Diferència entre les revisions de "Maputo"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Maputo montage.png|300px|miniaturadeimagen|Vistes de Maputo]] | [[Archiu:Maputo montage.png|300px|miniaturadeimagen|Vistes de Maputo]] | ||
| − | '''Maputo''' és la capital i ciutat més gran de [[Moçambic]], aixina com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada en la vora occidental de la baïa de Maputo, en l'extrem sur del país, prop de la frontera en [[Suràfrica]] i [[Suazilàndia]]. Fins al 13 de març de 1976 la ciutat fon nomenada ''Lourenço Marques'' en honor a l'explorador [[portugués]] del mateix nom. | + | '''Maputo''' és la capital i ciutat més gran de [[Moçambic]], aixina com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada en la vora occidental de la baïa de Maputo, en l'extrem sur del país, prop de la frontera en [[Suràfrica]] i [[Suazilàndia]]. Fins al [[13 de març]] de [[1976]] la ciutat fon nomenada ''Lourenço Marques'' en honor a l'explorador [[portugués]] del mateix nom. |
| − | El municipi té un àrea de 346,77 km² i una població de | + | El municipi té un àrea de 346,77 km² i una població de 1.080.277 habitants (cens de [[2017]]). La seua àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1.766.823 habitants segons el cens de [[2007]]. |
La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport Internacional de Maputo, el major del país. La seua economia gira entorn al seu port, el [[cotó]], el [[sucre]], la cromita, la [[sal]], la [[copra]] i la [[fusta]] són les principals exportacions. També són potència mundial en el cultiu de bubaya. En la ciutat també es manufacturen [[ciment]], [[ceràmica]], [[moble]]s, [[calcer]] i [[caucho]]. | La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport Internacional de Maputo, el major del país. La seua economia gira entorn al seu port, el [[cotó]], el [[sucre]], la cromita, la [[sal]], la [[copra]] i la [[fusta]] són les principals exportacions. També són potència mundial en el cultiu de bubaya. En la ciutat també es manufacturen [[ciment]], [[ceràmica]], [[moble]]s, [[calcer]] i [[caucho]]. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Fon fundada en l'any [[1782]] baix la forma d'una [[factoria]] comercial en el nom de ''Lourenço Marques''. En [[1877]] adquirí categoria municipal i en l'any [[1898]] es convertí en capital de la [[colonialisme|colònia]] [[Portugal|portuguesa]] de [[Moçambic]]. A partir dels [[década del 1940|anys 40]] i [[década del 1950|50]] del [[sigle XX]], la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial. | Fon fundada en l'any [[1782]] baix la forma d'una [[factoria]] comercial en el nom de ''Lourenço Marques''. En [[1877]] adquirí categoria municipal i en l'any [[1898]] es convertí en capital de la [[colonialisme|colònia]] [[Portugal|portuguesa]] de [[Moçambic]]. A partir dels [[década del 1940|anys 40]] i [[década del 1950|50]] del [[sigle XX]], la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial. | ||
| − | Despuix de que Moçambic conseguirà l'[[independència]] en l'any 1975, va passar a nomenar-se ''Maputo''. Este nou nom prové d'un [[eslògan]] del [[Frelimo]] que afirmava que lliberaria el país ''des del [[Ruvuma|Rovuma]] fins al [[riu Maputo|Maputo]]'', referint-se als rius que marquen les fronteres nort i sur del país, respectivament. Una volta que Moçambic fon independent, prengué el nom de Maputo en l'any | + | Despuix de que Moçambic conseguirà l'[[independència]] en l'any [[1975]], va passar a nomenar-se ''Maputo''. Este nou nom prové d'un [[eslògan]] del [[Frelimo]] que afirmava que lliberaria el país ''des del [[Ruvuma|Rovuma]] fins al [[riu Maputo|Maputo]]'', referint-se als rius que marquen les fronteres nort i sur del país, respectivament. Una volta que Moçambic fon independent, prengué el nom de Maputo en l'any 1976, segons una decisió del primer president moçambiquès, [[Samora Machel]]. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creiximent de la població a causa de la guerra en l'interior del país (1976-[[1992]]) i a la falta d'infraestructures en les regions rurals. |
