Diferència entre les revisions de "Idioma lleonés"
Llínea 54: | Llínea 54: | ||
! Piamontés | ! Piamontés | ||
! Latín | ! Latín | ||
+ | ! Català | ||
! '''Valencià''' | ! '''Valencià''' | ||
|- | |- | ||
Llínea 65: | Llínea 66: | ||
| fé | | fé | ||
| facere | | facere | ||
+ | | fer | ||
| fer | | fer | ||
|- | |- | ||
Llínea 76: | Llínea 78: | ||
| fieul | | fieul | ||
| filius | | filius | ||
+ | | fill | ||
| fill | | fill | ||
|- | |- | ||
Llínea 87: | Llínea 90: | ||
| fam | | fam | ||
| famis | | famis | ||
+ | | fam | ||
| fam | | fam | ||
|- | |- | ||
Llínea 98: | Llínea 102: | ||
| crin | | crin | ||
| sus | | sus | ||
+ | | porc/bacó | ||
| porc/bacó | | porc/bacó | ||
|- | |- | ||
Llínea 109: | Llínea 114: | ||
| vecc | | vecc | ||
| vetus | | vetus | ||
+ | | vell | ||
| vell | | vell | ||
|- | |- | ||
Llínea 120: | Llínea 126: | ||
| pieuve | | pieuve | ||
| pluere | | pluere | ||
+ | | ploure | ||
| ploure | | ploure | ||
|} | |} |
Revisió de 20:18 5 jun 2009
Lleonés Llïonés | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Espanya |
Regió: | País Lleonés |
Parlants: | |
Rànquing: | No està entre els 100 primers |
Família: | Indoeuropea Itàlica |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto |
Regulat per: | No està regulat |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | |
ISO/FDIS 639-3 | [1] |
SIL | |
vore també: llengua |
El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nord-est Distrit de Braganza en Portugal.
El terme lleonés ha vingut també utilisant-se històricament com a el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria hasda Extremadura i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.
Sociollingüistica
Lleonés/Asturià/Mirandés
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, asturià o mirandés poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de Ausbausprache, si el abstandschprache que les separa exigix que se genere un sistema de Abstandsprache, o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de Dachsprache.
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins de un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio de els traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio desde el mirandés, mes proxim al portugues cara al nort el lleonés, qeu conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, pac al asturià a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del qeu trobem eixempes de les llengue sgermàniquies nordiques.
Percepció dels parlants
Asturians i lleonesos consideren als dos idiomas com a “llengues diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la provincia de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són l amateixa llengua. Els mirandesos, ya desde la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.
Vocabulari
Leonés | Asturiano | Portugués | Francés | Italiano | Veneciano | Español | Piamontés | Latín | Català | Valencià |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
facere | facer | fazer | faire | fare | far | hacer | fé | facere | fer | fer |
fiyu | fiyu, fío | filho | fils | figlio | fio(l) | hijo | fieul | filius | fill | fill |
fame | fame | fome | faim | fame | fame | hambre | fam | famis | fam | fam |
gochu | gochu | porco | cochon | maiale | porse(l)o | cerdo | crin | sus | porc/bacó | porc/bacó |
vieyu | vieyu | velho | vieux | vecchio | vecio | viejo | vecc | vetus | vell | vell |
chovere | llover | chover | pleuvoir | piovere | piòvar | llover | pieuve | pluere | ploure | ploure |
Text en lleonés
‘’’Versió en lleonés’’’: 2. las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos. ‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.
Veja's també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma leonés de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Idiomes d'Espanya · |
---|
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
Llengües romàniques |
---|
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |