Diferència entre les revisions de "Rafelcofer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Rafelcofer''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].  
+
[[Archiu:Rafelcofer 01.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Rafelcofer]]
 +
'''Rafelcofer''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
Situat en el centre de la planura que forma la vall del Serpis i a la dreta del curs del mateix.
 +
 
 +
El relleu és pla i solament comença a notar-se certa elevació per la seua banda meridional, a mida que nos acostem a les faldes de la Serra Gallinera, que tanca a l'Horta de Gandia pel sur.
 +
 
 +
El terme municipal de Rafelcofer és majorment pla, llevat una porció del mont del Rabat (167 m) fins al mojó trifinio en [[Alqueria de la Comtesa]] i [[La Font d'En Carròs]] al suroest. L'atre accident físic destacat és el barranc de Palmera, que voreja el caixco urbà pel nort, contínua cap a Alqueria de la Comtesa i el poble que li dona el nom. L'aigua per al rec procedix del [[riu Serpis]] i és distribuïda per mig de [[séquies]].
 +
 
 +
Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-679.
 +
 
 +
=== Localitats limítrofes ===
 +
El terme municipal de Rafelcofer llimita en les següents localitats: [[Almoines]], Alqueria de la Comtesa, [[Bellreguart]], [[Beniarjó]], [[Beniflá]] i La Font d'En Carròs, totes elles de la província de Valéncia.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Joan Gregori Gregori
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Joan Gregori Gregori
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Salvador Castillo Pons
 +
  | Partit_3 = [[CDS]]
 +
  | Alcalde_4 = Joan Gregori Gregori
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Joan Gregori Gregori
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Pepa Izquierdo Sales
 +
  | Partit_6 = [[BLOC]]
 +
  | Alcalde_7 = José Peiró Faus
 +
Pepa Izquierdo Sales
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
[[BLOC]]
 +
  | Alcalde_8 = Mari Carme Pérez Llibrer
 +
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Mari Carme Pérez Llibrer
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_10 = Irene Furió Blasco
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Josep Monserrat Sanchis
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Josep Monserrat Sanchis
 +
  | Partit_12 = [[Compromís]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.365 habitants.
+
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 1.386 habitants.
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2022]]
 +
 
 +
|-
 +
| align=center| 1.434 || align=center| 1.468 || align=center| 1.437 || align=center| 1.390 || align=center| 1.403 || align=center| 1.406 || align=center| 1.389 || align=center| 1.395 || align=center| 1.405 || align=center| 1.505 || align=center| 1.386
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
Fins a finals del [[sigle XIX]] va tindre relativa importància el cultiu de la [[vinya]] moscatell per a la confecció de [[pansa]], pero, despuix de la filoxera i en l'introducció intensiva del [[taronger]], ha segut este arbre el que configura el paisage agrari. Atres cultius de l'horta són les [[creïlles]], les judía, la [[dacsa]] i l'alfals. El secà es refugia en el sur i el seu percentage és insignificant i sense valor econòmic. El sol cultivat representa un elevat percentage. Les estructures presenta un elevat índex de minifundisme.
 +
 
 +
L'absència d'indústries ha motivat en els últims anys un cert èxodo de la població en edat de treballar, que emigra cap a les zones industrials i comercials d'[[Oliva]] i [[Gandia]] en busca de llocs de treball.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
* [https://www.rafelcofer.es Ajuntament de Rafelcofer]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Rafelcofer INE. Població de Rafelcofer]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Rafelcofer}}
 
{{commonscat|Rafelcofer}}
−
*[https://www.rafelcofer.es Ajuntament de Rafelcofer]
+
 
 
*[https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
 
*[https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
 +
 
{{Municipis de La Safor}}
 
{{Municipis de La Safor}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 19:52 30 nov 2023

Vista de Rafelcofer

Rafelcofer és un municipi de la Comunitat Valenciana, que pertany a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en el centre de la planura que forma la vall del Serpis i a la dreta del curs del mateix.

El relleu és pla i solament comença a notar-se certa elevació per la seua banda meridional, a mida que nos acostem a les faldes de la Serra Gallinera, que tanca a l'Horta de Gandia pel sur.

El terme municipal de Rafelcofer és majorment pla, llevat una porció del mont del Rabat (167 m) fins al mojó trifinio en Alqueria de la Comtesa i La Font d'En Carròs al suroest. L'atre accident físic destacat és el barranc de Palmera, que voreja el caixco urbà pel nort, contínua cap a Alqueria de la Comtesa i el poble que li dona el nom. L'aigua per al rec procedix del riu Serpis i és distribuïda per mig de séquies.

Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-679.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Rafelcofer llimita en les següents localitats: Almoines, Alqueria de la Comtesa, Bellreguart, Beniarjó, Beniflá i La Font d'En Carròs, totes elles de la província de Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joan Gregori Gregori PSPV-PSOE
1983 - 1987 Joan Gregori Gregori PSPV-PSOE
1987 - 1991 Salvador Castillo Pons CDS
1991 - 1995 Joan Gregori Gregori PSPV-PSOE
1995 - 1999 Joan Gregori Gregori PSPV-PSOE
1999 - 2003 Pepa Izquierdo Sales BLOC
2003 - 2007 José Peiró Faus

Pepa Izquierdo Sales

PPCV

BLOC

2007 - 2011 Mari Carme Pérez Llibrer PSPV-PSOE
2011 - 2015 Mari Carme Pérez Llibrer PSPV-PSOE
2015 - 2019 Irene Furió Blasco PSPV-PSOE
2019 - 2023 Josep Monserrat Sanchis Compromís
2023 Josep Monserrat Sanchis Compromís

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.386 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2022
1.434 1.468 1.437 1.390 1.403 1.406 1.389 1.395 1.405 1.505 1.386

Economia[editar | editar còdic]

Fins a finals del sigle XIX va tindre relativa importància el cultiu de la vinya moscatell per a la confecció de pansa, pero, despuix de la filoxera i en l'introducció intensiva del taronger, ha segut este arbre el que configura el paisage agrari. Atres cultius de l'horta són les creïlles, les judía, la dacsa i l'alfals. El secà es refugia en el sur i el seu percentage és insignificant i sense valor econòmic. El sol cultivat representa un elevat percentage. Les estructures presenta un elevat índex de minifundisme.

L'absència d'indústries ha motivat en els últims anys un cert èxodo de la població en edat de treballar, que emigra cap a les zones industrials i comercials d'Oliva i Gandia en busca de llocs de treball.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador  •  Alfauir  •  Almiserà  •  Almoines  •  L'Alqueria de la Comtesa  •  Alquerieta de Guardamar  •  Barig  •  Bellreguart  •  Beniarjó  •  Benifairó de Valldigna  •  Beniflà  •  Benirredrà  •  Castellonet  •  Daimús  •  La Font d'En Carròs  •  Gandia  •  Llocnou de Sant Jeroni  •  Miramar  •  Oliva  •  Palma de Gandia  •  Palmera  •  Piles  •  Potries  •  Rafelcofer  •  El Real de Gandia  •  Ròtova  •  Simat de Valldigna  •  Tavernes de Valldigna  •  Vilallonga  •  Xeraco  •  Xeresa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rafelcofer&oldid=293813»