Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 27 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
−
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
+
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
−
|image_província = [[Image:Mapa-18guadassequies.jpg|95px]]
+
|image_província = [[File:Guadasequies-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]
 
|nom = Guadasséquies
 
|nom = Guadasséquies
−
|image_escut = [[Image:EscudGuadassequies.gif|65px]]
+
|image_escut = [[File:Escut de Guadasséquies.svg|65px]]
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 3'3 km²
 
|superfície = 3'3 km²
 
|altitut = 180 msnm
 
|altitut = 180 msnm
−
|població = 439 hab.
+
|població = 475 hab. (2022)
 
|densitat = 133,03 hab./km²
 
|densitat = 133,03 hab./km²
 
|gentilici = vorassequià/ana
 
|gentilici = vorassequià/ana
Llínea 18: Llínea 18:
 
|còdic_postal = 46839
 
|còdic_postal = 46839
 
|festes = primera semana d'agost
 
|festes = primera semana d'agost
−
|alcalde = Carmen Vidal Valles ([[PPCV]])
+
|alcalde = Virginia Contreras Caballero ([[PPCV]])
−
|uep = [http://www.guadassequies.es Web Oficial de l'ajuntament]
+
|web = [https://www.guadassequies.es Web oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  }}
 
|notes =  }}
  
−
'''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
+
'''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
  
 
==Geografia==
 
==Geografia==
Llínea 34: Llínea 34:
  
 
==Història==
 
==Història==
−
En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
+
En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
−
[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]
+
[[File:Antiga església de Guadassèquies.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]
 
No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]].  
 
No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]].  
  
 
Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a l'any [[1707]], despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a l'any [[1833]] quant s'independisà com municipi.
 
Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a l'any [[1707]], despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a l'any [[1833]] quant s'independisà com municipi.
−
[[Image: ErmitaGuadasequies.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]
+
[[File:ErmitaGuadasequies.JPG|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]
  
 
==Administració==
 
==Administració==
Llínea 59: Llínea 59:
 
   | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
 
   | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Carmen Vidal Valles
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Carmen Vidal Valles
 +
  | Partit_10 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_11 = Virginia Contreras Caballero
 +
  | Partit_11 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_12 = Virginia Contreras Caballero
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
}}
 
}}
  
 
==Demografia==
 
==Demografia==
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
La seua població és de 475 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]    !! [[2006]] 
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
−
| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536
+
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]    !! [[2006]]    !! [[2018]] !! [[2022]] 
 +
|-
 +
| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536|| align=center| 444 || align=center| 475
 
|}
 
|}
−
 
+
</center>
−
El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].
 
  
 
==Economia==
 
==Economia==
 
Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.
 
Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.
  
−
Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[blat]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.
+
Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[forment]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.
  
 
==Monuments==
 
==Monuments==
Llínea 89: Llínea 100:
 
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).
 
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).
  
−
==Enllaços externs==
+
== Vore també ==
−
{{traduït de|es|Guadasequies}}
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.guadassequies.es/ Ajuntament de Guadasséquies]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Guadasséquies  INE. Població de Guadasséquies]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Guadasséquies}}
 +
 
 
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
 
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 18:10 25 set 2023

Guadasséquies
Provmap-valencia2.png Escut de Guadasséquies.svg
Guadasequies-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Vall d'Albaida
• Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°55′26′′N, 0°29′10′′O
• Altitut: 180 msnm
Superfície: 3'3 km²
Població: 475 hab. (2022)
• Densitat: 133,03 hab./km²
Gentilici: vorassequià/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46839
Festes majors: primera semana d'agost
Alcalde: Virginia Contreras Caballero (PPCV)
Pàgina web: Web oficial de l'ajuntament


Guadasséquies (en castellà Guadasequies), és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la ribera del riu Albaida. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de La Serreta, el cerro de Molló i la lloma de Casa Marau. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la N-340.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats: Alfarrasí, Bellús, Xàtiva, L'Olleria, Sant Pere, Benigànim y La Pobla del Duc totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

En el camí de Xàtiva s'han trobat restos de gerres de terra sigilata, i en el parage del Carassol o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.

No apareix en el Llibre del Repartiment de la conquista de Jaume I, pero en l'any 1353 fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a Pere el Cerimoniós. En el sigle XVI posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el sigle XIX.

Va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins a l'any 1707, despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a l'any 1833 quant s'independisà com municipi.

Ermita del Crist de l'Ampar.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Santiago Julià Jornet UCD
1983 - 1987 Alfonso Vallés Esparza PDP
1987 - 1991 Alfonso Vallés Esparza UV
1991 - 1995 Vicente Castelló Ferrando UV
1995 - 1999 Vicente Castelló Ferrando PSPV-PSOE
1999 - 2003 Carmen Vidal Valles PPCV
2003 - 2007 Carmen Vidal Valles PPCV
2007 - 2011 Carmen Vidal Valles PPCV
2011 - 2015 Carmen Vidal Valles PPCV
2015 - 2019 Carmen Vidal Valles PPCV
2019 - 2023 Virginia Contreras Caballero PPCV
2023 Virginia Contreras Caballero PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població és de 475 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE. El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar (el riu ebri). La primera se despoblà en el sigle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any 1609 per la llei d'expulsió dels moriscs. Repoblada per cristians de Xàtiva (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2018 2022
388 405 401 390 390 385 412 480 510 536 444 475

Economia[editar | editar còdic]

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen forment, dacsa, hortalices i frutals. Les de secà se destinen a vinya, oliveres i atres frutals.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança. Sigles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.
  • Ermita del Crist. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del sigle XVII.
  • Casa Palau. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor hui demolit.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.
  • Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent  •  Ayelo de Malferit  •  Ayelo de Rugat  •  Albaida  •  Alfarrasí  •  Atzeneta d'Albaida  •  Bèlgida  •  Bellús  •  Beniajar  •  Benicolet  •  Benigànim  •  Benissoda  •  Benissuera  •  Bocairent  •  Bufalí  •  Carrícola  •  Castelló de les Gerres  •  Fontanars  •  Guadasséquies  •  Lluchent  •  Montaverner  •  Montichelvo  •  L'Olleria  •  Ontinyent  •  Otos  •  Palomar  •  Pinet  •  La Pobla del Duc  •  Quatretonda  •  Ràfol de Salem  •  Rugat  •  Salem  •  Sant Pere  •  Terrateig
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guadasséquies&oldid=286178»