Diferència entre les revisions de "República Àrap Saharaui Democràtica"
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
==Història== | ==Història== | ||
| − | El territori del Sàhara Occidental fon ocupat per els [[Espanya|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]] obtenint en la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) el reconeiximent de la seua soberania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], l'[[ONU]] començà a pressionar a Espanya per que procedira a la descolonisació del territori. [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en [[1973]] se fundà el [[Front | + | El territori del Sàhara Occidental fon ocupat per els [[Espanya|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]] obtenint en la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) el reconeiximent de la seua soberania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], l'[[ONU]] començà a pressionar a Espanya per que procedira a la descolonisació del territori. [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en [[1973]] se fundà el [[Front Polisario]] un [[moviment de lliberació nacional]] indigen que començà la lluita contra els espanyols. Per la seua part, el govern [[franquisme|franquiste]] se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el [[fosfat|fosfats]]. |
En [[1974]] l'[[Assamblea general de l'ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne de Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de lliure determinació de les poblacions del territori.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació. | En [[1974]] l'[[Assamblea general de l'ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne de Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de lliure determinació de les poblacions del territori.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació. | ||
Revisió de 23:46 30 set 2022
| الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية República Árabe Saharaui Democrática República Àrap Saharaui Democràtica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_highlighted.svg)
La República Àrap Saharaui Democràtica (Àrap: الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية, Al-Ŷumhūrīyyah Al-‘Arabīyyah Aṣ-Ṣaḥrāwīyyah Ad-Dīmuqrāṭīyyah), també coneguda simplement com RASD o República Saharaui,[1] és un Estat en reconeiximent llimitat format per l'antiga província espanyola del Sahara espanyol (corresponent al territori de l'actual Sàhara Occidental), que fon ocupada illegalment en 1976 per Marroc i Mauritània. Actualment, Marroc seguix controlant la major part del territori mentres que una porció a l'est del Mur marroquí en el Sàhara Occidental està baix el control de la RASD, que la denomina Zona Lliure o Territoris Lliberats.[2]
La República Saharaui ha segut reconeguda per 84 Estats, si be este número varia depenent de la font. El seu govern està en mans del Front Polisario. És un Estat membre de l'Unió Africana. Al haver segut territori espanyol i mantindre l'espanyol en la República Saharaui com idioma cooficial de facto (reconegut a nivell llegal i administratiu pero no constitucional), el Sàhara Occidental se pot considerar part dels països hispanoafricans.
Història
El territori del Sàhara Occidental fon ocupat per els espanyols a finals del sigle XIX obtenint en la Conferència de Berlin (1884) el reconeiximent de la seua soberania sobre el d'ara en avant Sàhara espanyol. A partir de 1965, l'ONU començà a pressionar a Espanya per que procedira a la descolonisació del territori. Marroc i Mauritània advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en 1973 se fundà el Front Polisario un moviment de lliberació nacional indigen que començà la lluita contra els espanyols. Per la seua part, el govern franquiste se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el fosfats.
En 1974 l'Assamblea general de l'ONU posà dos questions a la Cort Internacional de Justícia, «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (terra nullius)?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne de Marroc i el complex maurità?». [3] El 16 d'octubre de 1975 la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era terra nullius i que ni Mauritània ni Marroc tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de lliure determinació de les poblacions del territori.[4] En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.
Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, Marroc veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar Francisco Franco, se llançà a l'invasió del Sàhara en la coneguda Marcha Verda. Espanya no combatí i Don Juan Carlos firmà el 14 de novembre de 1975 l'Acort tripartit de Madrit a on cedí l'administració temporal de la província a Marroc i Mauritania sense excluir el dret a l'autodeterminació. En la pràctica significava que Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. El 26 de febrer de 1976 Espanya comunicà a l'ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el Front Polisario proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica.
Referències
- ↑ «Member States | African Union». Consultat el 2021-07-16.
- ↑ «Constitución política de la RASD». Consultat el 2020-10-19.
- ↑ https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm
- ↑ https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre República Àrap Saharaui Democràtica.- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/África de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |