Diferència entre les revisions de "Pristina"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Prishtina Collage.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vistes panoràmiques de Pristina.]] | [[Archiu:Prishtina Collage.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vistes panoràmiques de Pristina.]] | ||
| − | '''Pristina''' ([[ | + | '''Pristina''' (en [[albanés]] ''Prishtina'' o ''Prishtinë'', en [[serbi]] ''Приштина'' o ''Prišcup'') és la [[Capital (política)|capital]] de [[Kosovo]] (per al govern kosovar i part de la comunitat internacional. Fins a [[juliol]] de [[2016]], 109 dels 193 estats membres de les Nacions Unides han reconegut a la República de Kosovo com un estat independent.) i de la [[Província Autònoma de Kosovo i Metojia|Província Autònoma de Kosovo i Metojia]] (per a [[Sèrbia]] i els estats que no reconeixen a Kosovo com a país), [[Declaració d'independència de Kosovo|territori en disputa]] situat en els [[Península Balcànica|Balcans]]. Conta en una població de 198 112 habitants, segons les senyes de l'últim cens de l'any [[2011]]. |
== Toponimia == | == Toponimia == | ||
El topònim pareix derivar de l'[[eslavònic]] dialectal *''pryščina'', 'deu d'aigua'. Entre els serbis és popular la pseudoetimologia ''prišt'' ('tumor' o 'úlcera' en [[serbocroat]]), que s'atribuïx com a nom originari del riu que passa per la ciutat (el Prištevka, afluent del Sitnica). | El topònim pareix derivar de l'[[eslavònic]] dialectal *''pryščina'', 'deu d'aigua'. Entre els serbis és popular la pseudoetimologia ''prišt'' ('tumor' o 'úlcera' en [[serbocroat]]), que s'atribuïx com a nom originari del riu que passa per la ciutat (el Prištevka, afluent del Sitnica). | ||
| − | La ciutat és la seu del protectorat de | + | La ciutat és la seu del protectorat de la [[ONU]] per [[Kosovo]] aixina com del govern interí, l'Universitat de Pristina i l'Aeroport Internacional de Pristina. |
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
La llínea telefònica fon modernisada i existixen empreses de telefonia mòvil que també es poden trobar en països occidentals. El servici d'internet cobrix gran part de la ciutat. | La llínea telefònica fon modernisada i existixen empreses de telefonia mòvil que també es poden trobar en països occidentals. El servici d'internet cobrix gran part de la ciutat. | ||
| − | En 1970, es fundà l'[[Universitat de Pristina]], única universitat de Kosovo. Durant l'época [[Yugoslàvia|yugoslava]], les classes s'impartien en [[idioma serbocroata|serbocroata]] i [[idioma albanés|albanés]]. Des del final de la guerra, l'universitat utilisa casi de manera exclusiva l'albanés com a llengua d'instrucció. | + | En l'any [[1970]], es fundà l'[[Universitat de Pristina]], única universitat de Kosovo. Durant l'época [[Yugoslàvia|yugoslava]], les classes s'impartien en [[idioma serbocroata|serbocroata]] i [[idioma albanés|albanés]]. Des del final de la guerra, l'universitat utilisa casi de manera exclusiva l'albanés com a llengua d'instrucció. |
== Galería d'imàgens == | == Galería d'imàgens == | ||
Revisió de 12:16 3 nov 2022
Pristina (en albanés Prishtina o Prishtinë, en serbi Приштина o Prišcup) és la capital de Kosovo (per al govern kosovar i part de la comunitat internacional. Fins a juliol de 2016, 109 dels 193 estats membres de les Nacions Unides han reconegut a la República de Kosovo com un estat independent.) i de la Província Autònoma de Kosovo i Metojia (per a Sèrbia i els estats que no reconeixen a Kosovo com a país), territori en disputa situat en els Balcans. Conta en una població de 198 112 habitants, segons les senyes de l'últim cens de l'any 2011.
Toponimia
El topònim pareix derivar de l'eslavònic dialectal *pryščina, 'deu d'aigua'. Entre els serbis és popular la pseudoetimologia prišt ('tumor' o 'úlcera' en serbocroat), que s'atribuïx com a nom originari del riu que passa per la ciutat (el Prištevka, afluent del Sitnica).
La ciutat és la seu del protectorat de la ONU per Kosovo aixina com del govern interí, l'Universitat de Pristina i l'Aeroport Internacional de Pristina.
Economia
L'economia de la ciutat depén de manera especial dels sectors de l'alimentació, els productes farmacèutics, la joyeria i els textils. En la localitat propenca de Sllatina (en albanés) o Slatina (en serbi), es troba l'Aeroport de Pristina, únic aeroport internacional de Kosovo.
Les fonts d'ocupació principals són les organisacions internacionals UNMIK, OSCE i UE. Hi ha al voltant de 1200 empreses locals i vàries organisacions no governamentals internacionals.
La llínea telefònica fon modernisada i existixen empreses de telefonia mòvil que també es poden trobar en països occidentals. El servici d'internet cobrix gran part de la ciutat.
En l'any 1970, es fundà l'Universitat de Pristina, única universitat de Kosovo. Durant l'época yugoslava, les classes s'impartien en serbocroata i albanés. Des del final de la guerra, l'universitat utilisa casi de manera exclusiva l'albanés com a llengua d'instrucció.
Galería d'imàgens
Biblioteca Nacional.
Monument Newborn.
Palau de Joventut i Deports.
Torre del rellonge.
Mesquita Fatih.
Iglésia de Crist Salvador.
Edifici del govern.
Catedral de la Santa Mare Teresa en Pristina.
Comerç en Pristina.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pristina.
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |