Xinglonggou
Xinglonggou és un complex arqueològic que transcorre del Neolític a l'Edat del Bronze i que consta de tres jaciments distints. Els jaciments estan situats en una ala de loess sobre la vora esquerra del riu Mangniu, al nort dels monts Qilaotu, en la Bandera de Aohan, Mongòlia Interior, China. Xinglonggou és un dels jaciments més importants de la cultura neolítica antiga de Xinglongwa i proporciona proves del desenroll del cultiu del dacseta. El conjunt de dacseta de Xinglonggou es compon principalment de dacseta comuna.[1] Xinglonggou és un dels pocs jaciments del Neolític antic de China en els que s'ha realisat una excavació sistemàtica.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Xinglonggou va ser descobert en 1982.[3] Cnsta de tres jaciments separats, cada u dels quals correspon a una cultura arqueològica diferent. En orde cronològic, el jaciment més antic (Xinglonggou 1) data d'entre 8000 i 7500 a. C. i s'associa a la cultura Xinglongwa; el següent jaciment (Xinglonggou 2) data d'entre 5500 i 5000 a. C. i s'associa a la cultura Hongshan; el jaciment més recent (Xinglonggou 3) data d'entre 4000 i 3500 a. C. i s'associa a la cultura Xiajiadian inferior.[4]
Jaciment de Xinglongwa
[editar | editar còdic]El jaciment de Xinglongwa (Xinglonggou 1 o localisació 1) és un assentament del Neolític antic. Dels tres jaciments, el de Xinglongwa és el més ric en materials.[5] El jaciment va ser excavat entre 2001 i 2003.[3][4] Té una superfície d'uns 48.000 m2, dels quals s'han excavat 5600 m2.[3] Es varen trobar els fonaments de 145 cases rectangulars semisubterráneas.[6] A diferència de la majoria dels atres jaciments de la cultura Xinglongwa, Xinglonggou 1 no estava rodejat d'un fos.[7] S'han excavat 37 de les cases, en les que es varen trobar els restants de 28 individus enterrats en el seu interior.[4] També es varen descobrir en el jaciment restants de porc, cérvol roig, gos, búfalo, teixó, gos mapache, orso, conill i peixos.[8]
El conjunt d'artefactes del jaciment inclou ceràmica, ferramentes líticas i adorns líticos, òsseus, de closca i de jade.[4] El jaciment ha proporcionat alguns dels primers artefactes de jade de China.[9] El conjunt de jade consistix principalment en anells, encara que també es varen trobar tubos, cinceles i uns atres artefactes.[9] Segons pareix, els habitants de Xinglonggou s'inclinaven per la nefrita de color vert groguenc, un material que no era d'orige local.[10]
L'anàlisis dels residus dels grans d'almidó de les molga de molí i dels càlculs dentals humans mostra que els habitants de Xinglonggou processaven principalment bulbos de lliri (Lilium), el ñame chinenc (Dioscorea polystachya), la raïl de Trichosanthes kirilowii, les llàgrimes de Job, la dacseta i cantitats llimitades de bellotas i diverses herbes Triticeae.[11] En els restants de cereals en residus d'almidó predominen les llàgrimes de Job (sobre la dacseta).[12] Els restants de les llàgrimes de Job en Xinglonggou 1 són l'evidència més antiga de les llàgrimes de Job en China del Noreste i l'evidència més septentrional de les llàgrimes de Job abans del 5000 a. C.[13]
La flotació sistémica en el lloc va produir més de 1500 grans de dacseta comuna i uns 20 grans de moha.[5] La dacseta es descriu com en les primeres etapes de domesticació,[14] i va ser datat directament entorn al 7700 a. C.[5] Per lo tant, est és la dacseta més antiga datat directament en els registres arqueològics.[5] A pesar dels indicis d'un cultiu llimitat de dacseta, els primers pobladors del Neolític en Xinglonggou 1 subsistien principalment de la caça i la recolecció.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Liu y Chen, 2012, p. 83.
- ↑ Lee et al., 2007, pp. 1087–1092.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Liu, Fuller y Jones, 2015, p. 337.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Liu et al., 2015, p. 2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Liu, Fuller y Jones, 2015, p. 338.
- ↑ Liu, Fuller y Jones, 2015, p. 343-344.
- ↑ Liu, Fuller y Jones, 2015, p. 344.
- ↑ Liu et al., 2012, p. 2.
- ↑ 9,0 9,1 Liu, Fuller y Jones, 2015, p. 342.
- ↑ Liu, Fuller y Jones, 2015, p. 343.
- ↑ Liu et al., 2015.
- ↑ Liu et al., 2015, p. 6.
- ↑ Liu et al., 2015, p. 12.
- ↑ Liu, Fuller y Jones, 2015, p. 349.
- ↑ Zhao, 2011.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2007).Proceedings of the National Academy of Sciences.104(3)
- 1087–1092.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.0609763104.
- (2012) The Archaeology of China: From the Clapix Paleolithic to the Early Bronze Age (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-64310-8.
- (2015) «Chapter 13: Xinglonggou, China», The Cambridge World History (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 335–352. ISBN 978-0-521-19218-7.
- (2012).American Journal of Physical Anthropology.149(2)
- 283–290.ISSN 0002-9483.doi:10.1002/ajpa.22127.
- (2015).The Holocene.25(12)
- 1965–1978.ISSN 0959-6836.doi:10.1177/0959683615596830.
- (2011).Current Anthropology.52(S4)
- S295–S306.ISSN 0011-3204.doi:10.1086/659308.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xinglonggou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.