Urna

Una urna[1] electoral és un recipient temporalment sagellat, generalment en forma de paralelepípede, encara que a voltes és tan sol una bossa resistent. Té una recalat estreta, generalment situada en la part superior, que és lo prou llarga com per a permetre el pas d'una papereta de vot en unes eleccions. Este recalat, no obstant, impedix que qualsevol persona puga tindre accés als vots introduïts fins al tancament del periodo de votació.
La meta de l'utilisació d'una urna és oferir un modo de contabilitat dels vots que dona confiança per ser al mateix temps simple, verificable i secret.
L'urna es coloca generalment en un colege electoral o embaixada, encara que en alguns països, especialment Irlanda i Rússia, també poden existir urnes que es duen a les llars d'aquelles persones que no siguen capaces de desplaçar-se fins al colege electoral. Quan s'utilisen paperetes de vot molt grans, pot haver un mecanisme d'alimentació que ajude a la papereta a entrar en la caixa.

A voltes s'utilisen urnes transparents per a que el públic puga atestar que la caixa està buida abans del començ de l'elecció (és dir, que no està plena de vots fraudulents). No obstant, és prou freqüent l'ús d'urnes consistents simplement en una caixa de cartó.
Al tancament de l'elecció totes les urnes es poden dur a un sol lloc en a on es porta a terme el reconte o escrutini i es declara el resultat. Una atra possibilitat és que les urnes s'òbriguen en el mateix colege electoral i, finalisat l'escrutini, estos últims anuncien els resultats i li'ls comuniquen a la junta electoral.
En alguns països i jurisdiccions les urnes s'estan quedant abandonades per l'increment del sistema de vot electrònic, que no requerix paper, encara que en atres països el vot electrònic no s'usa (Alemània) o és objecte de polèmiques (França). L'oposició entre els dos sistemes està basada al voltant dels conceptes de secret, del cost, de la transparència, de la confiança i de la prova física. Eixint al pas, existix un sistema mixt en el que la pròpia urna fa el reconte dels vots en ser introduïts i, al tancament, els transmet electrònicament; tot això permet, ademés, el procediment tradicional d'identificació i reconte manual.
Les urnes transparents estan generalment fabricades en metacrilato.
Història
Les urnes electorals varen aparéixer per primera volta en l'Antiga Grècia, en el 530 a. C. Els governants eren elegits quan en unes tablillas de fusta escrivien el nom d'un candidat que era depositat en una caixa en un recalat, en la qual eren dutes a la plaça central, a on es contaven els vots.
La primera aparició del vot en paper va ocórrer en Toledo, en 1465, quan es va presentar la corregiduría, a on es varen postular dos corregidor corregidores, el duc de Toledo, Jaime de Montrañón, i el baró de Ciutat Real, Fernando Riopozuelo. Jaime de Montrañón va rebre 45 952 vots front als 30 106 de Fernando Riopozuelo.