Diferència entre les revisions de "Palomar"
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
==Història== | ==Història== | ||
| − | En el [[sigle XIII]], a partir de l'any [[1280]], en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als | + | En el [[sigle XIII]], a partir de l'any [[1280]], en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrants occitans del [[sigle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors. |
| + | |||
| + | Durant el [[sigle XVIII]], Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el [[sigle XIX]], per la [[Guerra de l'Independència espanyola]] i l'epidèmia de [[còlera]] de [[1834]]-[[1885]]. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Revisió de 23:30 14 ago 2022
| Palomar | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°51′13′′N, 0°30′10′′O | |||
| • Altitut: | 313 m. | |||
| Superfície: | 8'10 km² | |||
| Població: | 562 hab. (2021) | |||
| • Densitat: | 71,11 hab./km² | |||
| Gentilici: | palomarenc/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46891 | |||
| Festes majors: | 3º dumenge d'agost | |||
| Alcalde: | Jordi Vila Vila (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web oficial de l'ajuntament | |||
Palomar és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
El territori delimitat com terme municipal de Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: l'horta del Palomar en els secans adjacents i pròxims al poble (esta és la part més extensa on se troba el núcleu urbà), un apèndix que s'estén cap al nort prop de Montaverner i la Serra de Palomar, territori de montanya, en la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilómetros al sur del terme pròpiament dit.
El punt més alt del territori municipal és de 865 m. i el punt més baix se troba a soles a 177 m. Açò no vol dir que Palomar tinga un desnivell exacerbat donat que se troba en la part central de la vall a on les pendents no són massa pronunciades.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la N-340].
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Palomar llimita en les següents localitats:
Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i L'Olleria, totes elles de la província de Valéncia i Muro de la provincia d'Alacant.
Història
En el sigle XIII, a partir de l'any 1280, en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrants occitans del sigle XV, seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors.
Durant el sigle XVIII, Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el sigle XIX, per la Guerra de l'Independència espanyola i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població.
Demografia
La seua població és de 562 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2018 | 2021 | ||||||||
| 503 | 504 | 513 | 496 | 493 | 503 | 511 | 520 | 523 | 555 | 576 | 562 | ||||||||
Economia
- Principalment el raïm i també atres fruites de carn blanca.
- Granjes d'aus, porcs i ovelles.
- Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.
Monuments
- Ermita del Rosari. L'ermita apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del sigle XVI. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari (1578, 1585), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari (1594).
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Pere Apòstol. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del sigle XVII.
- Castellet de Carrícola. La torre o castellet en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.
- Caixco urbà. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels sigles XVIII i XIX.
- Carrer de la Casa dels Frares. Este carrer està situat a les afores del poble.
- Biblioteca Municipal. Esta ubicada en un edifici del sigle XVII.
- Rellonges de sol. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.
- Plafons ceràmics. Són devocionaris del sigle XVIII, com el de Sant Roc i el gos, i la Mare de Deu dels Desamparats.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Guerrero | n/d |
| 1983 - 1987 | Vicente Guerrero | n/d |
| 1987 - 1991 | Carlos Seguer | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Carlos Seguer | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Abel Albiñana Policarpo | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Festes locals
- Sant Antoni Abat . Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
- Segon dumenge de maig. La Plantà del Chop, en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. Es ballen les danses dels pastorets i de la bandera.
- Festes Patronals. El tercer dumenge d'agost en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la dansa, els disfrassos i el popular dia de les paelles.
Gastronomia
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Palomar_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palomar.- Ajuntament de Palomar
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |