Diferència entre les revisions de "Ucrània"
(Text reemplaça - 'campesins' a 'llauradors') |
(Text reemplaça - 'austriaques' a 'austríaques') |
||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
A mitat del [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus. | A mitat del [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus. | ||
| − | L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans | + | L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura. |
El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar. | El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar. | ||
Revisió de 00:46 6 jul 2022
| Україна Ukraïna | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.png)
Ucrània (en ucranià Україна, Ucraïna) és un país d'Europa Oriental, el segon més gran del continent per extensió despuix de Rússia i per davant de França i Espanya. Llimita en Rússia a l'est, Bielorrússia al nort, Polònia a l'oest, Eslovàquia, Hongria, Romania i Moldàvia (incloent Transnistria) al suroest, i la mar Negra i la mar d'Azov al sur.
El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la mar Negra i la mar d'Azov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.
El 24 d'agost de l'any 1991 el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'1 de decembre per mig d'un referèndum popular.
Etimologia
Ucrània: en ucranià Україна (Ucraïna); en rus Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (craïa) vol dir "país".
Història
Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort de la Mar Negra des del sigle VII a. C. i que desapareixeria exterminat pels sàrmates vora el sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa de la Mar Negra.
L'orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles VI i VII tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen Polònia i Bielorrússia, atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre l'Oder-Vístula en l'oest fins al Dniéper en l'est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nómades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar la ciutat de Kiev, una vegada conquistada pels vikings, convertint-la en el centre de Rússia, l'estat més pròsper de la zona.
L'actual territori que forma Ucrània fon el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: Rus de Kíev. La seua capital fon Kíev. Eixe estat fon fundat pels vikings varecs, procedents de l'actual Suècia. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec Rurik, qui cara a l'any 860 fundà la República de Novgorod. Ad este li succeí son fill Oleg que conquistà Kiev i la feu la seua capital. Més tart els varecs foren assimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.
El terme Rus fea referència als principats eslaus de la regió. Kíev i la Rus de Kíev pertanyia al Gran Príncip de la dinastia ruríkida, governat sobre el restant de principats Russos. Encara que, este estat arribà al seu fi a causa de l'invasió i la destrucció de Kíev per part des mongols i tàrtars.
L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any 1253 pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de 1349 en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.
A mitat del sigle XVII, esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la salachta (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.
L'atra mitat d'Ucrània occidental fon conquistada pels polacs en 1340. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins 1772, any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del sigle XIX d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any 1876 els sars prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.
El seu desenroll fon molt important durant el sigle XIX convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any 1910, Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.
Despuix del trencament de l'imperi Austrohúngar i en el fi de la Primera Guerra Mundial se generaren nous estats. En l'any 1918 Ucrània occidental s'independisà construint el seu propi govern i el 15 de febrer de 1919, s'aprovà una llei que fa de l'idioma ucranià la llengua oficial de l'estat.
El govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental s'uní a la República Nacional de Ucrània el 22 de giner de 1919. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de Polònia i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la presa de Lviv per l'eixèrcit polac, s'exilia en Àustria.
Despuix de la Revolució Russa de 1917, Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en 1920. En 1922, el país fon dividit entre Polònia i l'Unió Soviètica. La part soviètica patí dos fams: en 1921-1922 i 1932-1933 esta última delliberada nomenada Holodomor, en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.
En l'any 1939 l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En 1941 l'invasió d'Alemanya provocà la batalla del cerc de Kíev, a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant 1943 tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la població, percentage a soles igualat per Polònia. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.
Entre els anys 1943 i 1952 en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a Sibèria, pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de 1947.
Organisació político-administrativa
Ucrània està dividida en 24 províncies (traduït algunes voltes com a regions), la república autònoma de Crimea i dos municipis: Kíev i Sebastopol.
.png)
Cultura
Ucrània té un llegat històric important; Lviv la quarta ciutat més important de l'imperi Austrohúngar en arquitectura migeval i europea i en una història unida a Europa. Odesa és la ciutat més occidental de l'est, puix despuix de l'ocupació de França l'arquitectura franc-espanyola que té la ciutat permet ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, russa i bielorrussa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacades a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac a l'esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestada, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escrigueren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura ucraniana, que constituí la fundació de la lliteratura russa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent despuix del sigle XIII, pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del sigle XVIII fins passat el sigle XIX, quan tingué lloc un resorgir nacional.
Les festes d'Ucrània
| Fecha | Festa |
|---|---|
| 1 de giner | Any Nou |
| 7 de giner | Nadal |
| 8 de març | Dia Internacional de la Dòna |
| 1 i 2 de maig | Dia Internacional del Treball |
| 9 de maig | Dia de la Victòria |
| 28 de juny | Dia de la Constitució |
| 24 de agost | Dia de l'Independència d'Ucrània |
| Fecha mòbil | Pasqua |
| Fecha mòbil | Trinitat |
Política
D'acort en la primera Constitució ucraniana de juny de 1996, Ucrània és un estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu.
Fins a hui en dia Ucrània ha tengut set presidents:
- Leonid Kravtxuk (decembre de 1991 – juliol de 1994)
- Leonid Kutxma (juliol de 1994 – giner de 2005)
- Víktor Iúsxenko (giner de 2005 - febrer de 2010)
- Víktor Ianukòvitx (febrer de 2010 - febrer de 2014)
- Oleksandr Turtxínov (interinament, febrer de 2014 - maig de 2014)
- Petrò Poroixenko (maig de 2014 - maig de 2019)
- Volodímir Zelenski (maig de 2019 - actualitat)
El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.
El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ucrània.- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ucrania de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Vore també
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
Països que pertanygueren a la URSS · 
|
|---|
| Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan |