Diferència entre les revisions de "Valéncia, (ciutat)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 277: Llínea 277:
 
Com castic, va perdre la ciutat i, lo regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva|Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
 
Com castic, va perdre la ciutat i, lo regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva|Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
  
−
===[[Revolución industrial|La Revolución industrial]] ([[Siglo XIX|s. XIX]])===
+
===[[Revolució industrial|La Revolució industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===
−
[[Imagen:Cantonvalencia1873.png|thumb|left|125px|Escudo del Cantón federal de Valencia, 1873]]
 
−
En [[1850]] se instala la red de agua potable y en [[1858]] los arquitectos [[Sebastián Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] y [[Timoteo Calvo]] diseñan ''el Proyecto General del Ensanche de la Ciudad de Valencia'', que prevé el derribo de las murallas para permitir la expansión de la ciudad. Se reproduce una segunda versión en [[1868]]. Ambos proyectos no obtienen la aprobación definitiva pero sirven como base para el crecimiento de la ciudad.
 
  
−
Durante la [[Revolución Cantonal]] de [[1873]], se articula en el ''[[Cantón de Valencia|Cantón Federal de Valencia]]'' (proclamado el 19 de julio y disuelto el 7 de agosto).
+
En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.
  
−
En [[1882]] empieza la distribución de luz eléctrica en la ciudad y en [[1884]] los arquitectos municipales [[José Calvo Tomás]], [[Luis Ferreres Soler]] y [[Joaquín María Arnau Miramón]] diseñan un nuevo ''Plan General de Valencia y Proyecto de Ensanche'', para el cual utilizan como base los planes anteriores. En este nuevo plan de ensanche se configuran las dos Grandes Vías que circundan la ciudad, la Gran Vía Marqués del Turia y la Gran Vía Fernando el Católico.
+
Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]]'' (proclamat lo 19 de juliol i dissolt lo 7 d'agost).
 +
 
 +
En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.
  
 
===La época moderna ([[Siglo XX|s. XX]])===
 
===La época moderna ([[Siglo XX|s. XX]])===

Revisió de 03:11 2 dec 2007


Valéncia (en castellà, Valencia) és la capital de la Comunitat Valenciana i de la província de Valéncia. És la tercera ciutat d'Espanya per importància i població, i la 15ª de l'Unió Europea: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' àrea metropolitana (INE 2006). És coneguda popularment com el Cap i Casal i la Capital del Túria. Situada a la vora del riu Túria, es va fundar com Valentia Edetanorum en l'any 138 a.C., mentres el cònsul romà era Decimus Junius Brutus Callaicus.

Activitats econòmiques

Artícul principal → Economia de Valencia (ciutat).

En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´Imperi Romà. Posteriorment, ab l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i hortes.

També Valéncia, lo mateix que Toledo, es va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.

Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana es mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura,encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.

Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'Espanya. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola ab la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre Madrit i Barcelona. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.

Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia".

Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterrani, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic European Cities Monitor 2006.

Clima

El seu clima és mediterràneu, suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de Giner i els 25,5º d'Agost.

Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).

Observatori de la Ciutat de Valéncia
Altitut (m): 11; Latitut: 39 28 48; Llongitut: 0 22 52;

GIN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SEP OCT NOV DEC Total[1]
MES [2]
Temperatura 11.5 12.6 13.9 15.5 18.4 22.1 24.9 25.5 23.1 19.1 14.9 12.4 17.8
  Màximes 16.1 17.2 18.7 20.2 22.8 26.2 29.1 29.6 27.6 23.6 19.5 16.8 22.3
  Mínimes 7.0 7.9 9.0 10.8 14.1 17.9 20.8 21.4 18.6 14.5 10.4 8.1 13.4
Precipitacions 36 32 35 37 34 23 9 19 51 74 51 52 454
Humitat 63 61 61 60 65 65 66 68 67 66 65 65 65
 
DÍAS[3]
Pluja 4 3 4 5 5 3 1 2 4 5 4 5 44
Neu 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Tormenta 0 0 1 1 2 2 2 3 3 2 1 0 18
Boira 1 2 1 1 1 1 0 1 1 0 1 1 10
Gelades 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Solejats 9 6 7 5 5 8 13 10 7 6 7 7 91
Hores de sol 169 169 212 229 256 271 314 285 237 201 167 150 2.660

Vore Gràfica de les senyes
  1. ↑ Mija sobre lo total anual.
  2. ↑ Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.
  3. ↑ Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.

Font:Instituto Nacional de Meteorología

Nota:

Medicions corresponents al periodo entre els anys 1971 i 2000. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de lo centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals y miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.

Comarca: Ciutat de Valéncia

La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada l'Horta o Horta de Valéncia; pero, segons la divisió comarcal autonòmica de 1987 el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada Ciutat de Valéncia.

La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el Parc Natural de l'Albufera.

La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'Horta Nort, l'Horta Oest, lHorta Sur, la Ribera Baixa, i l'est en el Mar Mediterràneu.

Demografia

Artícul principal → Demografia de Valéncia.
Archiu:Demografia Valéncia (Espanya).PNG
Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)

La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants (INE 2006), mentres que la seua àrea metropolitana alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'Horta de Valéncia; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com Mislata, mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població Torrent (74.616 hab.), Paterna (57.343 hab.), Mislata (43.363 hab.) i Burjassot (37.756 hab.).

Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de nacionalitat estrangera (INE 2006), procedent principalment d'Iberoamèrica (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països europeus (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, tras l'espanyola, l'equatoriana (18.176 censats), la colombiana (10.097 censats) i la boliviana (8.121 censats). Segons les estimacions de l'Institut Valencià d'Estadística, per a l'any 2010 la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants.

Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
1787 1857 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950
Població 103.918 137.960 165.466 192.569 213.550 233.348 251.258 320.195 450.756 509.075
1960 1970 1981 1991 1996 2001 2003 2004 2005 2006
Població 505.066 653.690 751.734 777.427 738.441 750.476 782.846 790.754 797.291 805.304
Font: per a les senyes de 1857 a 2006, població de fet segons l'Instituto Nacional de Estadística [1].

Nota: s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del sigle XIX (Beniferri, Benimaclet, Patraix, Russafa, Benimàmet, Orriols, Borbotó, Campanar, Mauella, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Benifaraig, Carpesa i Masarrojos). Les senyes de 1787 provenen del cens de Floridablanca, citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857). Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.

Urbanisme

Barris de la ciutat

[Vore pla per districtes]

Barris de la ciutat per districtes
Ciutat Vella La Seu - La Xerea - El Carme - El Pilar - El Mercat - Sant Francesc
Eixample Russafa - El Pla Del Remei - Gran Via
Extramurs El Botanic - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
Campanar Campanar- Les Tendetes - El Calvari - Sant Pau
La Saidia Marchalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
El Pla del Real Exposicio - Mestalla - Jaume Roig - Ciudad Universitaria
Olivereta Nou Moles - Soternes - Tres Forques - La Fontsanta - La Llum
Patraix Patraix - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara
Jesús La Rayosa - L'Hort De Senabre - La Creu Coberta - Sant Marceli - Cami Real
Quatre Carreres Monteolivete - En Corts - Malilla - Fonteta Sant Lluís - Na Rovella - La Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
Poblats Marítims El Grau - El Cabanyal - El Canyamelar - La Malva-Rosa - Betero - Nazaret
Camins Al Grau Ayora - Albors - La Creu Del Grau - Cami Fondo - Penya-roja
Algirós L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
Benimaclet Benimaclet- Camí De Vera
Rascanya Orriols - Torrefiel - Sant Llorenç
Benicalap Benicalap - Ciutat Fallera
Pedanies de la ciutat
Poblats del Nord Benifaraig - Poble Nou - Carpesa - Cases de Barcena - Mahuella - Massarrochos - Borboto
Poblats de l'Oest Benimamet - Beniferri
Poblats del Sur El Forn d'Alcedo - Castellar-Oliveral - Pinedo - El Saler - El Palmar - El Perellonet - La Torre - Faitanar

Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del sigle XIX. Estos son: Beniferri, Benimaclet, Patraix y Russafa al voltant de 1877. Benimamet y Orriols al voltant de 1887. Borboto, Campanar, Mahuella, Poble Nou del Mar y Vilanova del Grao al voltant de 1897. I Benifaraig, Carpesa i Masarrochos al voltant de 1900.

