Vot nul

Erro al crear miniatura:

Vot nul

Vote nul en les eleccions municipals espanyoles de 2015.

El vot nul és un vot mal realisat en una elecció, al punt que carreja el seu nulitat. Un vot nul pot ser accidental o intencional. Són vàries les circumstàncies capaces d'anular un vot:

• Incloure una boleta no oficial, o un document electoral no oficial, o equivocar-se en la votació per l'introducció d'una papereta corresponent a una atra casella.
• Incloure vàries boletas de candidats distints per al mateix càrrec, de modo tal que no puga saber-se per quí desijava votar l'elector.
• Incloure fragments de boletas, de modo tal que no puga saber-se per quí desijava votar l'elector.
• Incloure objectes estranys (no totes les llegislacions ho prohibixen).
• Escriure en la boleta paraules, marques, tachaduras, etc.

A diferència del vot en blanc, el vot nul no és "institucional" (en alguns països existix alguna forma de votar en blanc oficialment). És dir, no s'elegix una de les opcions que dona una determinada elecció, sino que directament s'anula el vot.

Significat

Abstenció per ideologia (part del espectre polític) per a Europa en 2008. Pot observar-se que el centre polític és el sector més abstencioniste. L'abstenció disminuïx cap als extrems i torna a aumentar en l'extrema esquerra i l'extrema dreta, dins de les quals existixen persones que no consideren llegítim al sistema polític.

A lo llarc de l'història i depenent de la tradició i situació de cada país, el vot nul ha segut inclús la bandera de lluita d'alguns partits polítics o com a mig de protesta per alguns ciutadans que no creuen en el règim polític o en el sistema electoral que es troba vigent en un país, o be perque no se senten representats per cap de les opcions electorals que se'ls oferixen. Típicament es concreta incloent paperetes en logos no registrats en l'elecció, caricatures o animals, que expressen una posició política.

Si be, com un acte individual, el vot nul no té major significació, sí la té quan es convertix en un acte de masses, i representa la "veu" de la inconformidad social de les persones d'un poble en els seus governants.En este sentit, el vot nul adquirix un atre significat, ya que realment no es nulifica, se sumixca al gros dels vots en esta situació, manifestant un sentiment o resentiment social cap als seus governants. Es manifesta com una nova forma de protesta pacífica para d'esta manera, provocar un canvi en la forma de govern i és regularment un previ avís davant la possibilitat d'un esclat social. Sol ser major en els països en sistemes de vot obligatori, ya que en els que és opcional els descontents, desinteressats i incapacitats poden simplement no concórrer a votar.^{cita requerida}

Validea i efecte del vot nul

Per regla general, els distints sistemes electorals consideren al vot nul com "vot invàlidament emés". Segons les normes electorals, el vot en blanc pot pertànyer també a esta categoria, o be considerar-se com a vàlit de la mateixa manera que els vots positius. Els vots inválidos no influïxen en l'elecció dels candidats, pero sí constituïxen un important paràmetro de la mida de la llegitimitat política, tant del sistema electoral vigent, com dels partits i candidats del país. Existixen excepcions: en Uruguay, els plebiscits de reforma constitucional s'aproven per majoria absoluta de vots emesos, és dir, emetre un vot nul té el mateix valor que emetre-ho en blanc o en contra de la reforma.^{cita requerida}

Se sol confondre el vot nul en el vot impugnat o el vot recorregut, que són categories provisorias a on està en dubte la validea o nulitat del vot en qüestió (problemes d'identitat, casos dubtosos, etc.). Tant els vots impugnats com els recorreguts deuen ser analisats un per un per l'autoritat electoral durant l'escrutini per a establir si es tracta d'un vot vàlit o nul. En l'escrutini definitiu no existix la categoria de vots impugnats o recorreguts, que només apareixen en l'escrutini provisorio, i solament existixen tres categories de vots: positius, en blanc i nuls.

En les eleccions locals de 2011 en la ciutat de Bell (Antioquía) va guanyar el vot en blanc. Entre els vots no marcats, els vots nuls i els vots en blanc s'eleva al 56,7% front al 43,3% de l'únic candidat que es presentava. Com a conseqüència de tot açò és que es tenen que repetir les eleccions en menys d'un més.

En Espanya, segons la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General el vot nul no conta com a vot vàlit, i per lo tant no eleva la barrera de vot vàlit mínim per a obtindre escan. Per eixe motiu algunes persones ho preferixen al vot en blanc com a forma d'emetre un vot de protesta que no dificulte l'escan a partits minoritaris, pero no es poden distinguir els nuls intencionats dels no intencionats i (de la mateixa manera que el vot en blanc i l'abstenció) beneficien als partits elegits en el sentit de que els otorga més representació en els parlaments del respal real que tenen entre els ciutadans

Vore també

• Escrutini
• Vot en blanc
• Vot sustractivo
• Sistema electoral