Anar al contingut

Virgo (interferómetro)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Virgo (interferómetro)

Per a una cobertura més àmplia de detectors com Virgo, vore Busca interferométrica terrestre d'ones gravitacionals (en anglés)


El interferómetro Virgo és un instrument científic a gran escala prop de Chafa, Itàlia, per a detectar ones gravitacionals. El detector és un interferómetro de Michelson, que pot detectar les minúscules variacions de llongitut en els seus dos braços de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). induïdes pel pas d'ones gravitacionals. La precisió requerida es conseguix utilisant numerosos sistemes per a aïllar-ho del món exterior, entre ells mantindre els seus espills i instrumentació en un buit ultra-alt i suspendre'ls per mig de complexos sistemes de péndoles.

Entre les seues observacions periòdiques, el detector s'actualisa per a aumentar la seua sensibilitat. Els periodos d'observació es porten a terme en colaboració en atres detectors similars, com els dos Observatoris d'Ones Gravitacionals per Interferómetro Làser (LIGO, per les seues sigles en anglés) d'Estats Units i el Detector Japonés d'Ones Gravitacionals Kamioka (KAGRA), ya que la cooperació entre varis detectors és crucial per a detectar les ones gravitacionals i determinar en precisió la seua localisació.

Virgo va ser concebut i construït quan les ones gravitacionals eren solament una predicció de la relativitat general. El proyecte, que pren el seu nom del cúmul de galàxies Virgo,[1] va ser aprovat en 1992 i la seua construcció va finalisar en 2003. Despuix de varis anys sense detecció, Virgo es va apagar en 2011 per a les actualisacions de "Virgo alvançat". En 2015, la primera observació d'ones gravitacionals va ser realisada pels dos detectors LIGO, mentres Virgo seguia sent actualisat. Virgo va recomençar les observacions a principis d'agost de 2017, realisant el seu primera detecció el 14 d'agost (junt en els detectors LIGO); a açò li va seguir ràpidament la detecció de l'ona gravitacional GW170817, l'única també observada en métodos clàssics (llum visible, rajos gamma, rajos X i radi telescopis) fins a 2024.[2]


El Observatori Gravitacional Europeu (EGO) alberga a l'experiment Virgo. EGO és un consorci fundat pel Centre Nacional d'Investigació Científica francés (CNRS, per les seues sigles en francés) i el donar%20Fisica%20Nucleare Institut Nacional de Física Nuclear (INFN) italià. [3] La Colaboració Virgo al complet, que reunix a 940 membres en 20 països,[4] opera el detector i definix l'estratègia i la política per al seu us i actualisacions. Les colaboracions LIGO i Virgo compartixen les seues senyes des de 2007, i en KAGRA des de 2019, formant la colaboració LIGO-Virgo-KAGRA (LVK).[5]

Erro al crear miniatura:
     Paises europeus en institucions que contribuïxen a EGO i a la colaboració Virgo     Països europeus en institucions que contribuïxen a la colaboració Virgo

Organisació

L'interferómetro Virgo està gestionat pel consorci Observatori Gravitacional Europeu (EGO), creat en decembre de 2000 pel Centre Nacional d'Investigació Científica francés (CNRS, per les seues sigles en francés) i el donar%20Fisica%20Nucleare Institut Nacional de Física Nuclear (INFN). [6] Nikhef, l'Institut Holandés de Física Nuclear i d'Altes Energies, es va unir més tarde com a observador i va acabar convertint-se en membre de ple dret. [7] Institucions de Polònia, Espanya i Bèlgica es varen unir a EGO com a observadors en 2023,[8] en la Fundació per a l'Investigació – Flandes (FWO) belga i el Fondo Nacional d'Investigació Científica (FNRS) unint-se con membres de ple dret en 2025.[9] EGO és responsable de l'emplaçament de Virgo i garantisa la posada en servici, el manteniment, el funcionament i les actualisacions del detector. Per metonímia, a voltes es fa referència al propi emplaçament com EGO, ya que el consorci té allí la seua sèu. Un dels objectius de EGO és promoure l'investigació sobre gravetat en Europa.[3] Entre 2018 i 2024, el presupost de EGO fluctua entre els 9 i els 11,5 millons d'euros anuals, donant ocupació a unes 60 persones.[10]


La Colaboració Virgo està formada per totes les investigadores i investigadors que treballen en diversos aspectes del detector. Uns 940 membres, que representen a 165 institucions de 20 països, formaven part de la Colaboració a data de decembre 2024.[11][12] Es tracta d'institucions de França, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Espanya, Bèlgica, Alemània, Hongria, Portugal, Grècia, Chequia, Dinamarca, Irlanda, Mónaco, Suïssa, Brasil, Burkina Faso, China, Israel, Japó i Corea del Sur.[12]

La Colaboració Virgo forma partix de la major Colaboració LIGO-Virgo-KAGRA (LVK), que reunix a científiques i científics dels atres grans experiments d'ones gravitacionals per a analisar conjuntament les senyes; açò és crucial per a la detecció d'ones gravitacionals.[13][14] LVK va començar en 2007[5] com la Colaboració LIGO-Virgo, i es va ampliar quan KAGRA es va unir en 2019.[15][16]

Cas científic

Image en color
Simulació per ordenador de les ones gravitacionals emeses per la decaiguda orbital i la fusió de dos forats negres
Erro al crear miniatura:
Típic "chirrido" d'una senyal d'ones gravitacionals de l'event GW170817. L'eix x representa el temps, i l'eix i la freqüència. L'aument de la freqüència en el temps és típic de les ones gravitacionals d'objectes compactes binaris, i la seua forma està determinada principalment per la massa dels objectes.[17]

Artícul principal: Busca interferométrica terrestre d'ones gravitacionals § Cas científic (en anglés)

Virgo està dissenyat per a buscar ones gravitacionals emeses per fonts astrofísiques de tot l'univers, que poden classificar-se en tres tipos:[18]

  • Fonts transitòries, que són objectes detectables només durant un breu periodo. Les principals fonts d'esta categoria són les coalescencia binàries compactes (CBC) de sistemes de forats negres binaris (o estreles de neutrons) que es fusionen, emetent una senyal de ràpit creiximent que només és detectable en els últims segons abans de la fusió. Atres possibles fonts d'ones gravitacionals de curta duració són les supernovas, les inestabilitat en objectes astrofísics compactes, o fonts exòtiques com les cordes còsmiques.
  • Fonts contínues, que emeten una senyal observable a llarc determini. Els principals candidats són les estreles de neutrons de rotació ràpida (púlsares), que poden emetre ones gravitacionals si no són perfectament esfèriques (per eixemple, si hi ha chicotetes "montanyes" en la superfície).
  • Fondo estocàstic, un tipo de senyal generalment contínua que comprén grans regions del cel en lloc de procedir d'una única font. Podria consistir en un gran número de fonts indistinguibles de les categories anteriors, o originar-se en els primers moments de l'univers.


La detecció d'ones gravitacionals a partir d'estes fonts és una nova forma d'observar-les (a sovint en informació diferent a la de métodos clàssics com els telescopis) i d'explorar propietats fonamentals de la gravetat com la polarisació de les ones gravitacionals,[19] possible lent gravitatoria,[20] o determinar si les senyals observades són descrites correctament per la relativitat general. [21] També proporciona una forma de medir la constant de Hubble. [22]

