Diferència entre les revisions de "Bratislava"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat. | La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat. | ||
| + | |||
| + | == Clima == | ||
| + | Bratislava es troba en la zona templada i té un clima continental en quatre estacions. En una marcada variació entre els [[Estiu|estius]] càlits i els [[Hivern|hiverns]] frets i humits, la ciutat és una de les més càlides i seques d'Eslovàquia. En els últims anys, la transició de l'estiu a l'hivern i de l'hivern a l'estiu està sent ràpida, en curts periodos d'[[autumne]] i [[primavera]]. La [[neu]] cau cada any en menor freqüència. | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | La Regió de Bratislava és la regió d'Eslovàquia més rica econòmicament i pròspera, a pesar de ser la regió més chicoteta i de tindre el segon núcleu de població més chicotet de les huit regions que componen Eslovàquia. Supon el 26% del PIB eslovac. El PIB per càpita, per un valor de 33.124 € ([[2005]]), supon el 147,9% de la mija de l'[[Unió Europea]] (UE) i és el segon nivell més alt (despuix de [[Praga]]) de totes les regions dels nous Estats membres de l'UE. | ||
== Fills ilustres == | == Fills ilustres == | ||
Revisió de 20:34 25 març 2023
Bratislava (en hongarés Pózsony, en alemà Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i en 462.603 (2021) habitants, la ciutat més gran del país. En les ribes del Danubi, la ciutat està situada a l'oest del país, en la regió de Bratislava, molt prop de les fronteres en Àustria i Hongria, països que n'havien dirigit els assunts polítics durant molt de temps.
La ciutat té la major densitat de població d'Europa Central. Els Carpats comencen en el territori ocupat per la ciutat (Malé Karpaty, «Chicotets Carpats"). Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i conta en una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista.
La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el núcleu històric, colorista i acollidor, a on es pot fruir d'una gran varietat de comerços i servicis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'atres zones de la ciutat, i per descontat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, a on es poden vore barcos mercants i una gran activitat.
Clima
Bratislava es troba en la zona templada i té un clima continental en quatre estacions. En una marcada variació entre els estius càlits i els hiverns frets i humits, la ciutat és una de les més càlides i seques d'Eslovàquia. En els últims anys, la transició de l'estiu a l'hivern i de l'hivern a l'estiu està sent ràpida, en curts periodos d'autumne i primavera. La neu cau cada any en menor freqüència.
Economia
La Regió de Bratislava és la regió d'Eslovàquia més rica econòmicament i pròspera, a pesar de ser la regió més chicoteta i de tindre el segon núcleu de població més chicotet de les huit regions que componen Eslovàquia. Supon el 26% del PIB eslovac. El PIB per càpita, per un valor de 33.124 € (2005), supon el 147,9% de la mija de l'Unió Europea (UE) i és el segon nivell més alt (despuix de Praga) de totes les regions dels nous Estats membres de l'UE.
Fills ilustres
- Anton Zimmermann (1741-1781) compositor i mestre de capella
Referències
- «Bratislava in Encyclopædia Britannica». Encyclopædia Britannica. 2007
- «History - Maria Theresa’s City». City of Bratislava. 2005
- Janota, Bratislavské rarity, pág. 155
- Kováč et al., "Kronika Slovenska 1", p. 90
- Lacika, Bratislava, pág. 6; Janota, Bratislavské rarity, pág. 154
- «Urban Bratislava». Statistical Office of the Slovak Republic
Bibliografia
- Horváth, V., Lehotská, D., Pleva, J. (eds.) et al. (1979). Dejiny Bratislavy (Historia de Bratislava) (2ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Obzor
- Janota, Igor (2006). Bratislavské rarity (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-19-9
- Kováč, Dušan (2006). Bratislava 1939-1945 – Mier a vojna v meste (Bratislava 1939–1945 – Paz y guerra en la ciudad) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Vydavateľstvo PT. ISBN 80-89218-29-6
- Lacika, Ján (2000). Bratislava. Visiting Slovakia (en inglés) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: DAJAMA. ISBN 80-88975-16-6.
- Špiesz, Anton (2001). Bratislava v stredoveku (Bratislava, en la Edad Media) (en eslovaco) (1ª edición edición). Bratislava, Eslovaquia: Perfekt. ISBN 80-8046-145-7
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bratislava.- Web oficial de la ciutat
- Ponts de Bratislava (hongarés)
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |