPE en el programa Protagonistas en Lluís del Olmo. Va ser contertuli fix en el programa de José Luis Balbín Hora cero i comentarista polític de Luis Herrero en l'informatiu d'Antena 3 Televisió.
COPE i Libertad Digital[editar | editar còdic]
En 1992 es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del Govern espanyol per la qual el Grup PRISA es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup Zeta es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com Antonio Herrero, José María García, Luis Herrero i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena COPE. En maig de 1998 va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa La Mañana i José Apezarena a Luis Herrero al front del programa La Linterna. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de La Linterna a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys més fins a 2003, quan Luis Herrero passà a ser eurodiputat del Partit Popular en el Parlament Europeu. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'EGM, Federico Jiménez Losantos passà a fer-se càrrec del programa La Mañana des del més de setembre de 2003.
Ací, en este programa, és a on s'ha guanyat, potser, el títul de periodiste més influent de la ràdio espanyola en l'actualitat, on se solia incloure dos blocs ben diferenciats: de 6 a 10 del matí tracta sobre informació política, és el bloc més important del programa i és a on Jiménez Losantos repassa i comenta l'actualitat política on no es lliura de la crítica ni el President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero ni el PSOE ni l'oposició representada en el Partit Popular, representant la crítica en el seu president nacional Mariano Rajoy i en l'alcalde de Madrit Alberto Ruiz-Gallardón. A partir de les 10 fins a les 12 del matí es fa el segon bloc del programa on es dona pas ad atres temes de l'actualitat. En l'any 2000 és fundada Libertad Digital, un diari digital en internet del qual actualment ell és editor i vicepresident. A finals de 2006 escomença a emetre en proves per a la Comunitat de Madrit Libertad Digital TV iniciant les emissions regulars en giner de 2007. En abril de l'any 2009 es va anunciar que Jiménez Losantos no continuaria al front de la direcció de La Mañana, oferint-li codirigir junt en el seu companyó César Vidal La Linterna. Semanes despuix, l'oferta és rebujada per Losantos i César Vidal. Aixina que anuncien que no continuaran en la Cadena COPE despuix del 31 d'agost, just quan acaben els seus contractes. Per això el 16 de juny anuncia la creació, junt en César Vidal i Luis Herrero, d'esRadio, una nova emissora que iniciarà les seues emissions el 7 de setembre a través del 99.1 FM de Madrit i les emissores associades.
EsRadio[editar | editar còdic]
Des del 7 de setembre del 2009, dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de Madrit i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'Espanya, dirigix el programa Es la mañana de Federico esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan més vaja passant el temps més emissores s'associaran ad esta nova emissora.
Estil periodístic i ideologia[editar | editar còdic]
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE com a la dreta del PP. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus més crítica la té en el catalanisme o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'Esquerra Republicana de Catalunya Josep-Lluís Carod-Rovira nomenat per ell en el malnom de Rovireche i al president del mateix partit Joan Puigcercós.
És també u dels numerosos peridistes que posen en dubte l'investigació judicial dels atentats de l'11-M, indicant clarament un intent de la busca de la veritat sobre l'investigació de les bombes esclatades en els trens de rodalies aquell matí d'un 11 de març de 2004. També és contrari a l'intent de negociació del Govern espanyol en la banda terrorista ETA. També ha segut condenat a pagar una multa de 60.000 euros a Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós per expressions referides als dos, despuix d'haver segut estimat el recurs de cassació per haver segut desestimada la demanda en primera instància, durant els dies 12,13,14,15 de juny i 1 de juliol de 2006 en La Mañana:
El 16 de juny de2008 el Jujat de lo Penal número 6 de Madrit condenà a Federico Jiménez Losantos a pagar una multa de 36.000 euros a l'alcalde de Madrit, Alberto Ruiz-Gallardón per injúries greus abocades sobre ell.El 21 de juny Ruiz-Gallardón anuncià que anava a interpondre una querella contra Losantos per haver dit el dia anterior en La Mañana que a l'alcalde de Madrit li «da igual que haya 200 muertos y 1500 heridos con tal de llegar al poder», en referència als atentats de l'11-M. En maig de 2008 tingué lloc la primera sessió del juí:
El 29 de juliol de 2008 el Jujat de Primera Instància número 6 de Madrit lo condenà a pagar 100.000 a l'ex-director de l'ABC José Antonio Zarzalejos al calificar els seus insults ad éste com intromissió ilegítima en el dret de l'honor. La sentència dia aixina:
Publicacions[editar | editar còdic]
- Lo que queda de España (ISBN 978-84-85663-00-2) Barcelona, juny de 1979 (Reimpressió i ampliació (ISBN: 84-7880-538-9): Madrit, maig de 1995).