Parcs i jardins

Valéncia, coneguda també com la ciutat de les flors, conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el Parc de l'Oest, els Jardins del Real (més coneguts com Jardins de Vivers) i el Jardí del Túria (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.[1]

El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.Plantilla:Sensereferències Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.

El Jardí del Túria està situat en l'antic caixer del riu del mateix nom. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.

Se dividix en vàries parts:

  • El Parc de Capçalera (en castellà Parque de Cabecera), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de Mislata. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.[2]
  • Vetges-tu, este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura Vetges tu i Mediterrània que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
  • El Parc Gulliver, parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de Lilliput que apresonaren a l'home en la novela de Jonathan Swift.
  • La Ciutat de les Arts i les Ciències, quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de cine IMAX, representacions, etc.

Monuments i edificis característics

Vore els continguts en: Arquitectura de la ciutat.

Archiu:Torres dels Serrans.JPG
Torres dels Serrans en la ciutat de Valéncia

Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.

La ciutat conta en la Llonja de la Seda (1482-1498), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1996, que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el Mercat Central i l' Iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l' iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el Mercat de Colon o l'Estació del Nort. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també valencià Santiago Calatrava, situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.

Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del sigle XIX el seu caixco vell. D'ella queden en peu les Torres de Quart i les Torres de Serrans.

En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet".

Nous proyectes d'ordenació

La ciutat està pendent de realisar les obres del Parc Central, que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de Macosa, i construint un gran jardí ab museu del transport en las naus de Demetri Ribes, quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre-se un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.

En l'entrada en vigor de la Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU), Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de Programes d'Actuació Integrada (PAI), al mateix temps, en nous sols urbans.

El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port y l'Antic Caixer del Riu Túria. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la quantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental ILS a la pista 30 de l'aeroport de Manises , s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió ILS.

El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de Grup Turia XV. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei. Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, ans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola de Idiomes en els seus respectius jardins.

En giner de 2006 entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tingut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.

Llocs d'interés turístic

Conta en espais naturals com el Parc Natural de l'Albufera, aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el Jardí Botànic (en més de 200 anys d'història), els Jardins del Real (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu Túria, que fon desviat del centre de la ciutat durant els anys 1960, i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la Ciutat de les Arts i les Ciències realisada per Santiago Calatrava, instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.

Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'Institut Valencià d'Art Modern o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'Estació del Nort és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.

Història

Artícul principal → Història de la ciutat de Valéncia.


L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)

Fundació de la ciutat

En 138 a.C es fundà de la ciutat en el nom de Valentia Edetanorum per l'Imperi Romà, baix lo mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En 75 a.C la ciutat és destruïda durant la guerra entre Pompeyo i Sertorio. A mediats del sigle I té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals Torres de Serrans.

Durant el sigle IV se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de Sant Vicent, que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'Iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.

Posteriorment en el 625 la ciutat pràcticament s'abandona, apenes existix documentació.

Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)

Ordenació urbana, política i social de la ciutat

En l'any 711, la ciutat és conquistada pels musulmans. S'instala en Balansiya (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que lo diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)

El Regne Taifa dels amiries (descendents d'Almanzor). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.

Entre 1087 i 1089 governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona Ramon Berenguer II.

En juliol de 1093 darrere de la mort del rei de Balansiya, El Sit, establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat, i assumix lo mandat del Regne. Roderic s'alia en Pedro I d'Aragó i en Ramon Berenguer III de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta almoràvit. El Sit muigué en Valéncia el 10 de juliol de 1099. Donya Jimena conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1101, en el que el rei Alfons VI de Castella ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels almoràvits.

Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)

La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista


Conquista de Valéncia per Jaume I (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, els Furs que anys després se varen fer extensius al restant de lo Regne de Valéncia i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo Llibre del Repartiment.

En 1348 la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.

En 1363 i 1364 la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, lo Rei Pere el Cerimoniós concedix a la ciutat lo títul de "Dos vegades lleal", que queda representat per les dos eles que ostenta l'escut de la ciutat.

En 1391 els cristians assalten el barri judeu, i les obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en 1456, els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.

Després de la mort sense descendents de Martí l'Humà, el Compromís de Caspe instaura un nou llinage, la família castellana dels Trastàmara, en la Corona d'Aragó.


La Renaixença Valenciana


El sigle XV és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. Es conegut com el El Sigle d'Or Valencià. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la Corona d'Aragó, passant de 40.000 habitants en 1418 a 75.000 en 1483.

La construcció de grans palaus i iglésies com les Torres dels Serrans o el Micalet (campanar de la Sèu de Valéncia). Se reactiva el comerç en la creació de la Taula de canvis, y al erigir-se la Llonja de la Seda i dels Mercaders (1482), que se convertí en u dels mercats més importants del Mediterràneu al que acodixen mercaders de tota Europa, principalment pel comerç de teixits de seda.

S'imprimix “Obres o trobes en lahors de la Verge Maria” el primer llibre imprés en Espanya en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors Joanot Martorell, Ausias March, Joan Roig de Corella o Isabel de Villena. En pintura i escultura apareixen artistes com Damià Forment, Lluís Dalmau o Gonçal Peris. En 1502 se funda l'Universitat de Valéncia baix el nom de Estudi General.


Pèrdua dels Furs


A principis del sigle XVIII, durant la Guerra de Successió Espanyola, Valéncia s'alià en el Archiduc Carles d'Àustria. En giner de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.

Després de la victòria borbònica en la batalla d'Almansa, 25 d'abril 1707, l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.

Com castic, va perdre la ciutat i, lo regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com Xàtiva, que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.

La Revolució industrial (s. XIX)

En 1850 s'instala la ret d'aigua potable i en 1858 els arquitectes Sebastià Monleón Estellés, Antonino Sancho i Timoteu Calvo dissenyen el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia, que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en 1868. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.

Durant la Revolució Cantonal de 1873, s'articula en el Cantó Federal de Valéncia (proclamat lo 19 de juliol i dissolt lo 7 d'agost).

En 1882 escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en 1884 els arquitectes municipals Josep Calvo Tomàs, Lluís Ferreres Soler i Joaquim Maria Arnau Miramon dissenyen un nou Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample, per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.

La época moderna (s. XX)

thumb|Emblema actual del Ayuntamiento de Valencia Se triplicó la población, pasando de 213.550 en 1900 a 739.014 en 2000 y se convertiría en una ciudad cosmopolita y centro de un área metropolitana de más de 1,5 millones, tercer área demográfica, industrial y económica de España.

En 1900 se crea el Banco de Valencia y en 1907, Francisco Mora Berenguer su proyecto de ampliación del ensanche de Valencia hasta el perímetro de los Caminos de Tránsitos. Se traza el eje que constituye el Paseo de Valencia al Mar. Este plan se aprueba en 1912.

Se construye el mercado central y el de Colón, y en 1921 se terminan las obras de la estación de ferrocarril, denominada estación del Norte.

En 1936 Valencia, durante el conflicto de la guerra civil, se convierte en capital de la España republicana, hasta 1939.

En 1957, la Gran riada de Valencia tuvo graves consecuencias económicas y destructivas para la ciudad y su huerta. Se construyó un nuevo cauce del río (en el extrarradio de la ciudad) para prevenir futuras inundaciones, y el antiguo cauce se reconvirtió a mediados de los 80 en una zona lúdica y ajardinada (Parque de cabecera, Palau de la Música, Gulliver, Ciudad de las Artes y de las Ciencias. También es una zona de fuegos artificiales y conciertos en Fallas).

En los años 1980 comenzó la construcción de la red de MetroValencia de la que hay cinco líneas (1, 3, 4, 5, 6) y continúa todavía en expansión (2 y 6).

En la serie de TVE protagonizada por Carmen Maura, Arroz y tartana, se recrea muy bien la Valencia de los primeros años del siglo XX.

Vore també: Lista de monarcas de Valencia

Arte y cultura

Museos y salas de exposiciones

Artícul principal → Museos de la ciudad de Valencia.


La ciudad de Valencia, rica en monumentos y espacios arquitectónicos de gran interés, cuenta con más de cincuenta museos y salas de exposiciones. Muchos de ellos se crearon gracias a la contribución de particulares mediante donaciones y colecciones privadas. Los museos de artes plásticas más importantes de la ciudad son el Museo de Bellas Artes San Pío V y el IVAM (Institut Valencià d'Art Modern).

Son espacios en los que pueden verse colecciones permanentes, exposiciones temporales y donde se desarrollan distintas actividades pensadas para todos los ciudadanos y los visitantes que se acercan a la ciudad. Son gestionados por diversas administraciones públicas, corporaciones y asociaciones privadas.

Algunos de ellos están dedicados a valencianos ilustres, como al insigne escritor Blasco Ibáñez en su Casa Museo, situado en su antiguo chalet de la playa de la Malvarrosa, o la Casa Museo Benlliure, en la calle Blanquerías, y la más reciente de todas, la Casa Museo Concha Piquer, en la calle Ruaya.

A otros, en cambio, se los considera históricos en sí por su propia constitución: la Casa de las Rocas fue construida en el siglo XV para servir de museo. También lo son las colecciones del museo paleontológico, expuestas desde el 1908 en el museo del Almudín y actualmente en el Museo Paleontológico, en los jardines de Viveros, en las que pueden verse singulares piezas geológicas y paleontológicas, el museo de ciencias naturales, el museo taurino (junto a la plaza de toros), el museo del arroz o el museo fallero (principalmente en horario fallero).

El referente de modernidad es la Ciudad de las Artes y de las Ciencias. Aglutina varias disciplinas de arte y cultura en un mismo espacio, incluyendo varios museos, acuarios, salas de exposiciones, salas de proyección y espacios lúdicos, tanto abiertos como en instalaciones acondicionadas.

Se está estudiando la construcción del museo de la FIFA.

Ocio en la ciudad

Actividades culturales

Valencia ha sido durante siglos fuente y refugio cultural. Actualmente las manifestaciones culturales son muy abundantes. Al ser una ciudad mediterránea y siguiendo con su estilo de vida estas manifestaciones públicas, muchas se suelen dar en espacios abiertos, apoyados y promocionados tanto oficiales como gestión de privada.

Cine y teatro

Cine:

  • La Mostra de Valencia / Cinema del Mediterrani En octubre de 2006 celebró su vigesimoséptima edición. Este acontecimiento es a nivel internacional y referente del cine en el área mediterránea. Los diversos premios otorgados en la sección oficial representan una palmera.
  • Cortocircuito Actualmente se realiza un certamen de cortometrajes que se celebra de forma continua durante todo el año en diversos locales de Valencia.
  • Cinema Jove El certamen para jóvenes cineastas en el año 2006 llegó a su vigesimoprimera edición.
Cinema Jove está reconocido por la Federación Internacional de Productores de Filmes (FIAPF), y es miembro de la Coordinadora Europea de Festivales de Cine.
  • Premis tirant, en la quincena del audiovisual valenciano del año 2007 se celebrará la novena convocatoria. Habiendo sido su sede en valencia capital , se busca actualmente su salida al resto de las comarcas valencianas.

Artes escénicas:

  • VEO (Valencia Escena Oberta). Festival dedicado a las artes escénicas, como festival internacional de teatro, música y danza. Valencia escena abierta, llegó en el 2006 a su cuarta edición. Sus representaciones se pueden encontrar por toda la ciudad, en las calles, estaciones de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, viejas fábricas…, así como en teatros. Bajo la dirección del actor valenciano Toni Cantó.
  • Encuentro Internacional de Performance. Organizado por el IVAM y la Generalitat Valenciana, llega en el 2007 a su quinta edición. Sigue con el carácter del espacio del Instituto Valenciano de Arte Moderno en organizar eventos y talleres de expresión.

