Anar al contingut

Volcà Overo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El volcà Overo és un volcà andino en el suroest de la província de Mendoza en Argentina, prop del llímit en Chile. El seu cim central té una altura de 4 804 msnm, i està ubicat en la naixent del riu Atuel. S'accedix al lloc a través de la Ruta 144, i després prenent la Ruta 220 des del centre del districte El Sosneado.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És un gran massiç que s'ubica en la vertent nort del riu Atuel, propenc a la vora septentrional de la caldera del Atuel. Té una forma descabezada, en un con en l'extrem oriental del cràter principal, cobert de gèl que rebalsa en vàries llengües cap a les seues ales.[2] La seua formació va tindre lloc, segons especialistes, en el Plioceno o el Cuaternario. En l'edat anterior a la glacial es va formar el con central, en derrames de lava basáltica i formació de conglomerats.[1] El Overo està ubicat immediatament al nort dels cerros El Sosneado i Risc Plateado, i a l'oest del cerro Guanaqueros.[3]

Segons Erwin Kittl, qui entre 1932 i 1933 va recórrer l'extensa zona volcànica andina entre el Descabezado Gran i el Maipo, el volcà Overo pertany a un conjunt de volcans dividits en dos grups: un d'occidental, que ho integren els volcans Peteroa, Planchón, Sofre, Campanar, Descabezado Gran i Descabezado Chic; i un atre oriental, entre els que es troben els volcans Risc Plateado, Paraguay, El Sosneado, Guanaqueros i el propi Overo.[2][4] Per la seua banda, Oscar González-Ferrán va descriure al Overo com un complex volcànic compost per 20 centres efusivos conformats per fluix d'andesita basáltica, basalt i cons de cendra que es traslapan, i senyala que, encara que no es coneixen erupció històriques, deu ser considerat com un centre volcànic actiu per les seues característiques geològiques recents.[5] S'estima que l'activitat del volcà Overo hauria començat en el Plioceno tardà i que, considerant les seues traces geomorfològiques, el seu periodo de màxima activitat és preglacial.[3]


Cap al sector surest del cràter principal del volcà Overo existix activitat fumarólica, la que es desenrolla per una extensió d'aproximadament un quilómetro, a través de distints punts d'emissió en fluix intens i que generen una ploma de vapor sostinguda i visible a la distància.[3] Dita activitat geotermal és remanente, i es manifesta, ademés de les fumarolas, en menuts llac de fanc burbujeante i aigües termals.[6]

Cap a 1986 es registraven quatre glaciars prop del cim del volcà, pero la seua superfície ha disminuït notòriament des de llavors. En 2024, es va determinar que la persistent falta d'una zona d'acumulació durant el periodo 2018-2024 producte de successives ones de calor, en la que no es va retindre neu ferma, indica que estos glaciars s'extinguiran.[7]

Des de 1941, l'empresa Sominar va explotar un jaciment de sofre prop del cim del volcà Overo, en l'ala occidental, a 4 700 m d'altitut. L'empresa va construir un camí de 36 km des del lloc a on es trobaven les oficines administratives de la minera, i va alçar un cablecarril de 12 km de llongitut que tenia una capacitat per a transportar per gravetat, 200 tonellades diàries de caliche en un desnivell de 2450 metros.[2] En 1954, Sominar va instalar un funicular en dos trams des dels 2250 m s.n.m. fins als 4200 m d'altitut.[8]La mina va contar en vivendes, tallers, menjadors i una planta de concentració de sofre, pero va cessar les seues operacions en 1978.[9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Volcan OVERO». Mendoza Travel. Consultat el 2025-03-20.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Volcà Overo». www.andeshandbook.org. Consultat el 2025-03-20.
  3. 3,0 3,1 3,2 Iannelli, Sofia; Litvak, Vanesa Dafne; Fennell, {{{nom3}}}; Martos, {{{nom4}}} (2022). Activitat geotermal identificada en el retroarco dels Vages Centrals del Sur: Volcà Overo (34°30'S), Associació Geològica Argentina. ISBN 978-987-48319-9-6.
  4. Anals del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia".
    71-192.
  5. González Ferrán, Oscar (1995). Volcans de Chile, 1. ed edició, Institut Geografico Militar, p. 285. ISBN 978-956-202-054-1.
  6. Actes del 14° Congrés de Mineralogia, Petrologia Ígnea, Metamòrfica i Metalogénesis.ISSN 0328-2767.Consultat el 2025-03-21.
  7. «Volcan Overo Glaciers, Argentina Lack Accumulation Zone Cannot Survive» (en en). From a Glaciers Perspective. Consultat el 2025-03-21.
  8. Bolletí d'Estudis Geogràfics.IV(17)
    157-169.Consultat el 20 de març de 2025.
  9. «NOSOTROS» (en és). Consultat el 2025-03-21.