Diferencia entre pàgines "Cultura valenciana" i "Túria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{destacat}}
+
<div style="line-height: 1em;">
 +
<!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
 +
|- align=center style="vertical-align: top;"
 +
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Túria'''
 +
|-
 +
| align=center colspan="2"|
 +
{| style="background: none;"
 +
|- align=center
 +
| [[Archiu:Rturbena.jpg|thumb|right|250px|Tram del Túria en [[Benaguasil]]]]
 +
|}
 +
----
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
| Llongitut:
 +
| 280 km
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
| Altura del naiximent: 
 +
| 1.680 msnm
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
| Cabal mig: 
 +
| 14 m&sup3;/s en [[Vilamarchant]]
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
| Superfície conca: 
 +
| 6393,6 km²
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
| Conca hidrogràfica: 
 +
| [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
| Països que travessa:
 +
| [[Espanya]]
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
| Desembocadura:
 +
| [[Mar Mediterràneu]]
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
| Ample desembocadura:
 +
| 225 m
 +
|}</div>
  
−
La '''cultura valenciana''' té les seues raïls en les influències que els diferents pobles han deixat despuix del seu pas per la [[península ibèrica]] a lo llarc dels sigles. Ademés, l'història, la geografia i la presència de la [[Mar Mediterrànea|mar mediterrànea]] ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual.
+
<noinclude>
  
−
Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tengut reflex en tots els camps: la [[Llengua valenciana|llengua]], la música, la gastronomia, el folclor, etc.
+
[[File:Paseo por el rio.JPG|thumb|right|250px|El Túria, en la [[Serra d'Albarracín]] en la [[província de Terol]], a on es conegut com riu Guadalaviar]]
 +
[[File:Albarracin river.JPG‎|thumb|right|250px|Atra vista del Túria al seu pas per la [[Serra d'Albarracín]].]]
 +
[[File:Puente Grande sobre el río Turia.jpg‎|thumb|right|250px|Pont sobre el Riu Túria al seu pas per ''[[Las Rinconadas]] ([[Santa Cruz de Moya]] '')]]
 +
[[File:Río Turia 01.JPG‎|thumb|right|250px|El Túria al seus pas per [[Riba-roja de Túria]]]]
 +
[[File:Parque de cabecera valencia.jpg|right|thumb|250px|Parc de capçalera]]
 +
[[File:Valencia rio turia03.jpg|thumb|right|250px|Pont damunt de l'antic caixer del Túria en Valéncia]]
 +
[[File:Fuente al Río Túria, Plaza de la Virgen, Valencia, España, 2014-06-30, DD 162.JPG|thumb|right|250px|Monument al riu Túria en la ciutat de [[Valéncia]]]]
  
−
== Llengua Valenciana ==
+
El '''Túria''' o '''Guadalaviar''' és un [[riu]] situat en l'est de la [[Península Ibèrica]]. Naix en la ''[[Muela de San Juan]] '', en el terme municipal de [[Guadalaviar]] en la [[província de Terol]], en l'entorn dels ''[[Montes Universales]] '' en la [[Serra d'Albarracín]]. Se li ha denominat '''[[Guadalaviar]] ''' des del [[sigle X]] aixina com actualment en el seu primer tram fins a la confluència en el riu [[Alfambra]] en la ciutat de [[Terol]]. Desemboca en la ciutat de [[Valéncia]] despuix de 280 km de recorregut.
−
{{AP|Llengua Valenciana}}
 
−
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del Valencià</center>]]
 
−
La llengua del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]] és la [[Idioma valencià|llengua valenciana]], símbol molt important de la cultura valenciana. És oficial segons 7.1 de l'Estatut d'Autonomia valencià.
 
  
−
Els seus orígens se remonten al [[llatí]] parlat i cultivat en terrenys ibers, que canviaren la seua llengua (Ibèric) pel llatí, que en el pas del temps anà evolucionant fins arribar a lo que hui coneixem com valencià.  
+
Conegut presuntament en época prerromana com ''Tirio'', prenent el nom de l'urbe íbera Tiris, propenca a la seua desembocadura, encara que no s'ha localisat encara este topònim.
  
−
Fon llengua molt important en la lliteratura, tant important com el famós llibre que va recórrer tota [[Europa]], [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], la primera [[Bíblia]] traduïda a una llengua romanç, de les primeres llengües en tindre un [[Sigle d'Or]] lliterari, ademés de ser la llengua d'un important regne mediterràneu i aragonés, el [[Regne de Valéncia]] i passar pel Vaticà en els [[Borja]].
+
{{Cita|"...i no llunt de la separació d'este riu, el riu Tirio rodeja la ciutadella de Tiris..."<br/>|[[Rufo Festo Avieno|Ora Maritima d'Avieno]]|estilo=Margin-left:1em;width:40%}}
  
−
Encara que el valencià no és llengua parlada en tot el territori valencià, n'hi han comarques denominades "de la zona castellaparlant" en les que el mossàrap (valencià) s'ha acabat perdent, com poden ser els Serrans, [[El Baix Segura]], [[La Foya de Bunyol]], [[La Plana d'Utiel]], etc.
+
== Topografia del riu ==
 +
Este és un característic riu mediterràneu, en grans diferencies de cabal en les distintes époques de l'any. Els aports hídrics se produïxen principalment per torrents i barrancs originats pels desgels en la zona del seu naiximent i per les fortes tormentes que se produïxen en la seua conca hidrogràfica.
  
−
== Deport ==
+
Degut a les seues peculiaritats, tant pels seus diferenciats aspectes orogràfics com a les seues diferencies de cabals hidràulics, se diferencien vàries zones o trams.
−
=== Pilota Valenciana ===
 
−
{{AP|Pilota valenciana}}
 
−
[[Image:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|200px|left|thumb|"Joc de pilota", del pintor [[Josep Bru i Albinyana]].]]
 
−
El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. L'importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
 
  
−
A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com son el [[Tir i arrossegament]], deport tradicional del camp valencià en la participació d'un [[cavall]] o haca, i les [[birles valencianes]], que estan en procés de recuperació.  
+
=== Des del seu naiximent fins a la [[província de Valéncia]] ===
 +
El seu naiximent, com ya hem dit, se produïx en l'entorn dels ''Montes Universales'', recollint els seus aports de les torrenteres i barrancs com el de la [[Serra del Tremedal]] i la [[Serra de Jabalón]]. En [[Tramacastilla]] recull les aigües del riu [[Garganta]].
  
−
Atres deports característics son la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del Circuit de [[Chest]] a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobre tot en les zones rurals.
+
Fins a la localitat de [[Gea d'Albarracín]], el riu conserva una temperatura i purea d'aigües ideals per a la cria de la [[truita|truita autòctona]].
  
−
=== Tir i arrastre ===
+
En la mateixa capital de [[Terol]], rep les aigües del riu [[Alfambra]], següent este un dels seus principals afluents, a pesar de que en époques estivals disminuïx considerablement els seus aports.
−
{{AP|Tir i arrastre}}
+
Fins a este punt se li denomina Guadalaviar, i a partir d'ací rep també el nom de Túria.
  
−
[[Image:Tir_i_arrossegament.jpg|thumb|180px|Competició de '''Tir i arrastre''' en [[Pedralba]]]]
+
En [[Villel]] recull les aigües del riu [[Camarena]] i ya en el [[Racó d'Ademús]] en la [[província de Valéncia]], té com afluents al riu [[Riodeva]], [[Ebrón]] i [[Bohílgues]].
  
−
El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua practica està estesa per tot el territori valencià.
+
Abandona el [[Racó d'Ademús]] per a entrar en [[Santa Cruz de Moya]] en la [[província de Conca]], on se troba en les aigües salines del riu [[Arcos]].
  
−
L'orige d'este deport valencià pareix que te el seu orige en els anys quaranta del [[sigle XX]], en la fira d'animals que es celebrava en Valéncia dins de l'antic llit del riu Túria.
+
Poc més allà del seu pas per [[Las Rinconadas]] el seu llit transcorre baix un majestuós pont construït a mitat del [[sigle XX]], despuix del qual entra de nou en la [[província de Valéncia]].
  
−
S'utilisen els cavalls de camp o percherons, grans, forts i robusts, que arrosseguen treballant grans pesos, i que estan familiarisats en l'esforç.
+
=== Transcurs per les comarques de l'alt Túria ===
 +
Lo agrest del terreny impedix l'aprofitament de l'aigua, el riu discorre encaixonat per diverses atalayes, aplegant a ser de difícil accés el seu llit.
  
−
== Festivitats ==
+
No obstant, comença el seu major aprofitament per a rec en el ''Canal Camp de Túria'' que rega les zones de [[Llíria]], [[Casinos]] i [[Bétera]].
−
=== 9 d'Octubre, Dia Nacional valencià ===
 
−
{{AP|9 d'Octubre}}
 
−
[[Image:Dia del regne de valencia baixada de senyera.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia.]]
 
−
El [[9 d'Octubre]] es el Dia de la [[Comunitat Valenciana]] i en el se commemora l'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en [[1238]].
 
  
−
La celebració a nivell local de Valéncia, és una celebració en una llarga tradició des del [[sigle XIV]] en el rei [[Jaume II]]. En canvi, a nivell de tot el territori valencià, es tracta d'una celebració institucional mes recent, que te el seu orige en l'autonomia i pre-autonomia valenciana, al declarar-se el 9 d'Octubre com a dia Oficial de la Comunitat Valenciana.
+
Més avall se troba en l'afluent [[riu El Reatillo]], que degut al seu cabal és més similar a un [[Torrent (hidrografia)|torrent]], que a la categoria de riu per la que se reconeix.
  
−
La conquista cristiana del [[Regne de Valéncia]] no se culminà fins a l'any [[1304]]-[[1305]] en la Sentència Arbitral de Torrelles i del Tractat d'[[Elig]], i el territori actual no s'unificà fins al [[1851]] en l'incorporació de les disputades [[Requena]] i [[Utiel]]; pero el 9 d'octubre se trià com a data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.
+
=== [[Parc Natural del Túria|La Vega i horta valenciana]] ===
 +
A partir d'ací hi ha regades més de 12.000 ha en les seues aigües en las comarques del [[Camp de Túria]] i l'[[Horta de Valéncia]].
  
−
=== La mocadorada ===
+
Existixen varios proyectes sobre esta zona, tant d'urbanisació com de protecció de l'entorn, havent-se creat el [[Parc natural del Túria|parc natural]], que conferix un dels més grans parcs naturals urbans.
−
{{AP|Mocaorà}}
 
  
−
[[Image:Mocadora2.jpg|thumb|right|200px|<center>Mocadorà en piuleta i tronador</center>]]
+
El parc natural abarca 15 térmens municipals per on passa el riu Túria des de la ciutat de [[Valéncia]] fins a [[Pedralba]], passant per [[Mislata]], [[Quart de Poblet]], [[Manises]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]], [[L'Eliana]], [[La Pobla de Vallbona]], [[Sant Antoni de Benaixeve]], [[Benaguasil]], [[Llíria]], [[Vilamarchant]] i [[Chest]].
  
−
El [[Nou d'Octubre|9 d'octubre]] és també la festivitat de [[Sant Donís]], considerat tradicionalment el patró dels enamorats per lo que és costum en este dia regalar la [[mocadorada]], un mocador de [[seda]] nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians.  
+
=== La seua desembocadura en Valéncia capital ===
 +
[[File:Río Turia. Desembocadura 1.JPG|thumb|250px|Desembocadura del riu Túria]]
 +
Són famoses les seues inundacions, en especial la del [[14 d'octubre]] de [[1957]], coneguda com la [[Gran riuada de Valéncia]], que en un cabal de 3.700 m&sup3;/s inundà gran part de la ciutat de [[Valéncia]] produint un [[caos]] en la població.
  
−
Estos dolços consistixen en els tradicionals pasticets denominats Piuleta i Tronador -chicotetes barres de [[massapà]], fet en parts iguals d'[[armela]] i [[sucre]] farcides de rovell-, junt a chicotets massapans en forma de tot tipo de frutes i aliments.
+
Este fet feu crear un proyecte per a desviar dit llit i evitar posteriors inundacions, aixina mateix procurava a la ciutat generar noves infraestructures per al creiximent de la ciutat. Este proyecte se materialisà en la construcció d'un nou llit desviant-lo pel sur de la ciutat, conegut com [[Pla Sur]]; dit llit aparentment està sec, degut a que a soles discorre cabal per ell durant les creixcudes, puix els cabals ordinaris s'utilisen per al regadiu de la [[Vega de Valéncia]] en les preses de les sequies des de l'[[Assut del Repartiment]].
  
−
=== Les falles ===
+
L'antic llit que passa per la zona centre de la ciutat s'ha convertit en un espai lúdic-cultural, el [[Jardí del Túria]], que no té referents en ninguna atra latitut, on podem trobar grans espais ajardinats, zones deportives, sales d'exposicions, auditoris oberts i la [[Ciutat de les Arts i de les Ciències]].
−
{{AP|Falles}}
 
−
[[Image:Valenciana.jpg|thumb|right|200px|<center>Falla</center>]]
 
−
Les [[Falles]] és una festa celebrada el del 15 al 19 de [[març]] en moltes ciutats i pobles del Regne, entre elles principalment en [[Valéncia]], [[Borriana]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Gandia]] i [[Torrent]]. També dites festes josefines o festes de [[Sant Josep]] se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional. La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com [[ninots]] i composicions d'elements. A lo llarc de l'història els materials han anat evolucionant, pero tradicionalment, estos ninots eren de fusta i cartó. Actualment les figures més voluminoses se fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.
 
  
−
=== La Magdalena ===
+
<center>
−
{{AP|La Magdalena}}
+
----
−
[[Archiu:Gaiata1.jpg|thumb|left|200px|<center>Gayata en les Festes de la Magdalena de [[Castelló de la Plana]].</center>]]
+
''Zona lúdica del riu Túria al seu pas per Valéncia:''
−
Les [[Festes de la Magdalena]] són les festes majors de [[Castelló de la Plana]]. En elles se commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del tossal de la Magdalena fins al pla fèrtil llitoral en l'any [[1251]]. Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de la [[Quaresma]].
+
<gallery>
 +
Archiu:Parc de Capçalera de València, canal del llac.JPG|thumb|[[Parc de Capçalera]]
 +
Archiu:Zlutur1.jpg|Camps de fútbol
 +
Archiu:Zlutur2.jpg|Zona de patinaje
 +
Archiu:Gulliver-themed playground.jpg|Jardí del Parc Gulliver|El Gulliver
 +
Archiu:Zlutur3.jpg|[[Ciutat de les Arts i les Ciències]]
 +
Archiu:Zlutur4.jpg|[[L'Oceanogràfic]]
 +
</gallery>
 +
</center>
  
−
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents:
+
== Senyes hidrogràfiques i infraestructures ==
 +
El seu règim és mediterràneu i presenta un cabal escàs, en una mija de 14 m&sup3;/s en [[Vilamarchant]], aigües cap amunt de [[Valéncia]].
  
−
*[[Romeria de les Canyes]], el primer dumenge se celebra la romeria, el poble torna als seus origens, la Magdalena.
+
== Pantans i preses ==
−
*[[Pregó]], el primer dissabte de festes. Una cavalcata d'estil costumiste. Mostra la mitologia, l'història, les costums i tradicions.
+
*[[Pantà de l'Arquillo de San Blas]], de 22 hm&sup3;
−
*[[Desfilada de gayates]], les gayates junt a les seues comissions desfilen pels carrers del centre de Castelló.   
+
*Presa de los Alcamines, (en construcció), de 16 hm&sup3;
−
*[[Mascletà|Mascletaes]], durant tota la semana de festes, a les 14:00 en la plaça del Primer Molí.
+
*[[Pantà de Benaixeve]], de 228 hm&sup3;
−
*Castells de fòcs, comencen en torn a les 23:00h, des de la zona del Pau Gumbau, al nort-est de la ciutat.
+
*[[Pantà de Loriguilla]], de 71 hm&sup3;
−
*Bous al carrer.
 
−
*Fira infantil: La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
 
−
*La fira alternativa: a partir del dijous en els jardins del Auditori.
 
−
*Mesó del vi: Situat en la Avinguda Blasco Ibáñez, part nort-est de la ciutat.
 
−
*Mesó de la tapa i la cervesa: En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
 
−
*Concerts de música: En el recint de concerts, junt a la Avinguda del Mar i Ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, al voltant de la mija nit.
 
  
−
=== Fogueres de Sant Joan ===
+
== Enllaços externs ==
−
{{AP|Fogueres de Sant Joan}}
+
*[http://www.chj.es/turia.htm Sistema d'explotació del Túria - Pàgina de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer]
  
−
[[Image:Fogueres_de_sant_joan.jpg|thumb|200px|Foguera durant les '''Fogueres de Sant Joan''', en [[Alacant]].]]
+
== Referències ==
 +
{{Traduït de|es|Río_Turia}}
  
−
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en l'any [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
+
[[Categoria:Riu Túria]]
−
 
+
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
−
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
 
−
 
 
−
Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Fòc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.
 
−
 
 
−
Les fogueres se cremen en Alacant la nit del [[24 de juny]], el dia següent a la nit de [[Sant Joan]], moment de la crema tradicional de fogueres en el rest d'Espanya. Degut a la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen la evolució del foc banyen en en aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
 
−
 
 
−
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la [[província d'Alacant]] (i prop d'Alacant ciutat).
 
−
 
 
−
=== Els moros i cristians ===
 
−
{{AP|Moros i Cristians}}
 
−
[[Image:fila moros i cristians.jpg|thumb|right|200px|<center>Filà de Sant Vicent del Raspeig.</center>]]
 
−
La festa de [[Moros i Cristians]] és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.
 
−
 
 
−
L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del [[sigle XV]]. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del sigles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.
 
−
 
 
−
=== Semana Santa ===
 
−
{{AP|Semana Santa}}
 
−
[[File:NtraSradelaSoledadSemanaSantaAlzira.jpg|thumb|Nostra senyora de la Soletat d'[[Alzira]]]]
 
−
La '''Semana Santa''' és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de [[Jesús de Nazaret]] o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Dona començament el Dumenge de Rams i finalisa el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció.
 
−
 
 
−
Va precedida per la [[Quaresma]], que culmina en la [[Semana Santa|Semana de Passió]] i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
 
−
 
 
−
La Semana Santa conta en celebracions pròpies que recorden l'institució de la eucaristia en el Dijous Sant, la Crucifixió de Jesús i sa Mort el Divendres Sant i la seua Resurrecció en la Vigília Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Dumenge de Resurrecció.
 
−
 
 
−
Durant la Semana Santa tenen lloc numeroses mostres de religiositat popular en tot lo Regne de Valéncia, destacant les processons i les representacions de la Passió de localitats com [[Alacant]], [[Alzira]], [[Benetússer]], [[Elig]], [[Moncada]], [[Nules]], [[Oriola]], [[Valéncia]] i [[Torrent]], entre atres.
 
−
 
 
−
=== La Cordà ===
 
−
{{AP|La Cordà}}
 
−
[[Image:Corda de paterna.jpg|thumb|right|200px|<center>Cordà de Paterna</center>]]
 
−
Una [[cordà]] és una manifestació pirotècnica, generalment nocturna, consistent en un grup de coets bufats, penjats en una corda anudadura de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant. A part, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremades, van agarrant-lo i llançant-los al aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat.
 
−
 
 
−
Este tipo de manifestació se sol celebrar en les festes majors de pobles com [[Paterna]] i [[Elig]] encara que s'ha estés per tot el territori valencià.
 
−
 
 
−
=== Bous al Carrer ===
 
−
{{AP|Bous al carrer}}
 
−
[[Image:Bous albocasser.jpg|thumb|left|200px|<center>Bous en [[Albocàsser]].</center>]]
 
−
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'[[any]], encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
 
−
 
 
−
== Balls tradicionals ==
 
−
=== Moixaranga ===
 
−
{{AP|Moixaranga}}
 
−
[[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|<center>Una Moixaranga en Algemesí</center>]]
 
−
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que es preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).
 
−
 
 
−
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).
 
−
 
 
−
La moixaranga al igual que els castellers catalans i la Danze de Tauste, prové de la [[Moixiganga]], dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.
 
−
 
 
−
=== Jagants i Nanos ===
 
−
{{AP|Jagants i Nanos}}
 
−
[[Image:Jagants i cabecuts dontinyent.jpg|thumb|right|200px|<center>Jagants i Cabuts d'[[Ontinyent]].</center>]]
 
−
Els jagants i nanos o cabuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del [[Regne de Valéncia]]. La tradició consistix en traure en desfilada certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.
 
−
 
 
−
Els jagants són figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. Esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants (jagant i jaganta). Els pobles grans o més rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la reina fundadors. Mentres que en els cabuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en [[Morella]] per eixemple), personages que ballen simulant e l'estar pujat en un cavall.
 
−
 
 
−
=== Jota valenciana ===
 
−
{{AP|Balls valencians}}
 
−
[[Image:jotavalenciana.jpg|thumb|left|250px|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]].</center>]]
 
−
 
 
−
El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que són propis del poble valencià, be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació.
 
−
 
 
−
Els diferents estils que nos han arribat fins hui són jotes, uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.
 
−
 
 
−
La [[jota valenciana]] recorda als balls de saló pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina, la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de Carlet o "u i dos", la de Villena, entre atres.
 
−
 
 
−
== Gastronomia ==
 
−
{{AP|Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
 
−
[[Image:paellavalenciana.jpg|thumb|right|200px|<center>[[Paella valenciana]].</center>]]
 
−
La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en la Comunitat Valenciana. Ingredients habituals són l'[[arròs]], verdura, peixcat, fiambre, especialment les anguiles de l'[[Albufera]] ([[all i pebre]]), i marisc.
 
−
 
 
−
El plat més conegut és la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i Iberoamèrica.
 
−
 
 
−
No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics son molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant sigles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.
 
−
 
 
−
=== Arrossos ===
 
−
 
 
−
[[Image:Aforn.jpg|thumb|right|200px|<center>Arròs al forn</center>]]
 
−
 
 
−
[[Image:arrosabanda.jpg|thumb|right|200px|<center>Arròs a banda</center>]]
 
−
 
 
−
La majoria dels plats valencians duen arròs ya que [[Valéncia]] té hortes d'arròs molt importants en [[Espanya]] i el món. El plat valencià fet en arròs més famós es la [[Paella valenciana]], estesa per tot lo món a dia de hui. Té les seues variants segons les zones, per eixemple anant cap al sur com en la Marina podem trobar una varietat de marisc que també s'ha estés molt per tota Valéncia i el món, en conte de dur pollastre, conill i/o ànet du diferents mariscs típics de la zona, també n'hi han variants de montanya, fetes en més verdura com per eixemple pimentó.
 
−
 
 
−
També podem trobar per eixemple [[arròs al forn]], que se fa en arròs, creïlla i carn de porc i/o pollastre i se fa al forn (d'ahí el seu nom). També s'ha fet molt popular sobre tot en la zona de l'[[Horta de Valéncia]], l'[[arròs a banda]], fet en arròs i trossos de calamar o atres mariscs  i moluscs.
 
−
 
 
−
=== Entrants ===
 
−
==== Formages ====
 
−
Al ser el clima valencià, un clima sec, no n'hi ha molta varietat de formages. Entre els formages que podem trobar en el Regne de Valéncia estan el [[formage blanquet]] o [[formage de cassoleta]] entre atres, tots ells tendres.
 
−
 
 
−
==== Fiambre ====
 
−
Són en el Regne de Valéncia molt tradicionals els fiambres principalment les llonganices (principalment la [[llonganiça tendra]] i  la [[llonganiça de Pasqua]]) ademés del [[botifarró]]. Estos fiambres normalment acompanyen al plat principal, fan d'entrant o se mengen en un entrepà.
 
−
 
 
−
=== Dolços ===
 
−
==== Mona de Pasqua ====
 
−
{{AP|Mona de Pasqua}}
 
−
[[Image:monavalenciana.jpg|thumb|left|180px|<center>'''Mona típica valenciana'''</center>]]
 
−
És molt típica l'elaboració d'una mona de pa cremat en [[Pasqua]]. L'elaboració més important d'este dolç es troba en la localitat d'[[Albuixech]].
 
−
 
 
−
==== Coques ====
 
−
{{AP|Coca salada}}
 
−
És difícil definir les coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o vàries típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles.
 
−
 
 
−
==== Torrons ====
 
−
{{AP|Torró}}
 
−
Sens dubte el torró és el dolç valencià més conegut, sent sobretot el més valorat l'elaborat en la localitat de [[Xixona]] ([[L'Alacantí]]) havent-ne dos varietats importants, el torró moll i el torró dur, abdós fets en armeles, tradició importada pels àraps.
 
−
 
 
−
=== Begudes ===
 
−
{{AP|Orchata}}
 
−
 
 
−
[[File:Horchata de chufa 2.jpg|thumb|Orchata i [[fartons]]]]
 
−
 
 
−
Per una banda tenim la beguda no alcohòlica valenciana per excelència, l'[[orchata]] de [[chufa]], sent molt important el cultiu d'este tubèrcul (la chufa) en [[Alboraya]] i [[Aldaya]].
 
−
 
 
−
I per atra banda tenim les begudes alcohòliques tals com l'[[aigua de Valéncia]], la [[mistela]], la [[cassalla]] ademés de diferents vins en denominació d'orige ademés de cava de la comarca de [[Requena-Utiel]].
 
−
 
 
−
== Vore també ==
 
−
*[[Regne de Valéncia]]
 
−
*[[Comunitat Valenciana]]
 
−
*[[Llengua Valenciana]]
 
−
*[[Sigle d'Or valencià]]
 
−
*[[Valencians]]
 
−
 
 
−
{{Regne de Valéncia}}
 
−
 
 
−
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 
−
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
 

Revisió de 18:23 23 maig 2021

Túria
Tram del Túria en Benaguasil
Llongitut: 280 km
Altura del naiximent: 1.680 msnm
Cabal mig: 14 m³/s en Vilamarchant
Superfície conca: 6393,6 km²
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Mar Mediterràneu
Ample desembocadura: 225 m


El Túria, en la Serra d'Albarracín en la província de Terol, a on es conegut com riu Guadalaviar
Atra vista del Túria al seu pas per la Serra d'Albarracín.
Pont sobre el Riu Túria al seu pas per Las Rinconadas (Santa Cruz de Moya )
El Túria al seus pas per Riba-roja de Túria
Parc de capçalera
Pont damunt de l'antic caixer del Túria en Valéncia
Monument al riu Túria en la ciutat de Valéncia

El Túria o Guadalaviar és un riu situat en l'est de la Península Ibèrica. Naix en la Muela de San Juan , en el terme municipal de Guadalaviar en la província de Terol, en l'entorn dels Montes Universales en la Serra d'Albarracín. Se li ha denominat Guadalaviar des del sigle X aixina com actualment en el seu primer tram fins a la confluència en el riu Alfambra en la ciutat de Terol. Desemboca en la ciutat de Valéncia despuix de 280 km de recorregut.

Conegut presuntament en época prerromana com Tirio, prenent el nom de l'urbe íbera Tiris, propenca a la seua desembocadura, encara que no s'ha localisat encara este topònim.

"...i no llunt de la separació d'este riu, el riu Tirio rodeja la ciutadella de Tiris..."

Topografia del riu

Este és un característic riu mediterràneu, en grans diferencies de cabal en les distintes époques de l'any. Els aports hídrics se produïxen principalment per torrents i barrancs originats pels desgels en la zona del seu naiximent i per les fortes tormentes que se produïxen en la seua conca hidrogràfica.

Degut a les seues peculiaritats, tant pels seus diferenciats aspectes orogràfics com a les seues diferencies de cabals hidràulics, se diferencien vàries zones o trams.

Des del seu naiximent fins a la província de Valéncia

El seu naiximent, com ya hem dit, se produïx en l'entorn dels Montes Universales, recollint els seus aports de les torrenteres i barrancs com el de la Serra del Tremedal i la Serra de Jabalón. En Tramacastilla recull les aigües del riu Garganta.

Fins a la localitat de Gea d'Albarracín, el riu conserva una temperatura i purea d'aigües ideals per a la cria de la truita autòctona.

En la mateixa capital de Terol, rep les aigües del riu Alfambra, següent este un dels seus principals afluents, a pesar de que en époques estivals disminuïx considerablement els seus aports. Fins a este punt se li denomina Guadalaviar, i a partir d'ací rep també el nom de Túria.

En Villel recull les aigües del riu Camarena i ya en el Racó d'Ademús en la província de Valéncia, té com afluents al riu Riodeva, Ebrón i Bohílgues.

Abandona el Racó d'Ademús per a entrar en Santa Cruz de Moya en la província de Conca, on se troba en les aigües salines del riu Arcos.

Poc més allà del seu pas per Las Rinconadas el seu llit transcorre baix un majestuós pont construït a mitat del sigle XX, despuix del qual entra de nou en la província de Valéncia.

Transcurs per les comarques de l'alt Túria

Lo agrest del terreny impedix l'aprofitament de l'aigua, el riu discorre encaixonat per diverses atalayes, aplegant a ser de difícil accés el seu llit.

No obstant, comença el seu major aprofitament per a rec en el Canal Camp de Túria que rega les zones de Llíria, Casinos i Bétera.

Més avall se troba en l'afluent riu El Reatillo, que degut al seu cabal és més similar a un torrent, que a la categoria de riu per la que se reconeix.

La Vega i horta valenciana

A partir d'ací hi ha regades més de 12.000 ha en les seues aigües en las comarques del Camp de Túria i l'Horta de Valéncia.

Existixen varios proyectes sobre esta zona, tant d'urbanisació com de protecció de l'entorn, havent-se creat el parc natural, que conferix un dels més grans parcs naturals urbans.

El parc natural abarca 15 térmens municipals per on passa el riu Túria des de la ciutat de Valéncia fins a Pedralba, passant per Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ribarroja del Túria, L'Eliana, La Pobla de Vallbona, Sant Antoni de Benaixeve, Benaguasil, Llíria, Vilamarchant i Chest.

La seua desembocadura en Valéncia capital

Desembocadura del riu Túria

Són famoses les seues inundacions, en especial la del 14 d'octubre de 1957, coneguda com la Gran riuada de Valéncia, que en un cabal de 3.700 m³/s inundà gran part de la ciutat de Valéncia produint un caos en la població.

Este fet feu crear un proyecte per a desviar dit llit i evitar posteriors inundacions, aixina mateix procurava a la ciutat generar noves infraestructures per al creiximent de la ciutat. Este proyecte se materialisà en la construcció d'un nou llit desviant-lo pel sur de la ciutat, conegut com Pla Sur; dit llit aparentment està sec, degut a que a soles discorre cabal per ell durant les creixcudes, puix els cabals ordinaris s'utilisen per al regadiu de la Vega de Valéncia en les preses de les sequies des de l'Assut del Repartiment.

L'antic llit que passa per la zona centre de la ciutat s'ha convertit en un espai lúdic-cultural, el Jardí del Túria, que no té referents en ninguna atra latitut, on podem trobar grans espais ajardinats, zones deportives, sales d'exposicions, auditoris oberts i la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Zona lúdica del riu Túria al seu pas per Valéncia:

Senyes hidrogràfiques i infraestructures

El seu règim és mediterràneu i presenta un cabal escàs, en una mija de 14 m³/s en Vilamarchant, aigües cap amunt de Valéncia.

Pantans i preses

Enllaços externs

Referències

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_valenciana&oldid=172947»