El Jocotitlan o Xocotépetl és un volcà localisat en l'Estat de Mèxic, en Mèxic. En els seus 3953 metros sobre el nivell de la mar,[1] es tracta d'una dels principals cims mexiquenses. Es troba aixina mateix entre els llocs 12 i 20 —segons els criteris amprats— de les montanyes més altes de Mèxic.

Aspectes físics

El Xocotepetl es localisa al noroest de l'Estat de Mèxic, entre els municipis de Jocotitlán i Atlacomulco. Correspon a la conca del Valle de Toluca i forma part del Eix Neovolcánico. És un estratovolcano format per fluix de lava i eyecciones de piroclastos. Els restants d'estes erupció es poden observar en major presència en el cràter obert que dona al nort del cim, a on queden dos chicotetes elevació i abundants zones de pedregal volcànic (tezontle i basalt) que s'ampren localment com material de construcció.

En 1975, un àrea de 3701 hectàrees al voltant del Jocotitlán va ser designada àrea protegida en el nom "Parc Natural Estatal Isidro Fabela", en honor a Isidro Fabela (1882-1964), acadèmic i diplomàtic natiu de la regió.[2] Este decret ha buscat protegir el volcà de la deforestació i de la construcció de més antenas de radiocomunicació, de les quals ya es troben vàries en diversos punts del Volcà.

Com a gran part de les zones serranes de Mèxic, el Xocotepetl es troba cobert per un bosc subtropical de coníferes. Es tracta d'un bosc mixt en predominancia de pins (Pinus montezumae i P. hartwegii) i encinos (Quercus spp., en especial Q. rugosa, Q. laurina i Q. crassipes). També es troben oyameles (Abies religiosa), ailes (Alnus spp.) i madroños (Arbutus xalapensis), entre uns atres. En els estrats arbustiu i herbáceo, es troben distints tipos de sàlvies (Sàlvia spp.), campanitas (Penstemon spp.), penques (Eryngium spp.) i senecios (Senecio spp.). Este bosc servix de llar a diversos mamífers natius, com el coyot (Canis latrans), el tlacuache (Didelphis marsupialis), el cacomixtle (Bassariscus astutus) i el rabosot gris (Urocyon cinereoargenteus).[2]

Toponímia i importància cultural

 
El poble de Jocotitlán al peu del volcà

El nom oficial i més comú que rep el volcà és el de Jocotitlán, pres de la localitat assentada a les seues faldes. Este terme prové del náhuatl xocotl, «fruta agridulce», i -titlan, «lloc entre»: «lloc entre els fruts agridulces». El nom alternatiu Xocotépetl té un orige similar (xocotl; tepētl, «montanya»: «montanya dels fruts agridulces»). Informalmente es coneix també com a «Cerro Vell» o «Cerro de Joco».

Atres pobles de la regió tenen els seus propis noms per a la montanya. Els mazahuas la cridaven Nguemore, «montanya sagrada». Aixina mateix, en la mitologia otomí el volcà va ser una antiga capital d'este poble i apareix en vàries de les seues llegendes com a parella del Nevat de Toluca. Ho cridaven Gumidi, «el que està assentat de front».[3]

En el Mèxic prehispánico, el volcà era lloc de la veneració de Otontecuhtli, el deu principal dels otomíes, també venerat pels pobles nahuas com a deu del fòc en el nom de Xiuhteuctli.[4] En l'actualitat, es localisa una capella dedicada a Sant Antonio en una ala de la montanya, a 3670 m s. n. m. És provablement la capella a major altitut del país.

Referències

  1. ↑ INEGI. «Relleu. Estat de Mèxic». Conta'm de Mèxic. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Isidro Fabela». Sistema Nacional d'Àrea Naturals Protegides. Archivat des de l'original, el 1 de novembre de 2016. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
  3. ↑ Pérez Lugo, Luis (2007). Tridimensión còsmica otomí: Aportes al coneiximent de la seua cultura, Texcoco/Mèxic, D.F.: Universitat Autònoma Chapingo/Plaça i Valdés. ISBN 978-968-02-0317-8. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
  4. ↑ Wimmer, Alexis. «Dictionnaire de la langue nahuatl classique» (en francés). Consultat el 31 d'octubre de 2016.