Diferència entre les revisions de "República Àrap Saharaui Democràtica"
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Western Sahara}} | {{Commonscat|Western Sahara}} | ||
| − | |||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
[[Categoria:República Àrap Saharaui Democràtica]] | [[Categoria:República Àrap Saharaui Democràtica]] | ||
Revisió de 01:13 1 oct 2022
| الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية República Árabe Saharaui Democrática República Àrap Saharaui Democràtica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_highlighted.svg)
La República Àrap Saharaui Democràtica (Àrap: الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية, Al-Ŷumhūrīyyah Al-‘Arabīyyah Aṣ-Ṣaḥrāwīyyah Ad-Dīmuqrāṭīyyah), també coneguda simplement com RASD o República Saharaui,[1] és un Estat en reconeiximent llimitat format per l'antiga província espanyola del Sahara espanyol (corresponent al territori de l'actual Sàhara Occidental), que fon ocupada illegalment en 1976 per Marroc i Mauritània. Actualment, Marroc seguix controlant la major part del territori mentres que una porció a l'est del Mur marroquí en el Sàhara Occidental està baix el control de la RASD, que la denomina Zona Lliure o Territoris Lliberats.[2]
La República Saharaui ha segut reconeguda per 84 Estats, si be este número varia depenent de la font. El seu govern està en mans del Front Polisario. És un Estat membre de l'Unió Africana. Al haver segut territori espanyol i mantindre l'espanyol en la República Saharaui com segon idioma (reconegut a nivell llegal i administratiu pero no constitucional), el Sàhara Occidental se pot considerar part dels països hispanoafricans.
Història
El territori del Sàhara Occidental fon ocupat per els espanyols a finals del sigle XIX obtenint en la Conferència de Berlin (1884) el reconeiximent de la seua sobirania sobre el d'ara en avant Sàhara espanyol. A partir de 1965, l'ONU començà a pressionar a Espanya per que procedira a la descolonisació del territori. Marroc i Mauritània advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en 1973 se fundà el Front Polisario un moviment de lliberació nacional indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern franquiste se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el fosfats.
En 1974 l'Assamblea General de l'ONU posà dos questions a la Cort Internacional de Justícia, «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (terra nullius)?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne de Marroc i el complex maurità?». [3] El 16 d'octubre de 1975 la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era terra nullius i que ni Mauritània ni Marroc tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de lliure determinació de la població del territori.[4] En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.
Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, Marroc veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar Francisco Franco, se llançà a l'invasió del Sàhara en la coneguda Marcha Verda. El pla marroquí s'encuadra en l'idea expansionista del Gran Marroc. Espanya no combatí i Don Juan Carlos firmà el 14 de novembre de 1975 l'Acort tripartit de Madrit a on cedí l'administració temporalment de la província a Marroc i Mauritania sense excluir el dret a l'autodeterminació. En la pràctica significava que Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. Estats Units i França recolçaren als marroquís per a expulsar a Espanya del territori i evitar que Algèria i l'Unió Soviètica tutelaren una futura república saharaui. El 26 de febrer de 1976 Espanya comunicà a l'ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el Front Polisario proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica.
A partir d'este moment, s'inicià la Guerra del Sàhara Occidental entre el Front Polisario recolçat per Algèria contra Marroc i Mauritània. Les forces d'ocupació marroquís detingueren torturaren i inclús bombardejaren a la població saharaui en napalm i fòsfor blanc.[5] Part de la població escapà i se refugià en els campaments de refugiats de Tinduf (Algèria). En 1979 Mauritània abandonà el seu territori en el Sàhara Occidental. Els saharauis baix control marroquí quedaren socialment marginats, perseguits i privats de tot dret polític. Ademés els marroquins s'han dedicat des de l'inici a portar colons del nort del país, adoctrinar la població i a borrar les senyes d'identitat saharauis com son l'àrap hassania i l'idioma espanyol.
En 1991 s'arribà a un armistici per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inicia a la MINURSO (Missió de Nacions Unides per a el Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. Marroc contruí un mur militar minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.
En 1976 la RASD tingué la seua primera Constitució reemplaçada en 1999 per l'actual Constitució saharaui. La constitució actual establix un règim democràtic i de lliure mercat per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El secretari general del Front Polisario es a la volta President de la RASD. Destaquen dos presidents saharauis Mohamend Abdelaziz (1976-2016) i Brahim Ghali (des de 2016).
En 2020 escalaren les tensions sobre el pas de Guerguerat que conecta Marroc en Mauritània i que travesa les dos zones. El resultat fon que el Front Polisario donà per acabat l'armistici i declarà la guerra a la part marroquí. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.
El Sàhara Occidental és un territori no autònom. Els Acorts de Madrit mai foren vàlits baix el dret internacional. Hui en dia, l'ONU encara considera a Espanya com la potència llegal (de iure) sobirana del Sàhara Occidental.[6]
Referències
- ↑ «Member States | African Union». Consultat el 2021-07-16.
- ↑ «Constitución política de la RASD». Consultat el 2020-10-19.
- ↑ https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm
- ↑ https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf
- ↑ https://web.archive.org/web/20161220183136/http://www.elconfidencialsaharaui.com/2016/11/marruecos-y-el-genocidio-saharaui-del.html?m=1
- ↑ https://www.arso.org/s-2002-161s.htm
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre República Àrap Saharaui Democràtica.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |