Shabwa, Sabwa o Sabua (en llatí, Sabota), en l'actual Yemen, va ser l'antiga capital del Regne de Hadramaut, situada en l'extrem oriental del Uadi Hadramaut, en un lloc estratègic per a controlar el pas de les caravanes camelleras.

Shabwa
Shabwa en el Regne de Hadramaut (en violeta) durant el III.
Mapa arqueològic de l'antiga ciutat de Shabwa.
Aixeta del palau real de Shabwa, antiga capital del regne de Hadramaut. Aden, Museu Nacional.
Altar de el III trobat en Shabwa.

Segons Plinio,[1] Sabota va ser un important centre, essencial en la Ruta de l'incens, entre el Mediterràneu, l'Índia i Egipte, entre l'antiga Qana, ara Bir Ali (actualment, Yemen), i les etapes següents: Timna, Harib, Ma'rib i Yathul (Baraqish).

El lloc estava perdut fins que es redescubrió arqueológicament en 1936, havent-se realisat des de llavors diverses campanyes d'excavacions.

Història

Els primers restants recuperats daten de el XIII. En eixa época, s'ha identificat una economia agrícola basada en rec estacional i s'hauria domesticat el camello. Cap als sigles VIII a. C. i VII a. C. és provable que hi haguera una forta migració dels sapiau-vos a la zona, duent nous modos en l'arquitectura, decoració i ceràmica i es varen establir en poblacions ya existents. Shabwa aplegaria a ser la residència dels reis de Hadramaut.

En el sigle VII la ciutat seria destruïda pel rei i mukarrib dels sapiau-vos Karib'il Watar, documentat en un text sabeo que mostra l'importància de la victòria que va tindre per a ells. A finals de el VII o principis de el VI alguns reis varen reivindicar el títul de mukarrib, lo que senyala l'existència de major poder.

La ciutat, en un alt, en cases de base en pedra i part en fusta, està rodejada d'una muralla. Existix un camí que unix el temple de la deesa Sayyîn dhû-Ilim (o Sian Dhu Aleen) a la porta nort i al palau real Shaqîr (o Shugair), que seria destruït parcialment entre 227-230, pero regrés a reocupar fins que cau el regne de Hadramaut pels himiaritas en el primer quarto de el IV. La ciutat seria finalment incendiat en la seua totalitat a fins de el IV o començos de el V i la població que va sobreviure passaria a fundar Shibam.


Referències

  1. ↑ Plinio el Vell: "Una volta carregat l'incens, és transportat a llom de camellos a Sabota, a on s'obri una de les portes de la ciutat per a que entren les caravanes. Els reis consideraven una ofensa capital el que els camellos carregats no passaren pel carrer principal de la ciutat. En Sabota, els sacerdots es queden en un dècim, basant-se més en la mida que en el pes, per al deu que criden Sabis. L'incens no pot posar-se a la venda abans que s'efectue esta operació."

Vore també

Bibliografia

  • (Varis autors): Fouilles de Shabwa, en: Syria. Revue d'art oriental et d'archéologie, Prenga 68, Fasc. 1-4. Geuthner, Paris 1991 S.1-462.
  • R. A. B. Hamilton, Six weeks in Shabwa. Geographic Journal, 1942.
  • J.-Fr. Breton, Shabwa capital antique du Hadramaut, 1987.


Referències