Volcà Sofre (Maule)
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El volcà Sofre,[1] a voltes confòs en el seu veí més baix el volcà Peteroa, és un estratovolcán de 4.113 metros sobre el nivell de l'mar. Es troba administrativamente circunscripto, del costat chilé, en la VII Regió del Maule, Província de Curicó, comuna de Romeral. En Argentina correspon a la Província de Mendoza, Departament Malargüe, Districte Malargüe.
És el volcà més antic en el complex volcànic[2] que forma en els volcans veïns Planchon i Peteroa i el seu membre més austral. Existixen certees de que va tindre activitat fins al Holoceno, la que va terminar en la seua activitat des de que es va generar el volcà Planchon, i ahí hauria terminat com a volcà extint sol manifestant activitat per mig d'algunes fumarolas i fonts termals en els seus francs.
El volcà està profundament erosionat, per la presència de neu abundant i per la presència de glaciars que solen cobrir al volcà en periodos hivernals.
Geologia
[editar | editar còdic]La generació del volcà correspon al Pleistoceno, i es va destacar per llançar lava del tipo basálticas a basalt-andesita i hauria terminat la seua etapa en erupció del tipo dacítico.
Lahar Teno
[editar | editar còdic]El grup Planchón-Sofre-Peteroa es va formar en el Pleistoceno. Un dels majors events de l'història geològica del complex volcànic va ocórrer a principis del Holoceno, 7000 anys arrere, quan va colapsar la mitat Oest de l'edifici del Planchón, ocasionant una remugada lahárica que va baixar 75 km pel curs del riu Teno, cap a Chile, en un fet conegut com el Lahar Teno. Aparentment, este event es relaciona en una gran erupció pliniana que eyectó grans masses de tefra pumícea, que es va depositar exclusivament del costat argentí.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Azufre (Maule)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.