| − | Ademés d'estes dos designacions, la ciutat i la seua àrea d'influència també foren conegudes per atres noms, com ara ''Baïa da Lagoa'', ''Xilunguíne'' o ''Chilunguíne'' (lloc a on es parla [[portugués]]), ''Mafumo'', ''Camfumo'' o ''Campfumo'' (del [[clan]] dels ''M'pfumo'', el regne més important que n'hi havia en esta regió), ''Delagoa'' i ''Delagoa Bay'', sent esta última la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del sigle XX. | + | Ademés d'estes dos designacions, la ciutat i la seua àrea d'influència també foren conegudes per atres noms, com ara ''Baïa da Lagoa'', ''Xilunguíne'' o ''Chilunguíne'' (lloc a on es parla [[portugués]]), ''Mafumo'', ''Camfumo'' o ''Campfumo'' (del [[clan]] dels ''M'pfumo'', el regne més important que n'hi havia en esta regió), ''Delagoa'' i ''Delagoa Bay'', sent esta última la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del [[sigle XX]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
[[Archiu:Maputo from ISS.jpg|thumb|150px|Maputo vist des de l'[[Estació Espacial Internacional]].]] | [[Archiu:Maputo from ISS.jpg|thumb|150px|Maputo vist des de l'[[Estació Espacial Internacional]].]] | ||
| − | La ciutat de Maputo està localisada en el sur de Moçambic, a l'oest de la [[baïa de Maputo]], en l'[[estuari d'Esperit Sant]] a on desemboquen els rius [[Riu Tembe|Tembe]], [[Riu Umbeluzi|Umbeluzi]], [[Riu Matola|Matola]] i [[Riu Infulene|Infulene]]. Està situada a una altitut mija de 47 metros. | + | La ciutat de Maputo està localisada en el [[sur]] de Moçambic, a l'[[oest]] de la [[baïa de Maputo]], en l'[[estuari d'Esperit Sant]] a on desemboquen els rius [[Riu Tembe|Tembe]], [[Riu Umbeluzi|Umbeluzi]], [[Riu Matola|Matola]] i [[Riu Infulene|Infulene]]. Està situada a una altitut mija de 47 metros. |
| − | El municipi posseïx un àrea de 346,77 km², llimita al nort en el districte de Marracuene, al noroest en el municipi de Matola, a l'oest en el districte de Boane i al sur en el districte de Matutuíne, tots ells pertanyents a la província de [[Maputo (província)|Maputo]]. La ciutat està situada a 120 km de la frontera en [[Suràfrica]] i a 80 km de la frontera en [[Suazilàndia]], prop de la ciutat de Namaacha.<ref>{{Cita web |url=http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |títul=Maputo Cidade |fechaacceso=21 de giner de 2010 |idioma=portugués |publicació=Ministério do Turisme de Moçambique |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090408222523/http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |fechaarchivo=8 d'abril de 2009}} | + | El municipi posseïx un àrea de 346,77 km², llimita al [[nort]] en el districte de Marracuene, al noroest en el municipi de Matola, a l'oest en el districte de Boane i al sur en el districte de Matutuíne, tots ells pertanyents a la província de [[Maputo (província)|Maputo]]. La ciutat està situada a 120 km de la frontera en [[Suràfrica]] i a 80 km de la frontera en [[Suazilàndia]], prop de la ciutat de Namaacha.<ref>{{Cita web |url=http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |títul=Maputo Cidade |fechaacceso=21 de giner de 2010 |idioma=portugués |publicació=Ministério do Turisme de Moçambique |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090408222523/http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |fechaarchivo=8 d'abril de 2009}} |
=== Climatologia === | === Climatologia === | ||
| − | Maputo posseïx un [[clima tropical de sabana]]. El periodo més calorós de l'any comprén de novembre a abril i el més fret de maig a octubre. L'época en més [[Precipitació (meteorologia)|precipitacions]] es dona en els mesos d'estiu, entre novembre i març. | + | Maputo posseïx un [[clima tropical de sabana]]. El periodo més calorós de l'any comprén de [[novembre]] a [[abril]] i el més fret de [[maig]] a [[octubre]]. L'época en més [[Precipitació (meteorologia)|precipitacions]] es dona en els mesos d'[[estiu]], entre novembre i març. |
| − | La [[humitat relativa]] mija és del 78,5%, en pocs canvis durant l'any. Els mesos de major humitat són febrer i març, en 81 i 80,5% respectivament, i els mesos en la humitat més baixa són juny i juliol, en 75 i 76% respectivament. | + | La [[humitat relativa]] mija és del 78,5%, en pocs canvis durant l'any. Els mesos de major humitat són [[febrer]] i març, en 81 i 80,5% respectivament, i els mesos en la humitat més baixa són [[juny]] i [[juliol]], en 75 i 76% respectivament. |
{{Weather box | {{Weather box | ||
Revisió de 17:59 30 nov 2022
Maputo és la capital i ciutat més gran de Moçambic, aixina com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada en la vora occidental de la baïa de Maputo, en l'extrem sur del país, prop de la frontera en Suràfrica i Suazilàndia. Fins al 13 de març de 1976 la ciutat fon nomenada Lourenço Marques en honor a l'explorador portugués del mateix nom.
El municipi té un àrea de 346,77 km² i una població de 1.080.277 habitants (cens de 2017). La seua àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1.766.823 habitants segons el cens de 2007.
