Virtuts cardinals i teologales i la llei

Virtuts cardinals i teologales i la llei (Virtù Cardinali i Teologali i la Legge) és un fresca del artiste Rafael Sanzio. Va ser finalisat en 1511 i té un esgambi en la base de 660 cm. Va ser realisat pel taller de l'artiste. Es troba en el luneto d'una de les parets de la Sala de la Signatura (Stanza della Segnatura), un dels habitàculs que hui en dia són coneguts com les estàncies de Rafael, ubicades en el Palau Apostólico de la Ciutat del Vaticà i que formen part dels Museus Vaticans.
Característiques
Les virtuts representades pels personages femenins són: la Prudència, la Templanza i la Fortalea. La Prudència és la figura femenina del centre. La Templanza està a la dreta. La Fortalea queda a l'esquerra, sostenint en força un arbre, en concret un roure, considerat el epítome de la robustea i que, al temps, servix com a homenage al papa Juliol II, della Rovere.[1] Pero no només estarien representades estes virtuts, sino també la teologales, a través dels angelotes (putti) que apareixen acompanyant a les figures femenines. El putto de la dreta del tot que apunta al cel és l'Esperanza. Al costat de la figura central, la Prudència, hi ha dos angelotes; el que sosté un candelabro seria la Fe. Finalment, al costat de la figura femenina de l'esquerra, la Fortalea, hi ha un àngel agarrant fruts d'un arbre: es tracta de la Caritat. Quedaria per identificar qué és o quin simbolisa el chiquet angelote que queda a l'atre costat de la figura central; pot ser mer sostingues del espill, atribut de la Prudència, o aludir a la Primera epístola als corintios de Pablo de Tarso 13:12: «Ara veem per espill, oscuramente...»;[1] o la segona epístola, 3:18, en la que es parla dels cristians, «en el rostre descobert i reflectint com en un espill la glòria del Senyor...».
De les virtuts cardinals, faltaria la Justícia, pero la mateixa ha d'entendre's representada per les fresca que queden baix d'este luneto, alegorias de la Jurisprudència, en dos escenes relatives al tema, una a cada costat de la finestra d'esta paret: a l'esquerra apareix la Entrega de les Pandectas a l'emperador Justiniano i, a la dreta, Entrega dels Decretales al papa Gregorio IX. Una atra teoria, exposta per Edgar Wind, aludix a que, segons La República de Platón, «la Justícia té tanta força que la cedix a cada una de les atres virtuts».[1] També podríem senyalar que, de la mateixa manera que l'Escola d'Atenes està presidida per la ciència (definida com la ‘Causarum cognitio’), les virtuts cardinals i teologales se situen just baix d'una alegoria de la justícia, exposta en el sostre en l'espasa i la balança, símbols inequívocs de la justícia.
Notes
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virtudes cardinales y teologales y la ley» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.