Volcà Acamarachi
El volcà Acamarachi (en aimara: 'caragol de pedra'),[1] també conegut com Pili (en aimara i quechua: pili, 'ànet'),[1] és un estratovolcán ubicat en la regió de Antofagasta, Chile, a 80 quilómetros al surest de Sant Pedro de Atacama.
Ocupa el lloc 84 del rànquing de perillositat dels volcans actius chilens, elaborat pel Servici Nacional de Geologia i Mineria.[2]
Geologia
[editar | editar còdic]
La composició del Acamarachi és principalment andesítica i dacítica, i es caracterisa per les seues ales simètriques que alcancen i superen els 45° d'inclinament. En el flanc nort de l'edifici volcànic s'alça un gran domo de lava, mentres que cap al surest s'estén la quebrada Pili, que canalisa el riu homònim fins al salar d'Aigües Calentes.[3][4]
Ademés, conta en un llac de cràter en el seu cim, de 10 a 15 metros de diàmetro. Enclavado en el cràter del Acaramachi, a 5950 m s. n. m., és un dels llac més alts del món.[5]
S'estima que la construcció del volcà es remonta principalment a temps pre-Holoceno (no més de 15 mil anys AP),[3][4] i a diferència del seu veí Láscar, no evidencia activitat volcànica recent.[1]
La seua activitat, de la mateixa manera que el restant de massiços en la Zona Volcànica Central del cinturó volcànic dels Vages, es deu al procés de subducción de la placa de Naixca baix la placa Suramericana.
Història
[editar | editar còdic]Fa més de 500 anys, els incas varen convertir el Acamarachi en un dels seus santuaris d'altura i escenari de numeroses cerimònies sagrades, fet que va ser confirmat en octubre de 1971, quan els montañistas Pedro Rosende i Sergio Kunstmann varen descobrir un altar inca en el cim del volcà.[1]
Despuix de la troballa, Kunstmann va organisar un equip integrat per sèt escaladors, tres porteadores i dos arrieros, i va retornar al cim del Acamarachi el 26 de novembre de 1972, instalant un campament en els voltants del cràter a fi de realisar noves exploracions arqueològiques. Després de varis dies cavant, el grup va descendir en dos estatuillas antropomorfas d'or i argent, textils, plomes, ornaments, cabell humà, llenya i inclús palometes, peces que varen ser entregades al pare Gustavo Li Paige per a la seua conservació en el Museu Arqueològic de Sant Pedro de Atacama.[1]
La primera ascensió deportiva al Acamarachi va tindre lloc el 19 de febrer de 1939, com a resultat de l'expedició italiana que el comte Aldo Bonacossa va organisar a la Puna de Atacama, i que va conduir al propi Bonacossa i a Remigio Gerard al cim del volcà.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Volcà Pili». Vages Handbook. Consultat el 7 de juny de 2015.
- ↑ «Rànquing dels 90 volcans actius de Chile». Servici Nacional de Geologia i Mineria. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2015. Consultat el 7 de juny de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 «Acamarachi» (en anglés). Programa de Vulcanisme Global de l'Institut Smithsoniano. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2021. Consultat el 7 de juny de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 «Volcà Pili». Els 6000 de Chile. Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2011. Consultat el 7 de juny de 2015.
- ↑ «Acamarachi Pool, 5950m = 19520ft, Chile» (en anglés). The Highest Lake in the World. Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2012. Consultat el 7 de juny de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Acamarachi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.