La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport Internacional de Maputo, el major del país. La seua economia gira entorn al seu port, el cotó, el sucre, la cromita, la sal, la copra i la fusta són les principals exportacions. També són potència mundial en el cultiu de bubaya. En la ciutat també es manufacturen ciment, ceràmica, mobles, calcer i caucho.
Història
Fon fundada en l'any 1782 baix la forma d'una factoria comercial en el nom de Lourenço Marques. En 1877 adquirí categoria municipal i en l'any 1898 es convertí en capital de la colònia portuguesa de Moçambic. A partir dels anys 40 i 50 del sigle XX, la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial.
Despuix de que Moçambic conseguirà l'independència en l'any 1975, va passar a nomenar-se Maputo. Este nou nom prové d'un eslògan del Frelimo que afirmava que lliberaria el país des del Rovuma fins al Maputo, referint-se als rius que marquen les fronteres nort i sur del país, respectivament. Una volta que Moçambic fon independent, prengué el nom de Maputo en l'any 1976, segons una decisió del primer president moçambiquès, Samora Machel. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creiximent de la població a causa de la guerra en l'interior del país (1976-1992) i a la falta d'infraestructures en les regions rurals.
Ademés d'estes dos designacions, la ciutat i la seua àrea d'influència també foren conegudes per atres noms, com ara Baïa da Lagoa, Xilunguíne o Chilunguíne (lloc a on es parla portugués), Mafumo, Camfumo o Campfumo (del clan dels M'pfumo, el regne més important que n'hi havia en esta regió), Delagoa i Delagoa Bay, sent esta última la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del sigle XX.
Geografia
La ciutat de Maputo està localisada en el sur de Moçambic, a l'oest de la baïa de Maputo, en l'estuari d'Esperit Sant a on desemboquen els rius Tembe, Umbeluzi, Matola i Infulene. Està situada a una altitut mija de 47 metros.
El municipi posseïx un àrea de 346,77 km², llimita al nort en el districte de Marracuene, al noroest en el municipi de Matola, a l'oest en el districte de Boane i al sur en el districte de Matutuíne, tots ells pertanyents a la província de Maputo. La ciutat està situada a 120 km de la frontera en Suràfrica i a 80 km de la frontera en Suazilàndia, prop de la ciutat de Namaacha.<ref>. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2009. Consultat el 21 de giner de 2010.
Climatologia
Maputo posseïx un clima tropical de sabana. El periodo més calorós de l'any comprén de novembre a abril i el més fret de maig a octubre. L'época en més precipitacions es dona en els mesos d'estiu, entre novembre i març.
La humitat relativa mija és del 78,5%, en pocs canvis durant l'any. Els mesos de major humitat són febrer i març, en 81 i 80,5% respectivament, i els mesos en la humitat més baixa són juny i juliol, en 75 i 76% respectivament.
 Paràmetros climàtics promig de Maputo 
| |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
| Temp. máx. abs. (°C) | 43 | 39 | 40 | 39 | 38 | 34 | 36 | 39 | 46 | 45 | 44 | 44 | 46 |
| Temp. máx. mija (°C) | {{{ene}}} | 29.6 | 29.3 | 27.8 | {{{may}}} | 24.6 | 24.4 | 25.3 | {{{sep}}} | 26.5 | 27.4 | {{{dic}}} | 27.2 |
| Temp. mija (°C) | {{{ene}}} | 26.2 | 25.6 | 23.5 | {{{may}}} | 18.9 | 18.8 | 20.0 | {{{sep}}} | 22.4 | 23.8 | {{{dic}}} | 22.8 |
| Temp. mín. mija (°C) | 22.3 | 22.3 | 21.5 | 19.4 | 16.8 | 14.4 | 14.2 | 15.4 | 17.2 | 18.3 | 19.7 | 21.4 | 18.6 |
| Temp. mín. abs. (°C) | 16 | 17 | 16 | 11 | 8 | 4 | 1 | 7 | 9 | 12 | 11 | 15 | 1 |
| Precipitació total (mm) | 171.1 | 130.5 | 105.6 | 56.5 | 31.9 | 17.6 | 19.6 | 15.0 | 44.4 | 54.7 | 81.7 | 85.0 | 813.6 |
| Díes de precipitacions (≥ ) | 8.1 | 7.6 | 7.0 | 4.4 | 2.8 | 2.4 | 1.8 | 2.2 | 3.2 | 5.5 | 7.9 | 7.5 | 60.4 |
| Hores de sol | 248 | 226 | 248 | 240 | 248 | 240 | 248 | 248 | 248 | 217 | 210 | 217 | 2838 |
| Humitat relativa (%) | 76 | 76 | 77 | 76 | 74 | 73 | 72 | 71 | 73 | 75 | 75 | 74 | 74.3 |
| cita requerida | |||||||||||||
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Maputo.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |