Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"
m (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle') |
|||
(No es mostren 32 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox_pobles | {{Infobox_pobles | ||
− | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png| | + | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]] |
− | |image_província = [[ | + | |image_província = [[File:Guadasequies-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]] |
|nom = Guadasséquies | |nom = Guadasséquies | ||
− | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[File:Escut de Guadasséquies.svg|65px]] |
− | |país = | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 3'3 km² | |superfície = 3'3 km² | ||
|altitut = 180 msnm | |altitut = 180 msnm | ||
− | |població = | + | |població = 475 hab. (2022) |
|densitat = 133,03 hab./km² | |densitat = 133,03 hab./km² | ||
|gentilici = vorassequià/ana | |gentilici = vorassequià/ana | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
|còdic_postal = 46839 | |còdic_postal = 46839 | ||
|festes = primera semana d'agost | |festes = primera semana d'agost | ||
− | |alcalde = | + | |alcalde = Virginia Contreras Caballero ([[PPCV]]) |
− | | | + | |web = [https://www.guadassequies.es Web oficial de l'ajuntament] |
|notes = }} | |notes = }} | ||
− | '''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. | + | '''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. |
==Geografia== | ==Geografia== | ||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
==Història== | ==Història== | ||
− | En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana. | + | En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana. |
− | [[ | + | [[File:Antiga església de Guadassèquies.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]] |
− | No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]]. | + | No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]]. |
− | Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a [[1707]], despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a [[1833]] quant s'independisà com municipi. | + | Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a l'any [[1707]], despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a l'any [[1833]] quant s'independisà com municipi. |
− | [[ | + | [[File:ErmitaGuadasequies.JPG|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]] |
==Administració== | ==Administració== | ||
Llínea 59: | Llínea 59: | ||
| Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles | | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles | ||
| Partit_8 = [[PPCV]] | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_9 = Carmen Vidal Valles | ||
+ | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_10 = Carmen Vidal Valles | ||
+ | | Partit_10 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_11 = Virginia Contreras Caballero | ||
+ | | Partit_11 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_12 = Virginia Contreras Caballero | ||
+ | | Partit_12 = [[PPCV]] | ||
}} | }} | ||
==Demografia== | ==Demografia== | ||
− | + | La seua població és de 475 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]]. | |
− | |||
− | ! | + | <center> |
+ | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
+ | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |- | ||
− | | align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536 | + | |
+ | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]] !! [[2022]] | ||
+ | |- | ||
+ | | align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536|| align=center| 444 || align=center| 475 | ||
|} | |} | ||
− | + | </center> | |
− | |||
==Economia== | ==Economia== | ||
Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades. | Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades. | ||
− | Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[ | + | Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[forment]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals. |
==Monuments== | ==Monuments== | ||
− | *''' | + | *'''Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[sigle XVIII|Sigles XVIII]]-[[sigle XIX|XIX]]. En les campanes recentment restaurades. |
− | *'''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del sigle XVII. | + | *'''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del [[sigle XVII]]. |
*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit. | *'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit. | ||
Llínea 87: | Llínea 98: | ||
==Gastronomia== | ==Gastronomia== | ||
− | Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], arrop i talladetes, carns...). | + | Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...). |
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | {{listaref}} | ||
+ | |||
+ | * [https://www.guadassequies.es/ Ajuntament de Guadasséquies] | ||
+ | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
+ | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
+ | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Guadasséquies INE. Població de Guadasséquies] | ||
+ | * [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
+ | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
+ | * Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
+ | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
+ | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{commonscat|Guadasséquies}} | ||
− | |||
− | |||
{{Municipis de la Vall d'Albaida}} | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |
Última revisió del 18:10 25 set 2023
Guadasséquies | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | Vall d'Albaida | |||
• Partit judicial: | Ontinyent | |||
Ubicació: | 38°55′26′′N, 0°29′10′′O | |||
• Altitut: | 180 msnm | |||
Superfície: | 3'3 km² | |||
Població: | 475 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 133,03 hab./km² | |||
Gentilici: | vorassequià/ana | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46839 | |||
Festes majors: | primera semana d'agost | |||
Alcalde: | Virginia Contreras Caballero (PPCV) | |||
Pàgina web: | Web oficial de l'ajuntament | |||
Guadasséquies (en castellà Guadasequies), és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la ribera del riu Albaida. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de La Serreta, el cerro de Molló i la lloma de Casa Marau. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la N-340.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats: Alfarrasí, Bellús, Xàtiva, L'Olleria, Sant Pere, Benigànim y La Pobla del Duc totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
En el camí de Xàtiva s'han trobat restos de gerres de terra sigilata, i en el parage del Carassol o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
No apareix en el Llibre del Repartiment de la conquista de Jaume I, pero en l'any 1353 fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a Pere el Cerimoniós. En el sigle XVI posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el sigle XIX.
Va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins a l'any 1707, despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a l'any 1833 quant s'independisà com municipi.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Santiago Julià Jornet | UCD |
1983 - 1987 | Alfonso Vallés Esparza | PDP |
1987 - 1991 | Alfonso Vallés Esparza | UV |
1991 - 1995 | Vicente Castelló Ferrando | UV |
1995 - 1999 | Vicente Castelló Ferrando | PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Carmen Vidal Valles | PPCV |
2003 - 2007 | Carmen Vidal Valles | PPCV |
2007 - 2011 | Carmen Vidal Valles | PPCV |
2011 - 2015 | Carmen Vidal Valles | PPCV |
2015 - 2019 | Carmen Vidal Valles | PPCV |
2019 - 2023 | Virginia Contreras Caballero | PPCV |
2023 | Virginia Contreras Caballero | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
La seua població és de 475 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE. El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar (el riu ebri). La primera se despoblà en el sigle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any 1609 per la llei d'expulsió dels moriscs. Repoblada per cristians de Xàtiva (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2018 | 2022 | ||||||||
388 | 405 | 401 | 390 | 390 | 385 | 412 | 480 | 510 | 536 | 444 | 475 |
Economia[editar | editar còdic]
Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.
Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen forment, dacsa, hortalices i frutals. Les de secà se destinen a vinya, oliveres i atres frutals.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança. Sigles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.
- Ermita del Crist. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del sigle XVII.
- Casa Palau. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor hui demolit.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.
- Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.
Gastronomia[editar | editar còdic]
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Guadasséquies
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Guadasséquies
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guadasséquies.
Municipis de la Vall d'Albaida | |
---|---|
Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig |