L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Vole aràcnit

El vol aràcnit o ballooning (de l'anglés, pronunciat baluning) fa referència a un modo de transport pels aires que eixercixen algunes aranyas amprant un sistema compost per fils de seda d'aranya.[1] És una tècnica de dispersió que favorix la supervivència de l'espècie evitant la combativitat dels depredadors.[1] En alguns casos les aranyes apleguen a ser transportades centenars de quilómetros.[2], [3]

Vole aràcnit

Una de les seues funcions consistix en l'ampliació de territoris de caça de l'aranya en qüestió. Si no succeïra esta expansió, existiria una concentració d'aranyes de la mateixa espècie competint entre sí pel aliment.[4]

Al principi es pensava que únicament les aranyes jóvens, llaugeres, eixercien este método, pero posteriorment s'ha observat que també ho realisen alguns mascles menuts[5] i inclús algunes femelles de fins a 1 cm de llongitut.[6]

Encara que el fenomen es coneix des de temps d'Aristóteles,[7] dels registres més antics que es conserven de l'observació d'esta funció està el que va fer Charles Darwin a bordo del Beagle en la costa oriental del riu de l'Argent quan un matí de novembre de 1832, des de la coberta i mirant cap a la jarcia, va observar centenars de minúscules arañitas amarrades a les seues «parts de taranyines fluctuantes».[8], [9] En el seu diari, el mateix Darwin fa referència a J. Blackwall, un atre naturaliste que va observar este comportament.[10]

Erro al crear miniatura:
Esquema propost per P. F. Balboa per a l'alça del vol de les aranyes amprant «vés-les» o «parapentes» de seda.

Respecte d'este comportament, la poetisa asturiana Donya Eulalia de Plans (1809-1865) es va referir aixina:


Erro al crear miniatura:
Seidenspinne gattung nephila en la seua seda.

Mecanisme d'alçat

Pelegrín Franganillo Balboa, en el seu manual d'aracnología Les Aranyes (1917),[1] fa una descripció (vore figura la dreta) d'un dels métodos amprats per alguns d'estos aràcnits a fi de conseguir este desplaçament. Segons este métodoː

  1. Les aranyes es despenjarien d'una altura elevada a lo llarc d'un fil fixat en "A". Aplegat al punt "A1" lliberarien un fil adicional, "A1b". A este fil, per ser tan llauger, qualsevol oraget ascendent o corrent tèrmica ho alçaria fàcilment. La arañita seguiria el seu descens i en un atre punt, "A2", lliberaria un atre fil, "A2c".
  2. La tendència ascendent d'estos hilitos eixerciria una força contrària al pes de la arañita, la qual podria continuar descendint i lliberant més hilitos, fins que les forces ascendents foren suficients per a alçar-la pels aires.
  3. L'ocurrència d'un llauger oraget faria que el sistema volador desplaçara i trencara el anclaje en un punt "x".

Un atre mecanisme de fabricar l'aparat volador és el següent: L'aranya s'encaramalla a un eixint i des d'allí alça la part posterior del seu abdomen per a, en la més llauger oraget o corrent ascendent, lliberar la seda fins a crear un fil que proporcione la suficient sustentació.[11]

Rencs

Les aranyes disponen de vàries estructures que els conferixen la factibilidad de produir seda, que és una proteïna fibrosa, integrada principalment per aminoàcits de glicina, alanina i serina.[12]

Erro al crear miniatura:
Anatomia d'una aranya.

Les productores de dita seda es denominen rencs. Són tres: posteriors, miges i anteriors.[12] Estes s'ubiquen en el sector posterior del opistosoma del animal. En algunes espècies s'evidencia el cribelo, una estructura laminar per a on s'expulsa la seda com a «fils» menuts, els quals es tracten en una malla delicada, per mig d'una fila de seda denominada calamistro.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Franganillo Balboa (1917). Les Aranyes. Manual d'araneología, Companyia Asturiana d'Arts Gràfiques, Gijón.
  2. ↑ (1981).«Air born spiders collected over the East China Siga».Japanese J. Appl. Entomol. Zool..25(4)
    296-298.
  3. ↑ (1969).«Trapping of air-born insects on ships in the Pacific, part 7.».Pacific Insects.11(2)
    455-476.
  4. ↑ ecured. cu. Araneae. Consultat l'1 de febrer de 2018.
  5. ↑ (1971).«Some aspects of the serial dispersal in different populations of wolf spiders, with particular reference to Pardosa amentata (Araneae, Lycosidae)».Misc. pap. Landb. Hogesch Wageningen.8
    77.
  6. ↑ (1986).«Aerial dispersal by ballooning in adult Stegodyphus mimosa rum».Kurze Originalmitteilungen.10
    628-629.doi:10.1007/BF00368783.
  7. ↑ (1956).«Aerial dispersal in a known spider population».J. Anim. Ecol..25
    85-111.
  8. ↑ Brunetta, L.; Craig, C. L. (2010). Spider Silk, Yale University Press (EE. UU). ISBN 978-0-300-14922-7.
  9. ↑ (1860).«Naturalist's Voyage Round the World, The Voyage of The Beagle».
    197.
  10. ↑ «Observations and experiments, made with a view to ascertain the means by which the spiders that produïx Gossamer effect their aerial excursions».Trans. Linn. Soc. Lond..15
    449-459.doi:10.1111/j.1095-8339.1826. tb00126. x.
  11. ↑ Foelix (1996). Biology of Spiders, Oxford University Press, Segona edició, pp. Capítul 9, "Ecology" Occurrence and distribution of Spiders, pág. 234.. ISBN 0-19-509593-6.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 bioscripts. net. «Arrapes». Consultat el 1 de febrer de 2018.

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vole_aràcnit&oldid=1051796»