Anar al contingut

Ciutat dels pilars

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Les ruïnes de l'oasis de Ubarite i el seu pou afonat.

Iram la de las columnas o la de los pilares (àrap: إرَم ذات العماد, Iram ḏāt al-'imād), també coneguda com Ubar, Aram, Iram, Irum, Irem, Erum o Wabar, és una ciutat perduda, en la península aràbiga, que ocupa en el Corán un paper similar al de Sodoma i Gomorra en l'Antic Testament com a ciutat malaïda per Deu.[1]

En el Corán

[editar | editar còdic]

El màxim llibre del islam conté una menció a esta llegendària ciutat, senyalant-la com a ciutat malaïda i castigada per Alá:

¿No has vist cóm ha obrat el teu Senyor en els aditas, en Iram, la de les columnes, sense parell en el país, en els tamudeos, que varen excavar la roca en la vall, en Faraó el de les estacas, que s'havien excedit en el país i que havien corrompido tant en ell? El teu Senyor va descarregar sobre ells l'assot d'un castic.

Possible descobriment

[editar | editar còdic]

Els provables restants de la ciutat de Ubar varen ser descoberts a principis de la década de 1990 per l'arqueòlec aficionat Nicholas Clapp inspirat pel llibre "Aràbia Félix" publicat en 1932 per l'investigador Inglés Bertram Thomas.

Clapp es va basar en uns antics mapes del conegut geógrafo Claudio Ptolomeo en l'any 200 d. C. i els va comparar en unes rutes revelades pels satèlits de la NASA. Aixina va ser com va descobrir que les senderes mostrades en el mapa es corresponien en els senyalats pels beduïns de la zona i en les imàgens de la NASA. Dits senderes conduïen a un ampli solar a on yacer les ruïnes d'una antiga ciutat coneguda com Ubar.

Existixen fortes evidències de que Iram dels Pilars forme part de Ubar. En les excavacions es varen trobar antigues torres que es corresponen en les descripcions de la ciutat mencionades en el Corán, encara que açò és encara matèria de debat. La seua ubicació és en el territori de l'actual Oman.[2]

[editar | editar còdic]

Esta ciutat és mencionada en Les mil i una nits.

Esta ciutat és mencionada per Lovecraft en la seua història del Necronomicón com un dels llocs visitats per Abdul Alhazred. També sembla que inspira el relat La ciutat sense nom.

Esta ciutat també és part de l'argument en el videojoc Uncharted 3: La traïció de Drake, en el que es planteja que Sir Francis Drake va aplegar allí en una desviació mentres navegava donant el regrés al món, pero va amagar les proves del seu viage i evidències que duyen a la ciutat perduda de Ubar. Esta permaneix amagada fins que el héroe Nathan Drake i una obscura i maligna societat secreta la redescubren 500 anys més vesprada. Ademés, Nathan descobrix que la ciutat no va ser destruïda per l'ira de Deu, sino que els seus habitants varen enfollir en beure d'un manantial contaminat en una substància alucinógena o per la màgia obscura d'uns sers de mitologia àrap cridats djinn.

Esta ciutat també és mencionada en el llibre El sèptim santuari de Daniel Easterman, en este llibre es menciona com un dels santuaris dels assessins i com el major ardit arqueològic.

Mencionada també en el llibre American Gods de Neil Gaiman.

Protagoniste de la novela La Ciutat Perduda (Sandstorm, 2004) de James Rollins.


Mencionada en la novela Iram la de las columnas de Washington Irving en el capítul la de los pilares. [3]

  1. (2001) The new encyclopedia of Islam, Walnut Creek, CA: AltaMira Press, p. 126. ISBN 978-0-7591-0190-6.
  2. «Location of Ubar, Lost City of Aràbia» (en anglés). Lost city of Aràbia. Consultat el 22 de decembre de 2010.
  3. Irving, Washington (1829). Contes de l'Alhambra. ISBN 9788423972098.

En La llegenda del astrólogo àrap, Washington Irving menciona els jardins de Irem. Els Jardins de Irem són una referència a un paraís llegendari mencionat en la tradició àrap i en el Corán. Es diu que eren exuberantes jardins creats pel rei Shaddad, de la tribu dels Aditas, com una imitació del paraís celestial.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]