Gàmbia

Republic of The Gambia República de Gàmbia

Bandera Escut

Lema: Progress, Peace, Prosperity (anglés: «Progrés, Pau, Prosperitat») himne nacional: For The Gambia Our Homeland     Capital  • Població  • Coordenades Banjul 34.828 (2003) n/d ciutat més poblada Serekunda Idioma oficial Anglés Forma de govern República presidencialista President Yahya Jammeh Independència  •  • Data Del Regne Unit 18 de febrer de 1965 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 157º 10.380 km2 11.5 740 km Població  • Total  • Densitat Lloc 144º 1.593.256 (2005) 132 hab/km2 PIB (nominal)  • Total  • PIB per càpita PIB (PPA)  • Total (2005)  • PIB per càpita Lloc 160º US$ 3.017 millones US$ 1.999 IDH (2007) 0,502 (155º) – Mig Moneda Dalasi (GMD)= 100 butut ‎Gentilici Gambià,ana Fus horari  • en estiu CEST (UTC+0) CEST (UTC+0) Domini Internet .gm Prefix telefònic +220 Prefix radiofònic C5A-C5Z Còdic ISO 270 / GMB / GM Membre de: Commonwealth, UA, ONU

La República de Gàmbia o Gàmbia és una nació d'Àfrica occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per Senegal, excepte a on el riu Gàmbia desemboca en l'oceà Atlàntic. En 1965 Gàmbia va conseguir la seua independència de l'Imperi Britànic. La seua capital és Banjul.

Història

Gàmbia formà part de l'Imperi de Ghana aixina com de l'Imperi de Songhai. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants àraps del sigle IX i X, quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en esclaus, or i marfil. En el sigle XV els portuguesos varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'Imperi de Mali al qual pertanyia la zona en l'época.

Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James

En 1562 arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any 1630 per això l'anglés que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).

En l'any 1588, el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina Isabel I. En 1618, el Rei Jaume I d'Anglaterra concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment Ghana) a una companyia britànica. Entre 1651 i 1661, Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'Illa James, denominada en l'época Illa Andrew fins a la conquiste britànica de la mateixa en 1661.

Durant els sigles XVII i XVIII França i Anglaterra varen lluitar per la supremacia en la regió de Senegal i del Riu Gàmbia. El Tractat de Versalles de 1783 otorgà al Regne Unit la possessió del Riu Gàmbia excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a Anglaterra en 1857. Casi 3 millons de esclaus varen ser enviats des d'esta regió a les colònies en Amèrica. En 1807 s'abolí el comerç d'esclaus en l'Imperi Britànic intentant els britànics acabar en el comerç d'esclaus en Gàmbia. Per ad això, crearen el lloc militar de Bathurst (hui Banjul) en 1816. Durant els anys següents, Banjul estava somesa a la jurisdicció del governador general britànic en Serra Lleona. En 1888 Gàmbia es convertí en una colònia autònoma i un any més tart va passar a ser una colònia real

Sagell de l'any 1880

El president Yahya Jammeh.

El país s'independisà del Regne Unit en 1965. En 1970, Dawda Jawara es convertí en el primer president del nou estat i fon reelegit en 1972 i 1977. Despuix de l'independència, Gàmbia millorà el seu desenroll econòmic gràcies a l'alça en els preus de la seua principal matèria d'exportació, el cacau, i al desenroll del turisme internacional. En febrer de 1982, junt en Senegal, Gàmbia va formar la Confederació de Senegàmbia. El president Jawara fon derrotat en 1994 per Yahya Jammeh, qui establí una dictadura. Jammeh fon reelegit en 2001 i derogà la llei que prohibia l'existència de partits opositors.

Govern i política

La vigent Constitució de Gàmbia fon aprovada, despuix de referèndum, el 16 de giner de 1997, despuix que un colp d'estat en 1994 dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de 1970.

Gàmbia és una República presidencialista democràtica. El president de la República és triat per sufragi universal per a un periodo de cinc anys. El poder llegislatiu residix en la Assamblea Nacional composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica, que despuix de les eleccions parlamentàries de 2007 té 42 de 53 bancs.

El poder eixecutiu està dividit entre el Cap de l'Estat i el president del Govern, nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació.

El poder judicial s'articula entorn del Tribunal Suprem que s'organisa administrativament segons el model francés.

Organisació polític-administrativa

Divisions administratives: 5 divisions i 1 ciutat,

Divisiones de Gambia

Artícul principal → Organización territorial de Gambia.

Divisiones administrativas: 5 divisiones y 1 ciudad:

• División Lower River
• División Central River
• División North Bank
• División Upper River
• División Western
• Banjul

Geografia

Mapa de Gàmbia

Gàmbia es troba situada en la costa atlàntica d'Àfrica i es troba plenament rodejada per territori de Senegal. Gàmbia es caracterisa per ser un país molt pla, l'altitut del qual no sobrepassen els 300 metros sobre el nivell del mar. El país es troba travessat d'est a oest pel riu Gàmbia, el qual dona nom al país. Este riu és l'eix del país i ho dividix en dos parts ben diferenciades; les que estan al nort i les que estan al sur del mateix.

Ecologia

El WWF (Fondo Mundial per a la Naturalea) dividix el territori de Gàmbia entre tres ecorregions:

• Manglar guineà, en la costa
• Mosaic de selva i sabana de Guinea, en l'oest
• Sabana sudanesa occidental, en l'est

Economia

Gàmbia no posseïx jaciments minerals d'importància ni atres recursos naturals. La seua economia es basa en els productes agrícoles i la ganaderia per a consum intern del que depén el 75% de la població.

També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic.

L'indústria se centra en la transformació de productes agrícoles (cacauet) i de peix. El turisme fon una important font d'ingressos fins al 2000, a on es produí una reducció. La seua activitat depén fonamentalment de les ajudes al desenroll del Fondo Monetari Internacional i les d'emergència dels països desenrollats. Les expectatives futures del Banc Mundial, despuix de la condonació parcial del deute externa en 2005, són positives.

Demografia

En l'any 2007, Gàmbia tnia una població de 1.688.000 habitants. El 99% és negra i el restant 1% és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 54 anys. La mija de fills per dona és de 5,20. Només el 40% de la població està alfabetisada.

Cultura

Festes

Data	Nom en valencià	Nom local	Referències
18 de febrer	Dia de la Independència
Mòbil	Divendres Sant
1 de maig	Dia del Treball
15 d'agost	Dia de l'Assunció

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gambia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.