Diferència entre les revisions de "Nacionalismes de la Comunitat Valenciana"
m (Nacionalisme Valencià s'ha renomenat com Nacionalismes de la Comunitat Valenciana: Donava lloc a confusió) |
Revisió de 11:08 26 dec 2007
El nacionalisme valencià, és un corrent de polític que aspira al màxim nivell d'autogovern de l'actual Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la seua consideració com nació política, denominada País Valencià, Nació Valenciana o Regne de Valéncia, la qual cosa en última instància inclouria el dret a la autodeterminació de la Comunitat Valenciana. La seua consideració sobre quina és la seua "nació cultural".
Corrents
Valéncia no és precisament nacionalista, pero actualment podem distinguir quatre tipos de nacionalisme o regionalisme valencià: 'el regionalista', el 'pancatalanista',la 'tercera via' i la 'quarta via'. Encara que de formes distintes, tots ells tracten de conseguir el màxim grau de sobirania per al poble valencià respecte de la resta de Espanya.
Valencianisme Regionalista
El regionalisme és una doctrina política que defén la distinció d'una regió dins d'un Estat, sense reclamar la completa independència, com faria un partit nacionalista no independentista. Ho integren partits com Unió Valenciana, Coalició Valenciana i tímidament Opció Nacionalista Valenciana. Defenen el Valencià com a llengua pròpia dels valencians i diferent del català i vol la potenciació de la llenguacultura valenciana. Fon el primer tipo de Nacionalisme o Regionalisme valencià que va conseguir representació en les Corts Valencianes en 6 escans de Unió Valenciana. Pero, per fracassos electorals, estos partits busquen la seua unió electoral per a conseguir representació.
Respecte a la bandera, defenen la Senyera coronada valenciana, actualment oficial.
Pancatalanisme o Nacionalisme catalanista
.svg){kind=link}
Postula que la Comunitat Valenciana és un territori de llengua catalana i que forma part dels Països Catalans. Per això els partits que concorren en este pensament busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels supostos territoris de 'cultura catalana' (és a dir, Catalunya i Illes Balears); açò, en última instància, conduiria a la independència de la Comunitat Valenciana respecte a Espanya, i a la formació d'un Estat polític dels Països Catalans. En este marc se situen actualment els partits Esquerra Republicana del País Valencià, el Partit Socialista del País Valencià i el Bloc Nacionalista Valencià (BNV).Este pensament ideològic té moltes divergències entre els membres dels partits, i la majoria dels seus votants estan enganyats sobre la ideologia del partit, ya que els partits tracten d'amagar el seu pancatalanisme pel poc èxit que té en la Comunitat Valenciana, pese a les grans cantitats de diners que gasta la Generalitat Catalana en publicitat a favor dels Països Catalans arribant fins a l'adoctrinament en les escoles, tal i com feien els nazis.
ERPV i BNV no son partits valencianistes, pertanyen al corrent del nacionalisme catalanista.
Tercera via
Pertanyen a este moviment els partits que aglutinen l'ideari dels atres dos moviments, actualment integrats en el Bloc Nacionalista Valencià (en tendències pancatalanistes) i Opció Nacionalista Valenciana. Els principals trets del 'tercerviisme' són la creació d'una constitució sobirana de la Comunitat Valenciana que li permeta organisar-se en forma de 'República Valenciana', i la plena normalisació del valencià, el qual reconeix com pertanyent al mateix sistema llingüístic que el català, pero conservant els seus trets diferencials.
La bandera que representa al BNV és la marfega, exactament igual a la catalana, se podria dir que la ideologia del Bloc Nacionalista Valencià és un catalanisme camuflat de valencianisme, i els seus plans normalisadors acabaran imponent totes les formes catalanes i contribuint a la despareció de la cultura i la llengua valenciana en l'excusa de normativisar la llengua dels Països catalans inexistents.
Un atre partit que es podria considerar tercerviísta és Opció Nacionalista Valenciana, pel fet de tindre ideologia progressista, republicana i acceptar les Normes de Castelló a pesar de no deixar de considerar-se un partit blaver que reivindica la independència del valencià respecte del català en la reivindicació de les Normes del Puig de la RACV i està en contra de la unitat territorial en Catalunya.
El Estatut de Benicàssim pot ser considerat com la primera plasmació de l'esperit tercerviísta; en ell, valencianistes d'una ideologia i d'una atra consensuaren una bandera, un nom per al territori i una descripció per a la llengua.
Quarta via
L'objectiu d'este corrent és conseguir les majors cotes d'independència per a la Nació Valenciana (nom que designaria el territori contingut en l'actual Comunitat Valenciana), també a nivell cultural i llingüístic, negant la unitat de la llengua catalana, i defenent que el valencià és una llengua distinta al català. A diferència del blaverisme, sí que reivindiquen el dret d'autodeterminació del poble valencià, així com la independència política. Té una escassa implantació social pero, no obstant això, es reivindiquen a si mateixos com els hereus del valencianisme tradicional de preguerra, des de la fundació de Valéncia Nova en 1904. A més a més, els militants d'este moviment s'autodenominen 'quarta via',
Els partits que representen esta ideologia son: Opció Nacionalista Valenciana i Esquerra Nacionalista Valenciana, si be el primer recentment ha mostrat indicis de simpatia cap al moviment tercerviista.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul {{{1}}}.wikipedia.org/wiki/{{{2}}} de la Wikipedia en [[Idioma no definit en la plantilla {{getlang}}, afegix-lo]], baix llicència Creative Commons-BY-SA.