Tezontle
.jpg)
El tezontle és una roca roja d'orige volcànic (ígnea) que s'ubica en les ales dels cerros, volcans i depressió. En Estats Units se li pot trobar en el Valle de la Mort, en Europa en el Volcà Stromboli i l'illa de Tenerife, i en Mèxic li'l troba en les serres Oriental i Occidental i en volcans com el Popocatépetl i Iztaccíhuatl.
Es produïx a partir de pedra pómez, arena i magma. El seu aspecte és deteriorat i esponjoso i algunes voltes es convertix en una pedra dura. S'ampra en la construcció de cases o dics, i en l'indústria minera per ser ric en minerals com calcio i zinc.[1]
El tezontle té components a partir de l'òxit de ferro, d'ahí el seu color rojós, encara que pot ser de color negruzco o grisáceo. És una pedra llaugera, de textura vesicular, burbujeada i porosa, d'ahí la seua esponjosidad. Entre les seues propietats es troba la de guardar la calor, pero no és permeable ni aïllant.
Alguns dels usos que se li dona a esta roca són: apanys florals, coberta en jardins xerófilos i/o cactarium, com a substrat, construcció de banys de temazcal, construcció de forns de barbacoa i de pa, fabricació del tabicón negre. Mòlt s'usa per a farcidura de carrers de terracería i com a frontera d'algunes cases.[2][3]
Mèxic
[editar | editar còdic]Existixen vàries zones i mines de tezontle en l'Estat de Mèxic, com en les rodalies del Volcà del Tezontle en el municipi d'Ocuilan, el qual és un espai extint i un recurs turístic, o en el volcà Xaltepec. [4]
Es diu que en el poble de Sant Joan Tezontla (del municipi de Texcoco en l'Estat de Mèxic), en époques remotes el rei poeta Nezahualcóyotl va manar construir passera en les montanyes que rodejaven el regne texcocano; algunes d'elles tenen com a component el tezontle (d'ahí el nom de dita comunitat).
Estos passera o coves eren utilisats per alguns dirigents o gent de la noblea que acodien als banys del rei poeta, ubicats en el cerro de Tezcutzingo en lo que hui és la comunitat de Sant Nicolás Tlaminca.
En el pas del temps i durant l'época colonial es varen originar atres llegendes, com la que narra que l'esperit de Nezahualcóyotl s'apareixia en estes coves.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Recint Tezontle negre». Materioteca. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2020. Consultat el 6 de juliol de 2020.
- ↑ «Tezontle». mcbsv. Consultat el 6 de juliol de 2020.
- ↑ «Evaluació física i química de tezontle i el seu us en la producció de tulipán». SciELO. Consultat el 6 de juliol de 2020.
- ↑ «| Secretaria de Cultura i Turisme» (en és). experiència.edomex.gob.mx. Archivat des d'el original, el 2023-08-14. Consultat el 2025-12-17.
- ↑ «Natural building stones of Mexico-Tenochtitlán: Their use, weathering and roc properties at the Temple Major, Palace Heras Soto and the Metropolitan Cathedral» (en en). ResearchGate. Consultat el 6 de juliol de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tezontle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.