Anar al contingut

Quercus rugosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Encino quebra astral (Quercus rugosa)


Encino quebra astral (Quercus rugosa) és un arbre del gènero Quercus de la família Fagaceae. Està classificada en la secció Quercus (roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort). Aplega a medir fins a 8 m; la copa és redonejada i els fulls són elíptic-obovadas . És una espècie endèmica de Mèxic, Estats Units i Guatemala. En Mèxic es distribuïx a lo llarc de la Serra Mare Occidental i els estats del centre del país. Habita en climes templats i subhúmedos. S'utilisa principalment com a llenya i la transformació de carbó.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbre o arbust monoico baix (3-8 metros), encara que excepcionalment alcança els 30 metros d'altura. La copa és àmplia i redonejada. L'obscura corfa adquirix profundes fissures per a formar escamas.

Quercus rugosa és fàcil d'identificar gràcies als seus fulls, que són elíptic-obovadas, de marge sancer o a voltes serrat, molt rígides en madurar i notablement cóncaves pel envés.[1] El frut anual (octubre a giner) és una bellota ovoide menuda (15-25 mm de llarc), angosta i puntaguda.[2][3][4]

Distribució

[editar | editar còdic]

Quercus rugosa és originària de Norteamérica. Es distribuïx des de Texas i Arizona, en Estats Units, fins a la Serra Mare de Chiapas en Guatemala.[4] Abunda sobretot en les zones montanyoses de l'oest i centre de Mèxic, a on creix preferentment en ales i barrancas en clima templat subhúmedo, entre els 1800 i els 2800 m s. n. m.[3]

En Mèxic es distribuïx principalment a lo llarc de la Serra Mare Occidental, El Altiplano, El Bajío i els estats del centre.[5]

Encara que s'ha descrit la seua idoneïtat per a reforestar zones urbanes,[3] és poc usada per a este fi pel seu llent creiximent. En Mèxic s'usa com llenya o per a la producció de carbó. La planta és resistent a la tala, reproduint-se de forma asexual en rebrots a partir del tocón.[3] Ademés, pot preparar-se una infusió a partir de les bellotes.[2][3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Vista de l'arbre.
Els fulls jóvens a sovint són roges o grogues i molt peludes.
Corfa del tronc.

Quercus rugosa va ser descrita en 1801 per Luis Née i publicat en Anals de Ciències Naturals 3(9): 275.[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Encino quebra astral, encino roure, encino cuiro, encino avellaner, encino prieto, encino negre, entre uns atres.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Quercus ariifolia Trel.
  • Quercus conglomerata Trel.
  • Quercus decipiens M.Martens & Galeotti
  • Quercus diversicolor Trel.
  • Quercus diversicolor var. mearnsii Trel.
  • Quercus diversicolor var. socorronis Trel.
  • Quercus dugesii (Trel.) A.Nelson
  • Quercus durangensis Trel.
  • Quercus innuncupata Trel.
  • Quercus macrophylla var. rugosa (Née) Wenz.
  • Quercus purpusii Trel.
  • Quercus reticulata Bonpl.
  • Quercus reticulata f. applanata (Trel.) A.Camus
  • Quercus reticulata f. concava (Trel.) A.Camus
  • Quercus reticulata var. conglomerata (Trel.) A.Camus
  • Quercus reticulata f. crenata (Trel.) A.Camus
  • Quercus reticulata f. dugesii Trel.
  • Quercus reticulata f. longa Trel.
  • Quercus reticulata subsp. rhodophlebia (Trel.) A.Camus
  • Quercus reticulata var. squarrosa Trel.
  • uercus rhodophlebia Trel.
  • Quercus rhodophlebia f. applanata Trel.
  • Quercus rhodophlebia f. concava Trel.
  • Quercus rhodophlebia f. crenata Trel.
  • Quercus suchiensis I.F.Warb.
  • Quercus uhdeana Trel.
  • Quercus vellifera Trel.[7][8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vejau l'artícul Morfologia foliar.
  2. 2,0 2,1 Institut Nacional d'Ecologia i Canvi Climàtic. «Quercus rugosa Née». Manual de encinos michoacanos. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2016. Consultat el 5 d'agost de 2016.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 CONABIO. «Quercus rugosa». Consultat el 4 d'agost de 2016.
  4. 4,0 4,1 Hélardot, Jean-Louis. «Quercus rugosa» (en anglés). Oaks of the World. Consultat el 14 d'octubre de 2016.
  5. «Enciclovida.».
  6. Missouri Botanical Garden. «Quercus rugosa». Tropicos.org. Consultat el 12 de juliol de 2014.
  7. «Quercus rugosa». The Plant List. Consultat el 13 de juliol de 2014.
  8. «Quercus rugosa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 13 de juliol de 2014.