Abstenció
Abstenció, en ciència política, és l'acte pel qual un votant decidix no emetre criteri. En eleccions generals, els votants que no van a les urnes a votar es consideren abstencions o vots faltantes, i són distints del vot nul o del vot en blanc, que sí es depositen en les urnes. En un procediment parlamentari, el representant està present en la votació, emet el vot, pero no emet criteri, ni a favor ni en contra de l'assunt consultat. En abdós casos, el subjecte s'até al resultat del vot dels electors que sí varen votar.
Encara que l'abstenció no sol considerar-se una de les opcions davant la pren colectiva d'una decisió, una alta abstenció es considera generalment com a beligerant o indiferent entre el cos de votants. Si l'abstenció es generalisa es pert el ben públic de la democràcia.[1] Això és aixina perque els òrguens representatius s'instalen llegalment en independència de la participació ciutadana en les eleccions.[2] Eixa és una de les raons per les que en ocasions la llei establix el sufragi obligatori. En ocasions, el caràcter polític de l'abstenció es veu reforçat si és necessari un determinat cuórum (percentage de votants efectius sobre el total del cos electoral) per a donar validea al resultat.[3]
Tipologia
Els primers estudis sobre l'abstenció com a pràctica política establien distincions de votants per la raó que ells mateixos donaven per a no acodir a votar.[4] Més tart, els diferents autors han anat distinguint principalment dos tipos d'abstenció, una voluntària i una atra involuntària, i dins del primer tipo, una subdivisió que incloguera una abstenció en significació política, que es denominaria activa.[5] La tipologia més generalment acceptada part d'eixa subdivisió per a distinguir dos tipos d'abstenció:[6]
- Abstenció passiva o sociològica: provocada per la pròpia falta d'interés en la política en general o en l'elecció concreta que es dirimix, o derivada de l'aïllament geogràfic o social del votant.
- Abstenció activa o ideològica: considerada com un acte polític de rebuig a la llegitimitat del sistema polític. En este últim cas en ocasions es considera com a abstencionistes també als votants que emeten vot en blanc o nul.[7] Este últim cas especialment quan des d'una formació política o un sector social es propugna la no participació en una consulta popular com una postura política de protesta,[8] inclús solicitant realisar per a això vot nul.[9][10]
Abstenció activa
L'abstenció activa o abstenció política, com s'ha dit, és un dels possibles posicionaments o postures polítiques davant una consulta popular. Consistix en la renúncia a eixercir el dret al vot en lloc d'optar per les opcions que suponen la participació en la consulta en un objectiu definit: el vot afirmatiu o negatiu (en el cas d'un referèndum);[11][12] o el vot per una o una atra de les candidatures (en el cas d'unes eleccions). A voltes també es preconisen atres possibilitats d'utilisació del vot que no deuen incloure's en esta abstenció activa: el vot en blanc o el vot nul (este últim no es contabilisa com vot vàlit pero implica, com el blanc, acodir a l'acte de la votació, i votar, jamai pot ser igual a abstindre's). L'abstenció activa s'entén com una postura de protesta, i com una acció política, ya siga front a una elecció en particular, el sistema polític en general o una situació de falta de garanties democràtiques. L'abstenció té major significació política en els sistemes en que el vot és obligatori.
Vore també
Referències
- ↑ Vilajosana, Josep M. La justificació de l'abstenció Revista d'estudis polítics, ISSN 0048-7694, Nº 104, 1999, págs. 165-180. Accedit el 17/10/2011.
- ↑ Lorenzo Córdova Vianello. Abstencionisme. L'Universal 2007 Aug 14.
- ↑ Itàlia: resultats de referèndum posen en destrets a Berlusconi El Comerç de Perú, 13/6/2011. Accedit el 17/10/2011.
- ↑ Els treballs de Charles E. Merrian i Harold F. Foster centrats en les eleccions municipals celebrades en Chicago en 1923, citats en García Escribano, Juan José El poder absent: un anàlisis de l'abstenció electoral en la Regió de Múrcia, Universitat de Múrcia, 1998. ISBN 84-8371-062-5. Accedit el 17/10/2011
- ↑ Justel (1995:21), citat en García Escribano, Juan José El poder absent: un anàlisis de l'abstenció electoral en la Regió de Múrcia, Universitat de Múrcia, 1998. ISBN 84-8371-062-5. Accedit el 17/10/2011.
- ↑ Dominique Menni, 1985, citat en García Escribano, Juan José El poder absent: un anàlisis de l'abstenció electoral en la Regió de Múrcia, Universitat de Múrcia, 1998. ISBN 84-8371-062-5. Accedit el 17/10/2011.
- ↑ Juan Hernández Bravo d'Estany, Abstenció activa Diccionari Crític de Ciències Socials, Toms 1-4, Ed. Plaça i Valdés, Madrit i Mèxic 2009. ISBN 978-84-96780-14-9. Accedit el 17/10/2011.
- ↑ El subcomandante Marcos, en campanya per l'abstenció [1] archivat en Wayback Machine. La Nació, 1/7/2006. Accedit el 17/10/2011.
- ↑ L'esquerra' abertzale' demana el vot nul El País, 13/02/2009. Accedit el 17/10/2009.
- ↑ El vot nul en les eleccions vasques va superar els 100.000 sufragis
- Archivat el 27 de octubre de 2011 archivat en Wayback Machine. Qué.és, 1/3/2009. Accedit el 17/10/2009.
- ↑ [2] Diccionari de Ciències Polítiques de la República Constitucional.
- ↑ [3] Fragment de discussió política. La Clau. A2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abstención» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.