Diferència entre les revisions de "Ràfol de Salem"

Ràfol de Salem (en castellà Ráfol de Salem), és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Se situa en les faldes septentrionals de la Serra del Benicadell. El seu terme és de reduïda extensió. El relleu lo constituïx un glacis terciari que baixa de la serra perdent altura a mida que s'aproxima cap al nort.

El clima és clima mediterràneu encara que en llaugeres traces de continentalitat.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-40 i la CV-60 per a finalisar en la CV-614.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de El Ràfol de Salem llimita en les següents localitats: Beniajar, Castelló de les Guerres i Salem, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	n/d	n/d
1983 - 1987	n/d	n/d
1987 - 1991	n/d	n/d
1991 - 1995	n/d	n/d
1995 - 1999	n/d	n/d
1999 - 2003	n/d	n/d
2003 - 2007	José Senabre Guillem	PPCV
2007 - 2011	José Senabre Guillem	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2008	2018
394	374	373	377	372	369	363	389	391	421	441	440

Economia

La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'agricultura (oliveres i cep) i en l'indústria alfarera. Dins del cultiu de regadiu se sembren dacsa, alfals, tabac i hortalices. El secà, molt més ampli, se destina fonamentalment al cep (per a vi i per a taula en la varietat Rosetti) i oliveres de les quals l'oli l'elabora una cooperativa local. L'armeler ocupa des de fa anys una superfície considerable. La ganaderia carix d'importància.

En el seu terme existixen bones pedreres d'argila que han vengut suministrant secularment de matèria prima a la florent indústria en temps passats de gerres destinades l'envasada d'olis i vins. En els últims trenta anys estes industries han sofrit una transformació; s'han abandonat les gerres i la reproducció s'ha centrat en teules, rajoles i atres materials ceràmics per a la construcció.

Monuments

Ermita i calvari de Ràfol de Salem

Iglésia Parroquial. Està dedicada a Nostra Senyora dels Àngels i fon ampliada en l'any 1760.
Ermita de Sant Blai. Construcció originària del sigle XV, ha patit transformacions molt importants des del sigle XVIII fins a hui.
Calvari.
Rellonges solars.
Museu de l'Almassera.

Festes locals

3 de febrer . Sant Blai, porrat, benedicció i repartiment de pa al veïnat.
Festes Patronals del 2 al 8 d'agost, dedicades a Sant Tomàs, el Diví Salvador, la Divina Aurora i la Divina Pastora. Estes festes foren canviades de data per votació popular, ya que abans se celebraben del 20 al 23 de setembre.

Atres activitats

Field Target. El Ràfol de Salem colabora en la promoció del Field Target. L'Associació Llevantina de Field Target gestiona l'organisació i activitats del Camp de Field Target de El Ràfol de Salem. En el se celebren tirades d'esta vistosa modalitat de tir en carabina d'aire comprimit.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ráfol_de_Salem de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de la Vall d'Albaida

Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 4,30 km²
 |altitut = 200 msnm
-|població = 441 hab.
+|població = 440 hab.
 |densitat = 104,65 hab./km²
 |gentilici = rafolí/na
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 Se situa en les faldes septentrionals de la [[Serra del Benicadell]]. El seu terme és de reduïda extensió. El relleu lo constituïx un glacis terciari que baixa de la serra perdent altura a mida que s'aproxima cap al nort.
-El  clima és clima mediterrànea encara que en llaugeres traces de continentalitat.
+El  clima és clima mediterràneu encara que en llaugeres traces de continentalitat.
 Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[CV-40]] i la [[CV-60]] per a finalisar en la [[CV-614]].
@@ Llínea 69: / Llínea 69: @@
 == Economia ==
-La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'[[agricultura]] (oliveres i [[cep]]) i en l'indústria alfarera. Dins del cultiu de regadiu se sembren [[dacsa]], [[alfals]], [[tabac]] i [[hortalices]]. El secà, molt més ampli, se destina fonamentalment al cep (per a [[vi]] i per a taula en la varietat [[Rosetti]]) i oliveres de les quals l'[[oli]]  l'elabora una cooperativa local. L'[[armela|armeler]] ocupa des de fa anys una superfície considerable. La ganaderia carix d'importància.
+La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'[[agricultura]] ([[Oliva|oliveres]] i [[raïm|cep]]) i en l'indústria alfarera. Dins del cultiu de regadiu se sembren [[dacsa]], [[alfals]], [[tabac]] i [[hortalices]]. El secà, molt més ampli, se destina fonamentalment al cep (per a [[vi]] i per a taula en la varietat [[Rosetti]]) i oliveres de les quals l'[[oli]]  l'elabora una cooperativa local. L'[[armela|armeler]] ocupa des de fa anys una superfície considerable. La ganaderia carix d'importància.
 En el seu terme existixen bones pedreres d'[[argila]] que han vengut suministrant secularment de matèria prima a la florent indústria en temps passats de gerres destinades l'envasada d'olis i vins. En els últims trenta anys estes industries han sofrit una transformació; s'han abandonat les gerres i la reproducció s'ha centrat en teules, rajoles i atres materials ceràmics per a la construcció.