Diferència entre les revisions de "Francesc Tàrrega"
(Text reemplaça - 'Argèlia' a 'Algèria') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Va realisar freqüents gires: [[Perpiñán]] (França), [[Cadis]] (Espanya), [[Niça]] (França), [[Mallorca]] (Espanya), París, [[Valéncia]], i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en [[Barcelona]]. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres. | Va realisar freqüents gires: [[Perpiñán]] (França), [[Cadis]] (Espanya), [[Niça]] (França), [[Mallorca]] (Espanya), París, [[Valéncia]], i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en [[Barcelona]]. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres. | ||
| − | De regrés d'un viage a [[Granada]] va escriure l'obra ''Recorts de l'Alhambra'', i en [[ | + | De regrés d'un viage a [[Granada]] va escriure l'obra ''Recorts de l'Alhambra'', i en [[Algèria]] li va aplegar l'inspiració per a compondre ''Dansa mora''. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en [[Sevilla]], va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor [[Tomás Bretón]] li va dedicar el famós ''Caprig àrap''. |
Es va instalar en l'any [[1885]] en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909. | Es va instalar en l'any [[1885]] en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909. | ||
Revisió de 10:31 1 set 2022
| Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Compositor i guitarriste | ||
| Naiximent: | 21 de novembre de 1852 | ||
| Lloc de naiximent: | Vilarreal, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 15 de decembre de 1909 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea, conegut popularment com Francesc Tàrrega, (Vilarreal, 21 de novembre de 1852 - Barcelona, 15 de decembre de 1909), fon un compositor i guitarriste valencià.
Biografia
Un accident va marcar la seua infància quan, segons pareix, va caure a una séquia en un descuit de la chicona que li cuidava, i va quedar la seua vista danyada. El seu pare, en el temor de que quedara cego, es va traslladar a Castelló per a que assistira a classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic.
Va entrar en el Conservatori de Madrit en l'any 1874, a on va estudiar composició en Emilio Arrieta. A finals de l'any 1870 ensenyava guitarra (Emilio Pujol i Miguel Llobet varen ser alumnes seus) i donava concerts en regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el Sarasate de la guitarra. En 1880 va donar recitals en París i Londres.
Durant l'hivern de l'any 1880, va substituir al seu amic i guitarriste Luis de Soria en un concert en Novelda (Alacant), ciutat a on va conéixer a la seua futura esposa, María Rizo.
Gires, concerts i obres
En l'any 1881, despuix d'un concert en Lió, va aplegar a París, a on va conéixer als personages més importants de l'época. Va actuar en varis teatres, i va ser invitat a tocar per a la reina Isabel II d'Espanya. Despuix de tocar en Londres, va tornar a Novelda per a contraure matrimoni en la seua novia María Rizo.
Va realisar freqüents gires: Perpiñán (França), Cadis (Espanya), Niça (França), Mallorca (Espanya), París, Valéncia, i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en Barcelona. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres.
De regrés d'un viage a Granada va escriure l'obra Recorts de l'Alhambra, i en Algèria li va aplegar l'inspiració per a compondre Dansa mora. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en Sevilla, va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor Tomás Bretón li va dedicar el famós Caprig àrap.
Es va instalar en l'any 1885 en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909.