Anar al contingut

Zamudíes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els '___protected_title_0___' (àrap ثمود ___protected_title_1___ /θæˈmuːd/) o '___protected_title_2___' varen ser una antiga tribu àrap que va poblar l'Hiyaz, coneguda des de el VIII fins a prop de l'época de Mahoma.[1] La civilisació zamud estava ubicada en el nort d'Aràbia. Encara que es creu que es varen originar en el sur de la península, la tradició àrap els situa en el nort, assentats en les ales del mont Athlab, prop de Mada'in Saleh.

S'han trobat numerosos petroglifos i pintures rupestres zamúdicas en el Mont Athlab i en tot el centre d'Aràbia.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Preislámica

[editar | editar còdic]

Com a font preislámica, la referència més antiga coneguda dels Zamudíes és una inscripció en Dur-Sharrukin del 715 a. C. dels Anals del rei assiri Sargón II,[3] que els menciona com els "Ta-mu-vaig donar", junt als Efá, els "Ibadidi" i els "Marsimani" com a part de el "els àraps distants que habitaven en el desert, que no coneixien ni a supervisors ni a funcionaris i no havien entregat tribut a cap rei." Sargón va derrotar a estes tribus, d'acort en els seus Anals, i les va deportar a Samaria.[4] El historiador israelita Eph'al qüestiona la plausibilitat del relat de Sargón, ya que la brevetat del relat de Sargón sembla estar en desacort en el fet de que eixa campanya, en les profunditats d'Aràbia, hauria segut una de les guerres més llargues en el història asiria i perque no es fa cap menció al saqueig. Eph'al, en canvi, especula que els Zamudíes i atres tribus àraps varen poder haver fet acorts en Sargón per a comerciar en Samaria, lo que els historiadors assiris "varen embellir" al seu favor com a sumissió.[5]

Una carta, supervivent, de Nabonido, rei de Babilonia de el VI, inclou una orde de que un "Et-mu-dona-a Ar-ba-a-a", aparentment un 'àrap zamudí', rebera varis talents d'argent. Esta persona, provablement fora un comerciant o funcionari al servici de la cort babilònica.[6]

Els zamudíes també són mencionats en fonts clàssiques. Són citats en Sobre la Mar Eritreo d'Agatárquidas, de el II, a on s'informa que els àraps zamudíes llavors habitaven una 'costa gran i pedregosa' de la llínea costera àrap, al sur del Golf de Aqaba.[7][8] En un passage alguna cosa confús, Plinio el Vell, historiador romà de el I, els ubica en la ciutat interior, encara no identificada, de 'Baclanaza'. Ptolomeo, que va viure en el II, va escriure que la tribu 'Thamuditai' habitava la costa de la Mar Rojo i la tribu 'Thamoudenoi' vivia en l'interior del noroest d'Aràbia —una de les tribus o abdós, poden ser referències als zamudíes— mentres que el seu contemporàneu Urani creïa que els zamudíes eren veïns dels nabateos.[9] També va haver zamudíes que es varen unir als eixèrcits romans com auxiliares, i el Notitia Dignitatum menciona dos unitats de guerrers zamudíes que varen servir al Imperi romà, un en Egipte i l'atre en Palestina.[10]


Els zamudíes són mencionats en poca freqüència en les fonts àraps indígenes contemporànees, encara que dos inscripcions safaíticas tallades en algun moment entre el I i el IV es referixen a el "any de la guerra entre els Gšm i la tribu dels Zamudíes [snt ḥrb gšm ʾl ṯmd]".[11] Una excepció notable està en un temple en al-Ruwāfa en el noroest d'Aràbia Saudita, construït pels mateixos zamudíes en la década dels 160.[12] Les importants inscripcions del temple (en grec antic i arameo nabateo) afirmen que va ser construït per un sacerdot cridat Šʿdt dels 'zamudíes de Robathū' para ʾlhʾ, aparentment la deidad patrona de la tribu, en el respal del govern romà. Robathū és provablement el nom antic de l'actual al-Ruwāfa.[13] Els zamudíes en qüestió eren tropes auxiliars romanes, com diu explícitament l'inscripció:

Pel benestar dels governants del món sancer ... Marco Aurelio Antonino i Lucio Vero, conquistadors dels armenis. Est és el temple que va ser construït per la tribu dels zamudíes, els líders de la seua unitat, per a que poguera ser establit per les seues mans i ser el seu lloc de veneració per a sempre ... en el respal del governador Antistio Advento.[14]

Se'ls coneix com Tamudaei en els escrits d'Aristón de Quíos, Claudio Ptolomeo i Plinio el Vell.[15]

Islàmica

[editar | editar còdic]

A pesar de la presència d'una tribu anomenada zamudí fins a el IV, els poetes àraps de el VI les obres de la qual es conserven en fonts islàmiques ya es referien als zamudíes com una tribu antiga i perduda fa molt temps, el mateix nom del qual recordava la fugacitat de totes les coses.[16] També és possible que els zamudíes no anaren una sola tribu, i que atres tribus prengueren el seu nom en acabant de que la tribu original en eixe nom s'haguera extinguit.[10]

Segons la tradició islàmica, els zamudíes varen existir molt abans que estos, que els seus ancestros es diu que són Iram i Ars (identificats com els bíblics Aram i el seu fill Uz).[17]

El Corán

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que el ʿĀd, el Corán menciona el Thamud en la Sura Al-A'raf en el context de varis profetes que varen advertir al seu poble del juí venidor. Els versos advertixen als Thamud de que s'alarmen per la destrucció de ʿĀd:Este versícul sugerix algun tipo de relació entre els ʿĀd i els Zamudíes, i els ʿĀd inclús varen poder haver segut part de Zamudi. No obstant, els ʿĀd vivien en la regió d'Hadramaut (en l'actual Yemen), a diferència de Thamud, que vivia en la regió d'Hiyaz (en l'actual Aràbia Saudita). Tradicionalment es va considerar a les gents de Nuh (Noé) com els antepassats dels ʿĀd, i segons pareix, els ʿĀd eren vists com ancestros dels Zamudíes.

Els ʿĀd vivien en el sur de la península aràbiga.

Una miqueta més alvance del passage citat anteriorment, el Corán diu:

En la sura Al-Qamar diu: «De fet, els enviem un chillido [és dir, una explosió del cel], i es varen convertir en fragments de branques seques d'una ploma [animal].[18]

Ibn Jaldún

[editar | editar còdic]

El historiador i erudit Ibn Jaldún també menciona als zamudíes vàries voltes en la seua història universal ___protected_title_4___ (àrap كتاب العبر, el «Llibre de Lliçons») escrit a fins de el XIV, pero solament breument, brindant informació llimitada respecte a estos.

Açò pot ilustrar-se en lo que va succeir entre les nacions. Quan l'autoritat real de ʿĀd va ser eliminada, els seus germans, els Thamud, es varen fer càrrec. Varen ser succeït, a la seua volta, pels seus germans, els amalecitas. Els amalecitas varen ser succeïts pels seus germans, els homeritas. Els homeritas varen ser succeïts pels seus germans, els Tubba, que pertanyien als homeritas. Ells, igualment, varen ser succeïts pels Adhwa'. Aixina va ser com els Mudar va aplegar al poder.
Muqaddimah ("Introducció"), capítul II[19]
En Yemen, al-Bahrayn, Oman i Al-Jazirah han estat en possessió dels àraps durant mils d'anys, el domini d'estes àrees ha pertanygut a diferents nacions [àraps] en successió. També varen fundar ciutats i pobles i varen promoure el desenroll de la cultura sedentaria i el lux al més alt grau. Entre tals nacions estaven els ‘Ad i els Thamud, els Amalecitas i els Himyar despuix d'ells, els Tubba i els atres governants del sur d'Aràbia [Adhwa]. Va haver un llarc periodo d'autoritat real i cultura sedentaria. La coloració [cultura sedentaria] es va establir fermament. L'artesania es va fer abundant i fermament arraïlada. No varen ser eliminats simultàneament en la dinastia [cada governant], com hem dit. Han permaneixcut i sempre s'han renovat fins a este moment, i s'han convertit en l'especialitat d'eixa àrea. Estes artesania [yemenés] són teles brodades, teles a ralles i penyores i sedes finament teixides.
Muqaddimah capítul V[20]

Escritura zamúdica

[editar | editar còdic]

S'ha trobat una seqüència de lletres gràficament similar al alfabet semítico, a la que s'ha denominat zamúdica, en el sur d'Aràbia i en tot el Hiyaz.[21] es va identificar per primera volta en una regió del nort central de Yemen que es coneix com Zamud, que està unida al nort pel Rub' al Jali, al sur per Hadramaut i a l'oest per Shabwa. Este sistema d'escritura du el nom del lloc a on es va descobrir per primera volta, no es relaciona en els zamudíes. Les inscripcions en zamúdico provenen principalment del nort d'Aràbia Saudita, pero es poden trobar en tota la península aràbiga.[22]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ephʻa el, Israel (1982). The Ancient Arabs: Nomads on the Borders of the Fertile Crescent, 9th-5th centuries B.C., Brill. ISBN 9652234001.
  2. ↑ «Thamūd». Encyclopædia Britannica Online.
  3. ↑ Eph'a el, 1984, p. 36.
  4. ↑ Eph'a el, 1984, p. 105.
  5. ↑ Eph'a el, 1984, pp. 105–107.
  6. ↑ Eph'a el, 1984, p. 189.
  7. ↑ Retsö, 2003, pp. 297–299.
  8. ↑ Macdonald, 2015, p. 46.
  9. ↑ Macdonald, 2015, pp. 46–47.
  10. ↑ 10,0 10,1 Hoyland, 2001, p. 69.
  11. ↑ Macdonald, 2015, p. 47.
  12. ↑ Macdonald, 2015, p. 49.
  13. ↑ Macdonald, 2015, pp. 54–56.
  14. ↑ Hoyland, 2001, pp. 68–69.
  15. ↑ Hitti, Phillip (1970). A History of the Arabs, Londres: Macmillan, p. 37.
  16. ↑ Hoyland, 2001, p. 224.
  17. ↑ (1913-1936) M. Th. Houtsma (ed.). E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, E. J. Brill.
  18. ↑ Plantilla:Corán
  19. ↑ Ibn Khaldun. «2.21», Muqaddimah.
  20. ↑ Ibn Khaldun. «5.20», Muqaddimah.
  21. ↑ Doe, Brian (1971). Southern Aràbia, Thames & Hudson, pp. 21-22.
  22. ↑ «Thamudic (Musnad al Shamali)». Smithsonian National Museum of Natural History. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 19 de novembre de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
53–89.doi:10.2307/4150069.
  • Robert G. Hoyland (2001). Aràbia and the Arabs: From the Bronze Age to the Coming of Islam, Routledge. ISBN 0-415-19535-7.
  • Michael C. A. Macdonald (2015). «Arabs and Empires before the Sixth Century», Greg Fisher (ed.). Arabs and Empires before Islam, Oxford University Press, pp. 11–90. ISBN 978-0-19-965452-9.
  • Harry Munt (2015). «Arabic and Persian Sources for Pre-Islamic Aràbia», Greg Fisher (ed.). Arabs and Empires before Islam, Oxford University Press, pp. 434–500. ISBN 978-0-19-965452-9.
  • Jan Retsö (2003). The Arabs in Antiquity: Their history from the Assyrians to the Umayyads, Routledge. ISBN 0-7007-1679-3.
  • Nicolai Sinai(2011).Bulletin of the School of Oriental and African Studies.74(3)
397–416.doi:10.1017/S0041977X11000309.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Zamudíes&oldid=1129492»