Diferència entre les revisions de "Idioma lleonés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 55: Llínea 55:
 
! Latín
 
! Latín
 
! Català
 
! Català
! '''Valencià'''
+
! Valencià
 
|-
 
|-
 
| facere
 
| facere
Llínea 102: Llínea 102:
 
| crin
 
| crin
 
| sus
 
| sus
| porc/bacó
+
| porc
 
| porc/bacó
 
| porc/bacó
 
|-
 
|-

Revisió de 14:53 6 jun 2009

Lleonés
Llïonés
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya
Regió: País Lleonés
Parlants:
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Galo-ibèric
      Ibero-Romanç
       Ibero-Occidental
        Astur-lleonés
         Lleonés

estatus oficial
Llengua oficial de: No és oficial en ningun puesto
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nord-est Distrit de Braganza en Portugal.

El terme lleonés ha vingut també utilisant-se històricament com a el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria hasda Extremadura i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.

Sociollingüistica

Lleonés/Asturià/Mirandés

No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, asturià o mirandés poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de Ausbausprache, si el abstandschprache que les separa exigix que se genere un sistema de Abstandsprache, o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de Dachsprache.

El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins de un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio de els traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio desde el mirandés, mes proxim al portugues cara al nort el lleonés, qeu conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, pac al asturià a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del qeu trobem eixempes de les llengue sgermàniquies nordiques.

Percepció dels parlants

Asturians i lleonesos consideren als dos idiomas com a “llengues diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la provincia de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són l amateixa llengua. Els mirandesos, ya desde la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.

Vocabulari

Leonés Asturiano Portugués Francés Italiano Veneciano Español Piamontés Latín Català Valencià
facere facer fazer faire fare far hacer facere fer fer
fiyu fiyu, fío filho fils figlio fio(l) hijo fieul filius fill fill
fame fame fome faim fame fame hambre fam famis fam fam
gochu gochu porco cochon maiale porse(l)o cerdo crin sus porc porc/bacó
vieyu vieyu velho vieux vecchio vecio viejo vecc vetus vell vell
chovere llover chover pleuvoir piovere piòvar llover pieuve pluere ploure ploure

Text en lleonés

‘’’Versió en lleonés’’’: 2. las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos. ‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.

Veja's també

Idiomes d'Espanya · Flag of Spain.svg
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc
Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià