Anar al contingut

GW170814

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
GW170814

GW170814 va ser una senyal d'ona gravitacional detectada per l'observatori LIGO i VIRGO el 14 d'agost de 2017 hora local. El 27 de setembre de 2017 (16:30 UTC). La quarta senyal confirmada despuix de GW150914, GW151226 i GW170104.

LIGO i VIRGO varen anunciar la primera observació d'ones gravitacionals realisada per tres detectors. Este resultat destaca el potencial científic d'una ret global de detectors d'ones gravitacionals, conseguint una millor localisació de la font i accés a les polarisació de les ones gravitacionals.

Els dos detectors d'ones gravitacionals per interferometría làser (LIGO per les seues sigles en anglés), situats en Livingston, Louisiana i Hanford, Washington, EE. UU. i el detector Virgo, situat en l'Observatori Gravitacional Europeu (EGO) en Cascina, prop de Pisa, Itàlia, varen detectar una senyal transitòria d'ona gravitacional produïda per la coalescencia de dos forats negres de masses estelars.

Detecció de l'event

L'observació dels tres detectors va tindre lloc el 14 d'agost de 2017 a les 10:30:43 UTC. Les ones gravitacionals detectades, "arrugues en l'espai-temps", varen ser emeses durant els moments finals de la fusió de dos forats negres en massas d'aproximadament 31 i 25 voltes la massa del Sol i situats entorn a 1.8 mils de millons d'anys-llum. El forat negre en rotació resultant té prop de 53 voltes la massa del Sol. Açò significa que aproximadament tres masses solars varen ser convertides en energia en forma d'ones gravitacionals durant la coalescencia.

Esta és la quarta detecció d'un sistema binari de forats negres. Encara que este event és de rellevància astrofísica, conte també en un important valor afegit: esta és la primera senyal d'ona gravitacional que ha segut captada pel detector Virgo, que ha completat recentment la seua millora a Advanced Virgo.

“És maravellós vore per primera volta una senyal d'ona gravitacional en el nostre nou detector Advanced Virgo solament dos semanes en acabant de que escomençara a prendre senyes de manera oficial,” comenta Jo van donen Brand, del Nikhef i la UV Universitat de Ámsterdam, portaveu de la Colaboració Virgo. “És una gran recompensa despuix de tot el treball portat a terme en el proyecte Advanced Virgo per a millorar l'instrument durant els últims sis anys.” “Açò és solament el començ de les observacions per mig de la ret composta per Virgo i LIGO treballant conjuntament,” destaca David Shoemaker de el MIT, portaveu de la Colaboració Científica LIGO. “En el següent periodo d'observació planejat per a l'autumne de 2018 podem esperar que este tipo de deteccions ocórreguen semanalment o inclús en més freqüència.”

El descobriment, acceptat per a la seua publicació en la revista Physical Review Letters (l'artícul està disponible per a ser descarregat en estos enllaços: https://dcc.lligue.org/P170814 i https://tds.virgo-gw.eu/GW170814 ; apareixerà matí en arXiv) va ser realisat per la Colaboració Virgo i la Colaboració Científica LIGO, que inclou a la Colaboració GEO i a OzGrav. La ret global per a la ciència d'ones gravitacionals El detector Virgo es va unir al segon periodo d'observació (O2) l'1 d'agost de 2017 a les 10:00 UTC, despuix del programa de millora Advanced Virgo de varis anys de duració i mesos d'intens treball per a la seua posada en marcha millorant la seua sensibilitat. La detecció en temps real va ser activada per senyes provinents dels tres detectors LIGO i Virgo. Encara que actualment Virgo siga menys sensible que LIGO, dos algoritmes independents de busca basats en tota l'informació disponible dels tres detectors també varen demostrar l'evidència de la senyal en les senyes de Virgo.


La colaboració de LIGO i Virgo ha madurat durant l'última década. Les reunions conjuntes de colaboració i anàlisis de senyes comunes han unit a la comunitat. La planificació de periodos d'observació coordinats, en tots els detectors operatius, és important per a extraure la màxima cantitat possible de ciència, i especialment la gran millora en la localisació de les fonts vaticina un prometedor futur per a l'astronomia multi-mensager. Resultats adicionals, basats en senyes de la ret de tres detectors, seran anunciats en un futur propenc per la colaboració LIGO-Virgo; en estos moments s'està terminant l'anàlisis de les senyes.

La colaboració Virgo està formada per més de 280 físics i ingeniers pertanyents a 20 grups europeus d'investigació: sis del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) en França; huit de l'Institut Nazionale vaig donar Fisica Nucleare (INFN) en Itàlia; dos en Holanda en Nikhef; la MTA Wigner RCP de Hongria; el grup POLGRAW de Polònia; Espanya en l'Universitat de Valéncia; i EGO, el laboratori que alberga el detector Virgo prop de Pisa en Itàlia. LIGO està finançat per la NSF i operat per Caltech i el MIT, que varen dissenyar i varen construir el proyecte. La finançació econòmica per al proyecte Advanced LIGO va ser liderada per la NSF en Alemània (Max Planck Society), Regne Unit (Science and Technology Facilities Council) i Austràlia (Australian Research Council) realisant importants contribucions al proyecte. Més de 1200 científics d'al voltant del món participen en l'esforç per mig de la Colaboració Científica LIGO, la qual inclou la Colaboració GEO. Els colaboradors adicionals estan arreplegats en la següent llista: [enllaç trencat]

Orige astrofísic

En general, el volum d'Univers que provablement conté a la font es reduïx en més d'un factor 20 quan es passa d'una ret de dos detectors a una de tres. La regió del cel que inclou a GW170814 té un tamany de sol 60 graus quadrats, més de 10 voltes millor que usant únicament els dos interferómetros LIGO; ademés, la precisió en la que la distància a la font és medida millora en l'incorporació de Virgo. Ser capaços d'apuntar a una regió més chicoteta del cel és important, puix moltes fusions d'objectes compactes - per eixemple quan involucren estreles de neutrons – s'espera que produïxquen emissió electromagnètica en una banda ampla de freqüència, ademés d'ones gravitacionals. L'informació precisa de la localisació va permetre que 25 instalacions astronòmiques pogueren seguir les observacions basades en la detecció de LIGO-Virgo, sense observar cap contrapartida – com és d'esperar per al cas d'una fusió de forats negres.

Vore també

Referències