Diferència entre les revisions de "Palau de Justícia"
m |
m |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Per ella se canalisava tot el comerç que, provinent del mar, fea de Valéncia un dels centres econòmics del [[sigle XVIII]]. | Per ella se canalisava tot el comerç que, provinent del mar, fea de Valéncia un dels centres econòmics del [[sigle XVIII]]. | ||
| − | En [[1828]] se transformà en fàbrica de [[tabac|tabacs]] i en [[1914]] escomençaren les obres d'adaptació per a convertira-la en la sèu del Palau de Justícia. | + | En l'any [[1828]] se transformà en fàbrica de [[tabac|tabacs]] i en [[1914]] escomençaren les obres d'adaptació per a convertira-la en la sèu del Palau de Justícia. |
El edifici ocupa una gran illa de cases rectangular i les seues fronteres estan compostes per mur de [[rajola]] vist entre pilastres de pedra en sòcol almohadillat, i balcons en frontons rectes i curvos que s'obrin en el pis principal. La cornisa en balaustres, gallons i hornacines mostra encara un gust barroc, mentres la portada central es destaca del mur en forma de imafront i se remata en un conjunt escultòric en el que [[Carles III]] apareix entre dos Virtuts, obres de Ignaci Vergara. | El edifici ocupa una gran illa de cases rectangular i les seues fronteres estan compostes per mur de [[rajola]] vist entre pilastres de pedra en sòcol almohadillat, i balcons en frontons rectes i curvos que s'obrin en el pis principal. La cornisa en balaustres, gallons i hornacines mostra encara un gust barroc, mentres la portada central es destaca del mur en forma de imafront i se remata en un conjunt escultòric en el que [[Carles III]] apareix entre dos Virtuts, obres de Ignaci Vergara. | ||
Revisió de 11:10 12 abr 2017
El actual Palau de Justícia de la ciutat de Valéncia (Espanya) fon en son orige la Casa Aduana Real, construïda per orde de Carles III entre 1758 i 1802.
Per ella se canalisava tot el comerç que, provinent del mar, fea de Valéncia un dels centres econòmics del sigle XVIII.
En l'any 1828 se transformà en fàbrica de tabacs i en 1914 escomençaren les obres d'adaptació per a convertira-la en la sèu del Palau de Justícia.
El edifici ocupa una gran illa de cases rectangular i les seues fronteres estan compostes per mur de rajola vist entre pilastres de pedra en sòcol almohadillat, i balcons en frontons rectes i curvos que s'obrin en el pis principal. La cornisa en balaustres, gallons i hornacines mostra encara un gust barroc, mentres la portada central es destaca del mur en forma de imafront i se remata en un conjunt escultòric en el que Carles III apareix entre dos Virtuts, obres de Ignaci Vergara.
En el seu interior una escala monumental, d'un pur academicisme neoclàssic que recorda a les dels palaus, s'obri darrere de la porta, dividint en dos el pati porticat.