- Diván de Albarracín (ISBN 84-85762-07-X) Madrit, octubre de 1982.
- Contra el felipismo: crónicas de una decada (ISBN 84-7880-338-6) Madrit, decembre de 1993.
- La dictadura silenciosa. Mecanismos totalitarios en nuestra democracia (ISBN: 978-84-7880-274-6) (1993)
- La última salida de Manuel Azaña (ISBN: 84-08-01121-9) Barcelona, maig de 1994.
- Crónicas del acabóse (ISBN 84-7880-653-9) Madrit, maig de 1996.
- Los nuestros: cien vidas en la historia de España (ISBN: 84-08-03304-2) Barcelona, maig de 2000
- Poesía perdida (1969-1999) (ISBN: 84-8191-396-0) Valéncia, maig de 2001.
- Con Aznar y contra Aznar: artículos y ensayos 1983-2002 (ISBN: 84-9734-081-7) Madrit, novembre de 2002.
- El adiós de Aznar (ISBN: 84-08-05094-X) Barcelona, febrer de 2004.
- Federico responde: los chats de Libertad Digital (ISBN: 84-9734-224-0) Madrit, setembre de 2004.
- España y Libertad (ISBN: 84-270-3249-8), Madrit, abril de 2006.
- De la noche a la mañana (ISBN: 84-9734-549-5), Madrit, octubre de 2006.
- La ciudad que fue: Barcelona, años 70 (ISBN: 978-84-8460-642-0), Madrit, 2007.
- Más España y más Libertad (ISBN: 978-84-8460-642-0), Madrit, 2008.
- Lo que queda de España (Reimpressió i ampliació) (ISBN: 978-84-8460-716-8), Madrit, 2008.
- Historia de España (Junt a César Vidal) (ISBN: 978-84-08-08211-8), Barcelona, 2009.
- El linchamiento: la liquidación de la COPE y la aventura de esRadio (2011)
- Los años perdidos de Mariano Rajoy (2015)
- Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos (2018)
- Barcelona. La ciudad que fue: La libertad y la cultura que el nacionalismo destruyó (2019)
- La vuelta al comunismo (Espasa Libros, Madrid, 2020) ISBN: 978-84-67-06031-7.
- El retorno de la derecha (Espasa Libros, Madrid, 2023) ISBN: 978-84-67-06513-8.
- El camino hacia la dictadura de Sánchez (Espasa Libros, Madrid, 2024) ISBN: 978-84-670-7304-1.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Federico_Jiménez_Losantos de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Federico Jiménez Losantos.- Wikiquote
- Recopilación de trabajos de Federico Jiménez Losantos en Dialnet
- Libertad Digital, diario del que es editor
- La Mañana, programa radiofónico del que es director y presentador
- Explicación de la revista El Viejo topo sobre la polémica del libro Lo que queda de España
- Entrevista realizada el 13 de marzo de 2002, en la que cuenta más detalles sobre su vida y opiniones políticas
- Vídeo Entrevista realizada en noviembre de 2006 en el programa Las Noches Blancas, de Fernando Sánchez Dragó