Música

Las bandas de música de la Comunidad Valenciana son reconocidas en todo el mundo, y durante el mes de julio se viene celebrando desde 1886 un certamen del que en el 2006 celebró su 120 edición. Más de 2.000 músicos desfilan por los escenarios del Palau de la Música y la Plaza de Toros. Puedes ver más información en la web oficial del Certamen Internacional de Bandas de Música Ciudad de Valencia.

Jazz a l'IVAM, se denomina así un ciclo de conciertos de música jazz, que se celebran en el hall del IVAM. El ciclo se celebrará durante los jueves del mes de septiembre, como viene siendo habitual de ediciones anteriores desde 2002. Su entrada es gratuita hasta completar el aforo.

El concurso internacional de piano "José Iturbi" se celebra en ediciones bianuales. Su la sede de la celebración es el Palau de la música, y en su septiembre de 2006 se celebró su decimoquinta edición. Puedes ver más información sobre el certamen en la web del ayuntamiento.

Festividades

Artícul principal → Fiestas de Valencia (ciudad).


En la ciudad de Valencia existen muchas y muy variadas, algunas conocidas en todo el mundo y otras en cambio desconocidas incluso por algunos residentes de la ciudad, pero no por ello menos importantes o significativas. Las citaremos por orden cronológico según su celebración.

Gastronomía

La gastronomía de la ciudad es reflejo de su cultura y entorno; predominan los productos hortícolas, y los dulces.

  • Cocina

En la cocina predomina el uso del arroz, así como las verduras. También existen exquisitos guisos provenientes de la pesca autóctona.

Arroces
La paella es el plato valenciano más internacional. Recibe el nombre del propio recipiente, y tiene como base el arroz. Se complementa con los productos de la zona, que pueden ser estos carne de animales de corral y legumbres frescas.

Otros platos elaborados con arroz son el arroz a banda con base de pescado, el "arròs amb fesols i naps" que es un arroz caldoso con nabos y alubias, más propicio para la temporada invernal. Otros son el Arroz al horno, que lleva tomate, garbanzos, pimentón, longanizas, morcillas, patatas y costillas de cerdo. También es común la fideuá (con fideos y marisco).

  • Bebidas

Quizá la bebida autóctona más típica de Valencia sea la horchata. Dentro de los cócteles podemos destacar el agua de Valencia, por ser originaria de la ciudad.

  • Postres

También se elaboran dulces como las peladillas, pasteles de boniato o los mazapanes. Sus ingredientes principales son siempre la almendra, el azúcar y la miel. Estos dulces son de origen árabe y forman ya parte de la cultura gastronómica. Al igual que el turrón, del que existen diferentes modalidades, y cuyo máximo referente a nivel autonómico se encuentra en Jijona (Alicante).

Valencia de noche

thumb|200px|Discoteca valenciana. Valencia es célebre por su animada vida nocturna, lo que motiva "escapadas" de fin de semana desde ciudades cercanas para vivir la noche,como la antigua ruta del bacalao o Ruta Destroy.

Lo que llama la atención de la ciudad y su ambiente es que la vida no se detiene. Podemos degustar buenos platos en restaurantes hasta altas horas de la noche, música en vivo, y encontrar multitud de locales animados, pubs, discotecas o cafés teatros.

Lo más destacado que es indiferente la época del año o el día de la semana, ya que aunque la mayoría del ocio se centra en los fines de semana, también existe el resto de días. Este estilo de vida no es actual, ya que es propio de la ciudad desde hace cientos de años y del estilo de vida de sus habitantes, como forma de ser y nunca para perjudicar al resto, sino para alegrarlo. El bullicio y la diversión forman parte importante de la sociedad valenciana, aliciente que llena de envidia a algunos visitantes foráneos por la diversidad de personas que puedes encontrar, ya que no existe un grupo definido de edad ni de clase.

