Vulcanisme en Venus
La superfície de Venus està dominada per un intens vulcanisme i produïx més volcans que els demés planetes del sistema solar. Té una superfície composta al 90 % de basalt, i aproximadament el 80 % del planeta està constituït per un mosaic de roques volcàniques i de planures de lava, que indica que el vulcanisme ha jugat un paper important en la formació de la seua superfície.
Els científics opinen que el planeta ha tingut que conéixer una gran renovació casi completa de la seua superfície fa aproximadament de 300 a 500 millons d'anys, segons la densitat de les cràters d'impacte sobre la superfície.[1] L'absència de tectónica de plaques sugerix que la calor s'acumula periòdicament baixe la corfa. Quan la pressió resulta massa forta, cada alguns centenars de millons d'anys, el planeta entra en una erupció generalisada, lliberant enormes cantitats de lava, començant llavors la renovació de la superfície.[2][3]
Encara que hi ha més d'1 600 principals volcans en Venus, no es coneix cap que estiga actiu actualment; la majoria estan apagats des de fa molt temps. El volcà més elevat del planeta és el Maat Mons, del que no s'ha confirmat cap erupció. No obstant, les observacions detallades de la sonda europea Venus Express han aportat proves de punts calents actius i de colades de lava a més de 800 °C en la regió de Ganiki Chasma, aixina com de forta variacions de diòxit de sofre atmosfèric atribuibles a un important vulcanisme.
Posada de manifest
[editar | editar còdic]En 1991, els radars de la sonda Magallanes varen revelar una topografia característica (escuts, calderes, colades solidificadas i una relativa absència de cràters) prova d'una activitat volcànica important en Venus des de fa menys de 500 millons d'anys.
En 2010, S. E. Smrekar i els seus colegues varen anunciar el descobriment de tres volcans en activitat recent (menys de 2,5 millons d'anys), dels que el Idunn Mons podria tindre colades de lava en una antiguetat de dèu mil anys, gràcies a l'instrument generador d'imàgens espectral infrarrojas VIRTIS embarcat a bordo de la sonda Venus Express.[4][5]
En 2012, una forta variabilitat del diòxit de sofre atmosfèric, en el temps i en l'espai, està posada de manifest a partir de les observacions de les sondes Pioneer en 1970-1980 i de Venus Express.[6] Estes variacions no sembla poder explicar-se més que per un vulcanisme actiu o per oscilacions de l'atmòsfera encara no compreses.
En 2014, la 45.º la Conferència sobre la ciència llunar i planetària va presentar una primera observació d'un vulcanisme actual en el planeta. Efectivament, gràcies al seu VMC (Venus Monitoring Camera) i per mig d'observacions efectuades els 22 i 24 de juny de 2008 i despuix el 13 d'octubre del mateix any, la sonda europea Venus Express hauria detectat activitats lluminoses efímeres en la regió de Ganiki Chasma. Es tracta d'una ret de fractures contigües a la planura de Ganiki, i situada no llunt dels grans volcans Ozza Mons i Maat Mons. Realisades en una llongitut d'ona d'un micrómetro, estes deteccions posen de manifest temperatures del sol anormalment elevades, en el sí d'un clavill localisat en una regió prou jove, que pot ser degudes a una erupció o una colada de lava.[7] La naturalea d'estes activitats no ha segut no obstant formalment identificada i poden igualment ser degudes a l'atmòsfera del planeta.[8]
En juny de 2015, Venus va aplegar oficialment a ser el segon planeta actiu del sistema solar.[5] Reprenent les senyes de 2008 de l'instrument VIRTIS embarcat a bordo de la Venus Express, un equip alemà va aportar la prova d'un vulcanisme actiu en el planeta.[9] El seu artícul detalla l'observació de tres punts calents novament en la regió de Ganiki Chasma. Esta volta, les contribucions infrarrojas procedents del sol i aquelles la procedència de les quals eren dels núvols varen ser distinguides correctament. Els punts calents descoberts estaven presents en varis registres, lo que exclou una mida aleatòria o un fenomen atmosfèric. Molt superior a la del sol (460 °C de mija), la temperatura dels punts calents s'elevava a 830 °C. Sobre la Terra les colades de lava tenen una temperatura compresa entre 700 i 1200 °C.
Característiques
[editar | editar còdic]La superfície de Venus posseïx :
- Volcans escude. En Venus, a on no hi ha plaques tectónicas o aigua de mar, els volcans són de tipo escude. No obstant, la morfologia dels volcans escude de Venus és diferent: en la Terra, els volcans escude poden medir algunes decenes de quilómetros d'ample i fins a 10 quilómetros d'altura (en el cas del Mauna Kea i medits a partir del fondo oceànic). En Venus, estos volcans poden cobrir centenars de quilómetros, pero són relativament plans, en una altura mija d'1,5 quilómetros.
- Colades de lava generalisades (planures de lava).
- Volcans no habituals cridats lliteralment, cúpula en crêpe o crêpes, pancake domes en anglés. És una forma de vulcanisme típica de Venus. Són cúpules en forma de coques, de diàmetro d'aproximat de 25 km en una altitut màxima de 750 m m. S'haurien format per erupció de lava viscosa, que no pot fluir fins a llunt del volcà, rica en sílice, baixe la forta pressió atmosfèrica de Venus, tal volta durant vàries erupció successives, cada una aumentant una miqueta l'altitut, i obstruint el fumeral.
-
Image Radar sobre 65km d'esgambi de cúpules en crêpes en la regió Eistla Venus.
-
Vista en perspectiva per computador de cúpules en crêpe en Venus (Alpha Regio).
* En Corona. És una definició creada per investigadors soviètics, per a designar estructures elíptiques observades en les imàgens de les sondes Venera 15 i 16. El centre és més o menys irregular. Identificades per anells concèntrics de regates separades per elevació. Es poden contar fins a 12 regates entorn a una corona. Estes són estructures típiques de Venus, rares en les terres baixes, freqüents en les planures en valls. S'han contat fins a 176 corones, els diàmetros de les quals van de 60 a 2 000 km, el diàmetro mig és de 250 km , i cobrixen uns 49 000 km². L'esgambi de l'anell va de 10 a 150 km km. Les corones estan prou ben repartides en el planeta, pero seguixen sent una agrupació entre Afrodita Va enterrar (Atla Regio) i el grup Beta, Phoebe i Themis Regions.[10]
- Atres característiques úniques de la superfície de Venus, les Novas (novae) (rets radials de Dyke o Grabens) i les Arachnoides (estructures anàlogues a la precedent : La corfa es fractura entorn a una corona, en numerosos Grabens radials. Una nova es forma quan grans cantitats de magma són extruidos sobre la superfície per a formar les crêtes i les arrugues que són molt reflectantes per als radars. Formen una cobertura simètrica entorn a un punt central d'a on la lava emergix, i a on pot existir una depressió causada per l'afonada de la cambra magmática. Els Arachnoides (els diàmetros dels quals pot alcançar varis centenars de km) són cridats aixina perque s'assemblen a una tela d'aranya, en vàries óvals concèntrics rodejats per una cobertura complexa de fractures radials similars a les d'una nova. No se sap si estes compartixen un orige comú, o són el resultat de diferents processos geològics.
- Els « tic-like » , estructures que no estan presents en la Terra, cridades també en anglesos Scalloped margin dome. Són comunament cridats tíquets, perque apareixen com a cúpules en numeroses branques. Es pensa que han sofrit moviments tals com corriment de terra. A voltes, estan dispersos entorn a ells depòsits de restants.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Vulcanismo en Venus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.