Anar al contingut

Vila de Prat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vila de Prat
Erro al crear miniatura:
Hemicicle de la sèu de les Corts de Castella i Lleó, presidit pel mosaic dels Cantharus, trobat en la vila de Prat

La vila de Prat és un jaciment arqueològic d'una antiga vila romana situada a l'oest de la ciutat de Valladolit (Espanya). Ubicada en la vega de la marge dreta del riu Pisuerga, al peu d'una suau loma situada sobre la riera del Caño Morante i a una altitut mija de 703 metros, el seu entorn paisagístic és el propi de la campiña arenenca de la vall del Pisuerga, rodejat pel vorell meridional de les estructures calcàrees dels Montes Torozos.

Declarada be d'interés cultural el 21 de giner de 2021,[1] dona nom al barri de Vila del Prat de la ciutat.

Història

Erro al crear miniatura:
Mosaic de Diana, trobat en la vila de Prat i expost en el Museu de Valladolit, en sèu en el palau de Fabio Nelli

El jaciment arqueològic, descobert en 1952, ha segut objecte de successives campanyes d'excavació en els anys 1954, 1981-1982, 1989-1991 i 1993-1994, a través de les quals s'ha pogut documentar la seua seqüència d'us i les seues característiques estructurals.

D'estes excavacions es deduïx que Vila de Prat és una ocupació estable de caràcter rural des d'a lo manco el III, fins a la primera mitat de el IV. En este assentament romà es distinguixen dos grans etapes constructives:

En un primer moment es va erigir un edifici aparentment aïllat, simètric, d'accés porticado i en una exedra o sala absidiada, en paraments revocats i pintats, pavimentada en un mosaic polícromo el motiu central del qual representa a Diana caçadora rodejada per alegoria de les quatre estacions, en un llindar geomètric de hexàgons, en l'actualitat expost en el Museu de Valladolit. Sobre la funcionalitat d'esta sala, és evident que es tractava d'un espai de representació la cronologia de la qual, basant-se sempre en l'estudi dels mosaics, s'enquadraria entre els sigles II i IV.

Una volta destruït este edifici, es construïx el palau campestre o vila. En esta segona fase constructiva, el lloc constituïx un complex residencial i productiu tardorromano d'àmbit rural, dissenyat conforme a un pla unitari i en us fins al seu abandó en el V.

Descripció

El conjunt de la vila presenta una planta disseminada, composta per una part residencial aristocràtica –pars urbana– entorn a la que es dispondrien, cap al surest, els edificis termals i les dependències productives –pars rustica–.

El sector domèstic es compon de diverses estàncies, objecte de successives reformes, articulades entorn a un peristilo ajardinat, de les que s'han conservat dos grups en els extrems est i oest del núcleu residencial, de provable us alternante estacional.

A esta segona fase constructiva, corresponen quatre habitacions obertes cap al costat nort del peristilo, cobertes cada una d'elles per mosaics polícromos, d'opus tessellatum, en temes geomètrics i figuratius. Entre ells destaca, per les seues dimensions, el mosaic absidial, ubicat en la sala més gran arrematada en un àbsit semicircular, considerada l'oecus; el mosaic dels Cantharus, el de les cráteras, o el conegut com el Crismón pel monograma que lluïx en un dels seus quadrats. Tots ells, com el mosaic de les estacions o Diana caçadora, es troben depositats en el Museu de Valladolit, a excepció del Cantharus, que en l'actualitat presidix el hemicicle de la sèu de les Corts de Castella i Lleó. En l'extrem suroriental es troben estàncies calefactadas per sengles hipocausta.


A uns 70 m al surest del núcleu residencial es dispon el sector termal. Es coneixen cinc estàncies completes, entre les que es distinguix un vestíbul o apoditerio pel que s'accedix a una sala no calefactada –frigidarium–, que iniciaria el recorregut llineal per la sala de banys templats –tepidarium– i terminaria en el caldarium, abdós caldeadas per mig d'un sistema d'aire calent baix el sol, o hipocaustum.

Per últim, en l'extrem suroriental del jaciment s'ubiquen les dependències agropecuarias de la pars rustica, en estructures disperses i adaptades al relleu, provables almagasens o inclús –aquelles pavimentadas en opus signinum– estàncies destinades a l'estage dels treballadors. En els voltants d'este sector, en un relleu deprimit i marginal, s'ubica un abocador, molt ric en residus procedents de la vila.

Referències


Referències