Referències

  1. ↑ «Interferómetro Virgo per a la detecció d'ones gravitacionals». eoPortal (1 abril 2019). Archivat des de l'original, el 26 juliol 2024. Consultat el 26 juliol 2024.
  2. ↑ Abbott, B. P.; Abbott, R.; Abbott, T. D.; Acernese, F.(2017-10-16).«Multi-messenger Observations of a Binary Neutron Star Merger».The Astrophysical Journal.848(2): L12.ISSN 2041-8213.doi:10.3847/2041-8213/aa91c9.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Nostra missió». ego-gw. it. Observatori Gravitacional Europeu. Archivat des de l'original, el 14 d'octubre de 2023. Consultat el 11 d'octubre de 2023.
  4. ↑ «archive.org/web/20240917121435/https://www.virgo-gw.eu/about/scientific-collaboration/ La Colaboració Virgo». virgo-gw.eu. La Colaboració Virgo (18 de febrer de 2021). Archivat des de l'original, el 17 de setembre de 2024. Consultat el 26 de novembre de 2024.
  5. ↑ 5,0 5,1 «LIGO-M060038-v5: Memoràndum d'Enteniment (MoU) entre VIRGO i LIGO». dcc.lligue.org (Març 2019). Archivat des de l'original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 4 Juliol 2023.
  6. ↑ {cite web |dona't=11 de decembre de 2000 |title=Comunicat de Prensa - Li CNRS Signe l'Accord Franco-Italien de Création du Consortium EGO European Gravitational Observatory |trans-title=Comunicat de Prensa - El CNRS firma l'acort franc-italià sobre la creació del consorci EGO (Observatori Gravitacional Europeu). |url=http://www.cnrs.fr/cw/fr/pres/compress/ego.htm |archive-url=https://web.archive.org/web/20160305011822/http://www.cnrs.fr/cw/fr/pres/compress/ego.htm |archive-dona't=5 de març de 2016 |access-dona't= |website=cnrs.fr |language=fr}}
  7. ↑ Rossi, Guglielmo (2022-03-24). «NWO-I, new Associate member of the European Gravitational Observatory» (en en-gb). EGO - European Gravitational Observatory. Consultat el 2025-05-28.
  8. ↑ Rossi, Guglielmo (2023-08-04). «EGO welcomes new observer members from Belgium, Spain and Poland» (en en-gb). EGO - European Gravitational Observatory. Consultat el 2025-05-28.
  9. ↑ Rossi, Guglielmo (2025-03-19). «Belgium is the fourth European country to join the EGO consortium» (en en-gb). EGO - European Gravitational Observatory. Consultat el 2025-05-28.
  10. ↑ Carpinelli, Massimo (12 de juliol de 2023). «Informe del Consell de EGO». ego-gw.it. Observatori Gravitacional Europeu. Consultat el 15 de novembre de 2024.
  11. ↑ The Virgo Collaboration (7 de novembre de 2024). «eu/news/winners-of-the-virgo-award-2024-announced/ Anunciats els guanyadors del Premi Virgo 2024» (en és-gb). Virgo. Consultat el 2024-12-15.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Les Institucions Virgo». virgo-gw.eu. La Colaboració Virgo. Archivat des de l'original, el 16 de juliol de 2024. Consultat el 28 d'octubre de 2024.
  13. ↑ «Colaboració Científica - Virgo». virgo-gw.eu. La Colaboració Virgo. Archivat des de l'virgo-gw.eu/about/scientific-collaboration/ original, el 31 de març de 2023. Consultat el 31 de març de 2023.
  14. ↑ «Our Collaborations». lligue.caltech.edu. LIGO Lab | Caltech. Archivat des de l'original, el 2023-02-26. Consultat el 2023-02-26.
  15. ↑ «Colaboració Científica LIGO - Conega la LSC». lligue.org. LIGO Lab | Caltech. Archivat des de l'original, el 3 d'abril de 2023. Consultat el 31 de març de 2023.
  16. ↑ «KAGRA s'unirà a LIGO i Virgo en la busca d'ones gravitacionals». lligue.caltech.edu. LIGO Lab | Caltech (4 d'octubre de 2019). Archivat des de l'original, el 18 de novembre de 2020. Consultat el 4 de juliol de 2023.
  17. ↑ «Fonts i tipos d'ones gravitacionals». lligue.caltech.edu. LIGO Lab | Caltech. Archivat des de l'original, el 1 Octubre 2024. Consultat el 21 d'octubre de 2024.
  18. ↑ «Fonts astrofísiques d'ones gravitacionals» (en és-gb). virgo-gw.eu. The Virgo Collaboration. Archivat des de l'eu/science/gw-universe/astrophysical-sources-of-gw/ original, el 24 de maig de 2024. Consultat el 17 de maig de 2024.
  19. ↑ Eardley, Douglas M.; Llig, David L.; Lightman, Alan P.; Wagoner, Robert V.(30 d'abril de 1973)..884 «Observacions d'ones gravitacionals com a ferramenta per a provar la gravetat relativista».Physical Review Letters.30(18): 884-886.doi:10.1103/PhysRevLett.30.884.
  20. ↑ Abbott, R.(2021).«Busca de senyals de lent en les observacions d'ones gravitacionals de la primera mitat del tercer cicle d'observació de LIGO-Virgo».The Astrophysical Journal.923(1): 14.doi:10.3847/1538-4357/ac23db.
  21. ↑ Van Donen Broeck, Chris (2014). «org/10.1007/978-3-642-41992-8_27 Probing Dynamical Spacetimes with Gravitational Waves», Springer Handbook of Spacetime (en es), Springer, pp. 589-613. doi:10.1007/978-3-642-41992-8_27. ISBN 978-3-642-41992-8. Consultat el 23 abril 2023.
  22. ↑ La Colaboració Científica LIGO; La Colaboració Virgo; La Colaboració KAGRA; Abbott, R.(2023).«Constraints on the Cosmic Expansion History from GWTC-3».The Astrophysical Journal.949(2): 76.doi:10.3847/1538-4357/ac74bb.


Referències