Un cóctel conocido es el Agua de Valencia, como no podía ser de otra manera. Está compuesta fundamentalmente por cava y zumo de naranja. thumb|right|200px|Terraza de "Dockas"


La fachada marítima junto al puerto, siempre ha tenido conocido prestigio en la noche valenciana, actualmente se ha estado remodelando y con ello se esta volviendo a llenar de locales de animación pubs y discotecas. también se han reutilizado los antiguos almacenes Docks, donde respetando la estructura se ha abierto una gran discoteca denominada Dockas, en la que existen diferentes espacios y terrazas respetando la estructura original.

Eventos internacionales

  • V Encuentro Mundial de las Familias
El V Encuentro Mundial de las Familias se celebró en Valencia a principios de julio de 2006, según decidió Juan Pablo II y ratificó posteriormente su sucesor, Benedicto XVI.
Este encuentro se componía de numerosos actos, reuniones y conferencias entorno al concepto y contenido de la familia cristiana. Algunas de estas actividades fueron suspendidas debido a un trágico accidente de ferrocarril, acontecido días antes de la llegada del Papa; por este motivo Benedicto XVI decidió cambiar parte de su programación para realizar un acto de homenaje a las víctimas en la estación donde ocurrió la tragedia.
El encuentro fue clausurado por el Papa el 9 de julio.
Durante el congreso celebrado en Bremen el octubre de 2003 en representación de la Generalidad Valenciana, el Ayuntamiento de Valencia, la Universidad de Valencia, la Universidad Politécnica de Valencia y SENER. Fue presentada la candidatura de Valencia como anfitriona por el profesor Victor Reglero, miembro de la International Academy of Astronautics.
Celebrándose dicho evento en Valencia del 2 al 6 de octubre de 2006, siendo su sede el Museo de las Ciencias Príncipe Felipe.
El Festival se celebró en el paseo marítimo de la ciudad durante el mes de abril. Nos acerca al mundo de las cometas ofreciendo espectáculos increíbles a los asistentes en un intenso programa de actividades de todo tipo relacionadas con el apasionante mundo de las cometas.
Se construye una cometa tradicional por parte de los organizadores del Festival -el Milotxes Club- y se organiza un taller de cometas tradicionales valencianas con posibilidad de que los niños asistentes puedan fabricar su propia cometa y participar con ellas en el concurso L'Infant de volar el catxirulo.

