Diferència entre les revisions de "Equador"
(Text reemplaça - ' bé' a ' be') |
(Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip') |
||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| prefix_radiofònic = HCA-HDZ | | prefix_radiofònic = HCA-HDZ | ||
| còdic_ISO = 218 / ECU / EC | | còdic_ISO = 218 / ECU / EC | ||
| − | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]], [[Banc Interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Mundial|BM]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i | + | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]], [[Banc Interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Mundial|BM]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caripeny|CELAC]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carip|SELA]], [[Interpol]], [[Fondo Llatinoamericà de Reserves|FLAR]], [[TORRA]], [[Amèrica del Sur i Paisos Àraps|ASPA]], , [[Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles|ALBA]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[MERCOSUR]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Unió de Nacions Suramericanes|UNASUR]], [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu|OPEP]], [[Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Grup de Riu]] |
|Ciutats importants: | |Ciutats importants: | ||
|División administrativa: | |División administrativa: | ||
Revisió de 23:29 30 ago 2022
.svg)
La República de l'Equador (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sur. Llimita a l'oest en l'oceà Pacífic, al nort en Colòmbia i a l'est i al sur en el Perú; també pertanyen a l'Equador les illes Galápagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.
Història
El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser inclús des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'época prehistòrica podem destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 aC), la cultura Chorrera (900 - 300 aC), la cultura de La Tolita (600 aC - 400 d.C.) i la cultura Cañari (400 -1532), entre atres.
Poc abans de la conquista inca es formaren grans confederacions de pobles, com la quitu o caranqui (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la cañari. Pels voltants de 1450, l'inca Túpac Yupanqui començà la conquista del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels espanyols, que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la Real Audiència de Quito, dins del Virregnat del Perú.
El moviment d'independència s'inicià ya al final del sigle XVIII, en els escrits d'Eugenio Espejo i atres ilustrats. El primer grito d'independència es produí el 10 d'agost de 1809 a Quito, pero no fon fins el 24 de maig de 1822, despuix de la batalla del Pichincha, quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i 1830 l'Equador quedà integrat a la Gran Colòmbia. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general Juan José Flores i els seus successors. Els darrers anys del sigle XIX estan dominats per les grans figures antagòniques de Gabriel García Moreno, conservador, i Eloy Alfaro, progressista.
El sigle XX es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des de l'any 1900) i per guerres periòdiques en el Perú (1941, 1981 i 1995) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de l'any 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori i Jamil Mahuad. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. En l'any 1978, despuix de la dictadura de Guillermo Rodríguez Lara (El bombita) s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si be de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com Jaime Roldós o Osvaldo Hurtado, pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.
Política
L'Equador es definix com una república presidencialista, unitària i democràtica, en sufragi universal i en una separació de poders en branques llegislativa, eixecutiva i judicial. El sufragi és universal, directe, secret i obligatori.
El president de la república s'escull, juntament en el vicepresident, per un periodo de quatre anys i és el màxim representant del poder eixecutiu, promulga les lleis aprovades pel Congrés Nacional i nomena els ministres. La branca llegislativa és unicameral i està representada pel Congrés Nacional, que s'escull també per sufragi universal per un periodo de quatre anys, normalment en la mateixa convocatòria d'eleccions que les eleccions presidencials.
Subdivisió administrativa
L'Equador està dividit en 22 províncies:
|
|
Referències
Enllaços externs
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |