Protonotaria citrea
_(cropped).jpg)
La reinita protonotaria[1] (Protonotaria citrea) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Protonotaria. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i que inverna en el sur d'Amèrica del Nort, América Central, illes del Carib i nort i noroest d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
Aparte de reinita protonotaria (en Veneçola, Puerto Rico i Equador), se li denomina també reinita cabecidorada (en Colòmbia, Nicaragua i Costa Rica), chipe dorat[2] o chipe protonotario (en Mèxic), bijirita protonotaria (en Cuba), cigüita cap groc (en la República Dominicana) o #manegueta dorat (en Nicaragua).[3]
Distribució i hàbitat
L'àrea d'crío comprén la major part del surest d'Estats Units. És rara o absent en els monts Apalaches. Local i dispersa en tot el nort dels estats; absent o extremadament rara en Nova Anglaterra. Es reproduïx a lo llarc de la planura costera oriental des del sur de Nova Jersey fins al centre-nort de Florida, a l'oest fins al centre-este de Texas, el centre d'Oklahoma i l'est de Kansas. Seguix sent relativament abundant al nort fins al nort de Misuri, sur d'Illinois i sur d'Indiana. Menudes poblacions disperses per Ohio, Pennsilvània, este de Kentucky i centre nort de Tennessee. Relativament abundant a lo llarc de la vora sur del llac Michigan en el nort d'Illinois i suroest de Michigan. Absent de la costa suroest de la baïa de Chesapeake en #Virginia i de la costa atlàntica de Carolina del Nort, aixina com de la costa del golf de Mississipi, Luisiana i Texas. Restringida principalment a la planura aluvial del riu Mississipi cap al nort a través de l'oest d'Illinois i l'est d'Iowa fins al centre-este de Minnesota i l'oest de Wisconsin. Rara reproductora a lo llarc del riu Misuri en l'extrem surest de Nebraska. Poblacions molt menudes en el sur d'Ontario, Canadà.[4]
Durant els hiverns boreales migra cap al sur i ocupa la costa del golf de Mèxic del sur d'Estats Units i Mèxic, i la pendent caribenya de Belize, Guatemala i Hondures i també la pendent pacífica de Nicaragua, Costa Rica i Panamà. En el Carib s'establix en Anguilla, Barbados, Dominica, Guadalupe, Martinica, Puerto Rico, Sant Bartolomé, illes Vérgens i Trinitat i Tobago. En Amèrica del Sur ocupa la costa caribenya de Guayana Francesa, Surinam, Guyana, Veneçola, nort i oest de Colòmbia, cap al sur fins a l'extrem noroest d'Equador. Durant la migració es registra el seu passage per Aruba, Bahames, Cuba, Granada, Haití, República Dominicana, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos i Jamaica. Com errante rar i ocasional el El Salvador, Antigua y Barbuda, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines. I tan llunt com la Polinèsia Francesa.[5]
Esta espècie és considerada comuna i abundant en les seues hàbitats reprodutivos a on les característiques clau (i casi universals) són la presència d'aigua prop de zones boscoses en llocs adequats per a nius en cavitats d'arbres. El niu sol situar-se sobre o prop de grans masses d'aigua estancada o de moviment llent, inclosos boscs de fusta dura estacionalmente inundables, pantans de ciprer calp (Taxodium distichum) i grans rius o #llac. Durant la invernada ocupa principalment manglarés, a on sol ser l'espècie migratòria més abundant, junt en Seiurus noveboracensis. També es dona regularment en menor abundància en boscs tropicals secs, zones residencials i corredors arborats de rieres en pasturages propencs a zones costeres. A voltes es desplaça d'hàbitats més secs a hàbitats més humits, incloses les terres altes, en l'estació seca (giner a març). En altitutés fins als 1300 m.[4]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie P. citrea va ser descrita per primera volta pel naturaliste neerlandés Pieter Boddaert en 1783 baix el nom científic Motacilla citrea; el seu localitat tipo és: «Luisiana».[3]
El gènero Protonotaria va ser propost pel ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird en 1858, la espècie tipo definida per monotip és Motacilla protonotarius Gmelin, 1789,[6] en realitat un sinònim posterior de Motacilla citrea, actualment Protonotaria citrea.[4]
Etimologia
El nom genèric femení «Protonotaria» prové del nom específic de Motacilla «protonotarius», que en llatí tardà significa ‘protonotário’, un notari de la cort bizantina que vestia corfolls de color groc dorat; i el nom de l'espècie «citrea» prové del llatí «citreus» que significa ‘citrino’.[7]
Taxonomia
És monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de novembre de 2025. P. 456.
- ↑ Berlanga, H., Gómez de Silva, H., Vargas-Canals, V.M., Rodríguez-Contreras, V., Sánchez-González, L.A., Ortega-Álvarez, R. i Calderón-Parra, R. (2019). «Aus de Mèxic: Llista actualisada d'espècies i noms comuns.» CONABIO, Mèxic D.F.
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 26 de novembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Protonotaria citrea en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBaird1858 - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Protonotaria p. 318; citrea p. 109»