Deportivos

El lunes 15 de enero de 2007 en Valencia se celebró la presentación del equipo Mclaren-Mercedes de fórmula 1, en un acontecimiento retransmitido a nivel mundial, en el que se ofreció una exhibición a manos de los pilotos de la escudería por un circuito urbano creado expresamente para la ocasión. El acontecimiento sirvió para ratificar a la ciudad como acogedora del gran premio de Fórmula 1, con gran admiración, por ser circuito urbano
  • XXVII maratón popular de Valencia (2007)
Como cada año el evento está organizado por la Sociedad Deportiva Correcaminos, con la colaboración de la Fundación Deportiva Municipal y otras muchas entidades organizadoras. En las dos últimas ediciones a colaborado de forma especial la Fundación Bancaja.
  • Open de tenis de la Comunidad Valenciana
Del 7 al 15 de Abril de 2006 se disputó la quinta edición de este torneo, que se celebra en las instalaciones del Club de Tenis Valencia, como principal avalista deportivo figura el famoso tenista valenciano Juan Carlos Ferrero. En la página oficial está disponible toda la información referida a este evento.
  • Valencia 32ª Copa América
Valencia acogió en 2007, la trigésimo segunda edición de la Copa América de vela, conocida oficialmente como "America's Cup", el trofeo deportivo más antiguo del mundo, con 152 años de historia y que reúne a la excelencia del mundo de la vela.
Junto a Valencia, Génova y Marsella eran las otras posibles sedes del evento. Pero finalmente el jurado eligió Valencia, por sus condiciones climatológicas y geográficas.
Entre 2004 y 2007 y gracias a las regatas de la Louis Vuitton Cup, en las aguas del puerto de Valencia se enfrentaron los mejores equipos del mundo de vela, entre los que salió ganador Emirates Team New Zealand que se enfrentó en la final con el Alinghi, anterior poseedor del trofeo.
Como comisionado del gobierno español ha sido designado Ricard Pérez Casado ex alcalde de la ciudad.
  • Festival Aéreo Ciudad de Valencia
Cada año un festival aéreo, que se celebra sobre la playa de la Malvarrosa, y en el que participan aviones de todas partes de España, internacionales, y del ejército del aire.
En esta playa se congregan multitud de aficionados y espectadores para ver las acrobacias aéreas de los campeones acrobáticos de España, la patrulla águila, los cazas del ejército del aire español, a los que se suman paracaidistas, aviones del aeroclub de Valencia, y el CRJ-200 de Air Nostrum, así como aviones clásicos e históricos pertenecientes a la Fundación Aérea de la Comunidad Valenciana.
  • XXIV San Silvestre Popular Valenciana (2007)
Al igual que en otras ciudades se celebra esta carrera popular a lo largo de las calles e la ciudad. Su celebración suele realizarse el día 30 de Diciembre.
  • XII Campeonato del Mundo en Pista Cubierta (2008)
Desde el 12 de marzo de 2006, la bandera de la Federación Internacional de Atletismo (IAAF) está en manos de la representación de Valencia. De esta forma, con el paso del testigo por parte de la ciudad de Moscú, empieza oficialmente la cuenta atrás para la celebración de la duodécima edición del Campeonato del Mundo en pista cubierta que organizará Valencia y que se celebrará del 7 al 9 de marzo de 2008 en el Palacio Luis Puig.
  • Valencia 33ª Copa América
Los ganadores de la 32ª Copa América anunciaron el 25 de julio de 2007 que Valencia volvería a ser la sede de la siguiente edición en 2009.
  • Gran Premio de Europa de F1
A partir de 2008 la ciudad de Valencia será sede de un Gran Premio de Fórmula 1 que discurrirá por un trazado urbano, a través de la dársena interior del puerto para luego dirigirse hacia la Ciudad de las Artes y de las Ciencias, el Gran Premio se disputará septiembre o noviembre para pasar luego a agosto en virtud de lo firmado por parte de Bernie Ecclestone y la Generalidad Valenciana.
Aparte de estos acontecimientos, Valencia optará a ser sede de los Juegos Olímpicos de 2020, en caso de que Madrid no sea electa para los Juegos Olímpicos de 2016.

Ciudades hermanadas

La primera ciudad con la que se llegó a un acuerdo municipal para el hermanamiento fue la de Bolonia en octubre de 1978, sólo dos meses después en diciembre de 1978 llegó el hermanamiento con la ciudad alemana de Mainz.

La siguiente en llegar sería la ciudad de Valencia en Venezuela en marzo de 1982 y en mayo de ese mismo año Valencia se hermanó con Odessa. Por otra parte, el acuerdo con Veracruz data de septiembre de 1984.

El hermanamiento con la ciudad californiana de Sacramento es de junio de 1989.

Ciudades hermanadas extranjeras
 
Flag of Spain.png Ciudades hermanadas nacionales
           

Personas relevantes de la ciudad

Ilustres nacidos en Valencia

Véase también: Personajes ilustres de Valencia

Alcaldes de la ciudad

Uno de los primeros alcaldes de la ciudad de los que tenemos referencias fue en 1840 Domingo Mascarós Vicente. Actualmente es alcaldesa Rita Barberá Nolla, y se calcula un total superior a cincuenta personalidades las que han ostentado dicho cargo público en representación de la ciudad.

Para ver el cuadro detallado por fechas, ver Alcaldes de Valencia y para conocer los resultados de los procesos electorales ver Elecciones municipales de Valencia.

Notas

  1. ↑ Consumer.es Eroski (2007). Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país
  2. ↑ Site oficial del Bioparc Valéncia

Véase también

Enlaces externos

Commons

Commons

Instituciones oficiales

Servicios

Turismo

Cultura

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Valéncia,_(ciutat)&oldid=266»