Diferència entre les revisions de "República d'Irlanda"

Revisió de 08:46 20 set 2016

Éire Ireland

República d'Irlanda

Escut

Archiu:Irlanda-Mapa.png

Capital:

Dublin

Ciutat més poblada:

Dublin

Forma de Govern:

República

President:

Mary McAleese

Llengües:

irlandés (oficial), anglés.

Ubicació:

53 26 N 6 15 W 53° 26' N 6° 15' O

Altitut:

??

Superfície:

70.237 km2

Població:

4.062.235 hab.

Densitat:

47 hab/km2 (2007)

Gentilici:

Irlandés/ Irlandesa

Moneda:

Euro

Prefix Telefònic:

+353

Us Horari:

CET ((UTC) *

Domini de Internet:

.ie

Membre de:

ONU, UE, OSCE, CIN, OEI, COE.

Irlanda (Éire [ˈeːrʲə], en irlandés; Ireland, en anglés), és un país del noroest d' Europa que forma part de lUnió Europea (UE). La seua capital és Dublin (en irlandés: Baile Átha Cliath i en anglés: Dublin). En l'any 1949 es declarà l'estat irlandés com a la República d'Irlanda (en anglés Republic of Ireland, en irlandés: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels camps irlandesos.

L'illa d'Irlanda és pel seu tamany la tercera illa d'Europa,^[1] i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'Europa Continental, en la vertent occidental del Mar d'Irlanda, al oest de l'illa de Gran Bretanya, i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit, que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.

El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades Illes Britàniques), contra la costa del noroest d'Europa. El sext restant pertany a Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit i part de l'província irlandesa històrica de l'Ulster. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: Leinster (irlandés: Laighin), Ulster (irlandés: Cúige Uladh), Connacht (irlandés: Connachta) i Munster (irlandés: An Mhumhain).

Idioma

Els idiomes oficials són l' irlandés (Gaeilge), idioma celta natiu, i l'anglés, el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. Deprendre irlandés és obligatori en l'educació, pero l'anglés és amplament predominant. Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els Gaeltacht) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.^[2]

Música

En Irlanda es cuida molt la música tradicional irlandesa, pero a banda destaquen figures musicals de finals del sigle XX com Christy Moore, Pat Ingolsby, Shane MacGowan i Sinéad O'Connor. També destaca la banda de rock U2, The Corrs, The Cranberries, Bob Geldof, Gary Moore, Thin Lizzy, Horslips, Rory Gallagher, Westlife, Chris De Burgh i Van Morrison. En música més tradicional destaquen Enya, The Dubliners, Tara Blaise i The Chieftains entre atres, a banda de James Galway (flautiste clàssic).

Mitologia

Part de la mitologia del poble irlandés en la narració arturiana en la princesa irlandesa Isolda d'Irlanda (coneguda també com a Isolda la Justa i Isolda la Bella), que es filla del rei Anguish i d'Isolda, la regina mare. És un dels personages principals dels poemes Tristán de Béroul, Tomàs de Bretanya i Gottfried von Strassburg.

Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic Leprechaun, sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.^[3]

Referències

↑ Gran Bretanya és la primera, i Islàndia la segona.
↑ Espanyol, IDA Ireland, Consultat el 24 de setembre de 2008
↑ Leprechaun, Fades i llegendes, Consultat el 20 de setembre de 2008

Enllaços externs

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membres: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Croàcia \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \|Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburc \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Romania \| Suècia \| República Checa \| Chipre
Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Herzegovina \| Kosovo \| Montnegre \| Sèrbia

[1] Gran Bretanya és la primera, i Islàndia la segona.

[2] Espanyol, IDA Ireland, Consultat el 24 de setembre de 2008

[3] Leprechaun, Fades i llegendes, Consultat el 20 de setembre de 2008

[1]

[2]

[3]

@@ Llínea 31: / Llínea 31: @@
 El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
-=== Idioma ===
+== Idioma ==
 Els idiomes oficials són l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.
 Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant.
@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref>
-=== Música ===
+== Música ==
 En Irlanda es cuida molt la [[Música d'Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música més tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).
-=== Mitologia ===
+== Mitologia ==
 Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].