Vinalesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ermita de Santa Barbara, en Vinalesa

Vinalesa és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Es troba a la vora del barranc del Carraixet i conectada en Alfara del Patriarca i l'antiga carretera de Barcelona.

El terme municipal, d'1,5 km², està situat en l'Horta de Valéncia, a l'esquerra del barranc del Carraixet. Tot el terme, a excepció de dit barranc, és pràcticament pla, en una altitut mija de 14 m s. n. m. Està, ademés, travessat en la seua part nort per la séquia de Moncada, que creua el barranc gràcies a un sifó.​ Aparte del núcleu urbà, Vinalesa posseïx algunes cases disseminades.​

El terme municipal té una extensió de 159 ha. En l'actualitat, 137 ha corresponen a sol rústic dedicat a l'agricultura de regadiu. El sol urbà està ocupat per 22,4 ha lo que supon el 14,4 % del total del terme.

El clima de Vinalesa pertany al tipo mediterràneu, en temperatures suaus en hivern i caloroses en estiu. Les precipitacions són escasses donant-se pluges de forta intensitat horària en primavera i autumne. Té una temperatura mija de 17,3°.

Localitats llimítrofes

Llimita al oest en Alfara del Patriarca i Benifaraig, al nort en Foyos, al est en Foyos i Casas de Bárcena i al sur en Bonrepòs i Mirambell

Demografia

Conta en una població de 3.495 habitants en l'any 2023 segons el cens del INE.


Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011 2023
1.272 1.463 1.681 1.866 1.872 2.161 2.062 2.210 2.414 2.216 2.341 2.592 2.483 3.166 3.495

Economia

L'agricultura és relativament important, i en l'any 2001 concentrava a un 6,5 % de la població activa. En l'any 1997 estaven cultivades 109 ha, predominant les hortalices (42 ha), les creïlles (21 ha) i els cítrics (45 ha).

Vinalesa va albergar una de les primeres fàbriques de la Comunitat Valenciana, i eixa tradició va seguir en la década de 1930 en l'instalació de diverses fàbriques de rajoles. Pese a tot, l'indústria solament ocupava al 33,5 % de la població en l'any 2003.​ Els rams més destacats són l'alimentari, manufacturats de plàstics, indústries del paper i textil. El sector més important és el servicis, en un 60 % d'actius eixe mateix any.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Llibres D. Vicente Llatas Burgos, El Vilar
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa